Computadora ternaria
Una computadora ternaria, també cridada computadora trinaria, és una computadora que utilisa llògica ternaria (açò és, base 3) en lloc del més comú sistema binari (açò és, base 2) en els seus càlculs. Les computadores ternarias ampren trits (unitats ternarias d'informació), en lloc de bits binaris.
Tipos d'estats
[editar | editar còdic]La computació ternaria maneja tres estats discrets, pero els dígits ternaris poden definir-se de distintes maneres:[1]
| Sistema | Estats | ||
|---|---|---|---|
| Ternario desbalanceado | 0 | 1 | 2 |
| Ternario desbalanceado fraccional | 0 | 2⁄2 | 1 |
| Ternario equilibrat | −1 | 0 | 1 |
| Llògica d'estat desconegut | F | ? | T |
| Binario codificat en ternario | T | F | T |
La computació ternaria s'implementa en freqüència en térmens de ternario equilibrat, que usa els tres dígits −1, 0 i +1. El valor negatiu de qualsevol dígit ternario equilibrat pot obtindre's substituint cada «+» per «−» i viceversa. És senzill restar un número invertint els dígits «+» i «−» i, despuix, usant suma normal. El ternario equilibrat expressa valors negatius en la mateixa facilitat que els positius, sense necessitat d'un signe menys inicial (com ocorre en sistemes desbalanceados). Estes ventages fan que alguns càlculs siguen més eficients en ternario que en binari. Ya que el signe del dígit és obligatori i que els dígits no nuls tenen magnitut 1, la notació que omet els «1» i usa solament 0 i els signes «+» i «−» resulta més concisa que la que inclou explícitament els «1».
La computació ternaria també pot implementar-se en térmens de ternario desbalanceado, que usa els dígits 0, 1 i 2. Els valors 0 i 1 poden interpretar-se com en una computadora binaria ordinària, pero ademés s'usa 2 (per eixemple) com a estat de «corrent de fuga». El primer disseny de semiconductors ternaris desbalanceados a gran escala sobre oblea va ser implementat per l'equip d'investigació dirigit per Kim Kyung-rok en l'Institut Nacional de Ciència i Tecnologia de Ulsan en Corea del Sur, en vistes a microchips de baix consum i alta capacitat de còmput. Este tema d'investigació va ser seleccionat com un dels proyectes de futur finançats per Samsung en 2017 i es va publicar el 15 de juliol de 2019.[2]
Història
[editar | editar còdic]A sovint reflexione que, si en l'infància de la societat s'haguera adoptat la notació ternaria en lloc de la denaria, màquines paregudes a les actuals haurien segut comunes molt abans, puix la transició del càlcul mental al mecànic hauria segut molt òbvia i senzilla. - Thomas Fowler (carta a Sir George Biddell Airy)[3]
Una calculadora primerenca, construïda íntegrament en fusta per Thomas Fowler en 1840, operava en ternario equilibrat.[4][5]
La primera computadora ternaria moderna i electrònica, Setun, es va construir en 1958 en l'Unió Soviètica en l'Universitat Estatal de Moscou per Nikolay Brusentsov,[6][7] i presentava ventages notables front a les computadores binàries que finalment la varen reemplaçar, com a menor consum elèctric i menor cost de producció.cita requerida En 1970 Brusentsov va construir una versió millorada, cridada Setun-70.[6]
En Estats Units, l'emulador de computació ternaria Ternac (que funcionava sobre una màquina binaria) es va desenrollar en 1973.[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 22 En Canadà es va desenrollar la computadora ternaria QTC-1.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ternary Computing Testbed 3-Trit Computer Architecture». Califòrnia Polytechnic State University of Sant Luis Bisbe.
- ↑ «[1]».
- ↑ Hayes, Brian (1 d'abril de 2008). Group Theory in the Bedroom, and Other Mathematical Diversions (en en), Farrar, Straus and Giroux. ISBN 978-1-4299-3857-0.
- ↑ «Thomas Fowler». Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2007.
- ↑ «The Ternary Calculating Machine of Thomas Fowler».IEEE Annals of the History of Computing.27(3)
- 4-22.doi:10.1109/MAHC.2005.49.
- ↑ 6,0 6,1 «Nikolay Petrovich Brusentsov». Russian Virtual Computer Museum: Hall of Fame. Consultat el 25 de giner de 2010.
- ↑ Trogemann, Georg; Nitussov, {{{nom2}}}; Ernst, {{{nom3}}} (2001). Computing in Russia: The History of Computer Devices and Information Technology Revealed (en en), Vieweg+Teubner Verlag, pp. 19, 55, 57, 91, 104-107. ISBN 978-3-528-05757-2.
- ↑ (1974).«The development of multiple-valued logic as related to computer science».Computer.IEEE.7(9)
- 20-32.ISSN 0018-9162.doi:10.1109/MC.1974.6323304.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Computadora ternaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.