Conca de Barberá (vi)

Conca de Barberá (Conca de Barberà en català) és una denominació d'orige vinícola espanyola la zona de la qual de producció està situada en el nort de la província de Tarragona.

Conca de Barberá (vi)

Història

Vinyes junt al monasteri de Poblet.

El història vinícola de la comarca es remonta a el I, pero la seua tradició està estretament lligada al monasteri de Poblet. Durant l'época medieval els monges cistercienses varen impulsar el cultiu de la vinya i l'elaboració del vi. Es conserva un celler d'estil gòtic de el XIII.

L'irrupció de la filoxera a finals de el XIX va provocar un moviment cooperatiu per a fer front a la plaga. En 1894 va nàixer la Cooperativa de Barberà de la Conca a la que varen seguir tota una llista de cellers cooperatius. A principis de el XX, es varen alçar edificis modernistes en els cellers, batejades per Àngel Guimerà com les "catedrals del vi", obra d'arquitectes com Domènech i Martinell.

Geografia

La vinya s'assenta en una hoya o depressió (no una atra cosa significa conca), sol erosionat pel pas del riu Francolí. Són sols calcáreos. Es tracta d'una zona que forma part de la gran depressió de l'Ebre i rodejada de montanyes (serres de Miramar, Gayá, Tallat i massiç de Prades), lo que provoca que tinga un microclima mediterràneu, pero en influència continental que fa que es produïxquen marcades diferències tèrmiques entre el dia i la nit.

Vore també

• Vins d'Espanya
• Va vindre de Catalunya

Bibliografia

• VV. AA.: Guia Turística Oficial dels Jocs Olímpics, pàgina 177, Plaça & Janés, 1992. ISBN 84-01-60504-0