Anar al contingut

Conductes semicirculars

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Conductes semicirculars

Els conductes semicirculars (o canals semicirculars) són una estructura òsseu-piloso-tubular classificada en algunes fonts com l'orgue de l'equilibri i en atres com una espècie d'organelo limfàtic associada a l'oït intern com un tot, que regula l'important funció de mantindre l'equilibri dinàmic i estàtic del cos humà en els plans vertical i horisontal dels eixos x, i, z; versus l'acceleració angular i llineal respecte del pla situacional.[1]

Descripció i funcionament

Es denomina conductes semicirculars a l'orgue de l'oït intern que junt en el sàcul i utrículo determinen l'equilibri dinàmic del cos humà. Són bàsicament dos compartimientos, com es mencionava, un de cridat sàcul i l'atre cridat utrículo, i tres tubos òsseus buits plens d'un líquit prístino cridat endolinfa, disposts en àngul recte un respecte de l'atre, en tres plans: els dos de posició vertical són els conductes semicirculars membranosos anterior i posterior, i el horisontal, el conducte semicircular membranoso lateral. El sàcul regula en equilibri estàtic, mentres que el utrículo regula en equilibri dinàmic servint de referència al moviment de l'endolinfa en els conductes semicirculars.[2] Tal posició fa possible que detecten l'acceleració o desacceleració rotacional.[3]

Existix una chicoteta protuberància, la cresta anomenada ampolla, en ella les cèlules pilosas estan apilades en una estructura en forma de cresta en mig d'un gel que detecta el moviment de cisalla de l'endolinfa i la transformen en senyals elèctriques que són transmeses a les terminacions nervioses de cada compartimiento, ramificacions del nervi vestibulococlear, estes senyals van a l'encéfal.

Cada ampolla conté un grup de cèlules pilosas sensorials i de sostingues cobertes per una chicoteta massa de material gelatinoso, la màcula en moure el cap, es desplacen en ella l'endolinfa en els conductes semicirculars membranosos açò servix per a detectar la rotació angular del cap indicant-li l'encéfal quant gir té esta en relació en el pla situacional. El seu funcionament es pot explicar en forma molt general en l'esquadra de posició de bombeta usada en la construcció per a determinar l'horizontalitat o verticalitat d'una estructura.

L'encéfal comunica al cervell la situació posicional i les acceleració angulars del cos detectades en els conductes semicirculars, senyals que ademés són associades a l'informació visual, i tàctil que registren els nostres sentits, este conjunt d'informació s'entrega al cervell com a concepte d'equilibri.

Referències

  1. ↑ Breu descripció dels canals semicirculars
  2. ↑ Equilibri del cos humà
  3. ↑ Tortora, Gerard J.; Anagnostakos, Nicholas P. (1993). «17/Els sentits especials», Principis d'Anatomia i Fisiologia, Sexta edició, Mèxic: HARLA, pp. 582—583.

nl:Evenwichtsorgaan#Half-cirkelvormige kanalen