Compromís dels Tres Quints
El Compromís dels Tres Quints (Three-Fifths Compromise en anglés) va ser un compromís conseguit entre delegats d'estats del sur i aquells dels estats del nort durant la Convenció Constitucional nortamericana de 1787. El debat se centrava en si els esclaus serien contats a l'hora de determinar la població total d'un estat en vistes a la seua representació llegislativa i per a determinar els imposts. L'assunt era important, ya que dita sifra de població determinaria el número de congressistes que l'estat tindria en la Cambra de Representants d'Estats Units durant els dèu anys següents. L'efecte va donar als estats del sur un terç més d'assents en Congrés i un terç de vots electorals més que si els esclaus hagueren segut descontats, pero menys que si els esclaus i les persones lliures hagueren segut contats igualment; permetent aixina que els interessos dels propietaris d'esclaus dominaren, en gran part, el govern dels Estats Units fins a 1861.[1] El compromís va ser propost pels delegats James Wilson i Roger Sherman.
Posada en pràctica
La Convenció va acceptar unànimement el principi de que la representació en la Cambra de Representants seria en proporció a les poblacions estatals relatives. Aixina i tot, com els esclaus no podrien votar, els dirigents blancs en estats esclavistes tindrien el benefici de representació aumentada en la cambra baixa i en el colege electoral. Els delegats oposts a l'esclavitut varen propondre que solament els habitants lliures de cada estat podrien ser contats per a propòsits de cens, mentres delegats que recolzaven l'esclavitut, per un atre costat, es varen opondre a la proposta, desijant contar als esclaus en els seus número real. El compromís que finalment es va decidir —contar "tota una atra gent" com únicament tres-quints dels seus número real— va reduir la cantitat de representants dels estats esclavistes menys de lo que s'havia propost originalment, pero aixina i tot era millor de lo que demanava el nort originalment.[2] Un alicient per als estats esclau-tinents per a acceptar el compromís era el seu llaç a imposts en la mateixa proporció, de modo que la càrrega dels imposts en els estats d'esclau també va ser reduïda.
El compromís dels tres quints es troba en l'Artícul 1, Secció 2, Paràgraf 3 de la Constitució dels Estats Units.
La proporció de tres-quints es va originar en una esmena proposta en 1783 als Artículs de Confederació. L'esmena cambiaria la base que determinava la riquea de cada estat, i per això les seues obligacions d'impost, de propietats a població, com a mida de la seua capacitat de produir riquea. La proposta per un comité del Congrés havia sugerit que els imposts "seran suministrats per les vàries colónies en proporció al número d'habitants de cada edat, sexe, i calitat, llevat indis no pagant imposts".[3][4] El sur immediatament va objectar a esta fòrmula perque incloïa esclaus, els qui eren vists principalment com a propietat a l'hora de calcular la cantitat d'imposts que caldria pagar. Thomas Jefferson va escriure en les seues notes en els debats que els estats del sur serien gravats «segons els seus números i la seua riquea en conjunt, mentres el nort seria gravat en números solament».[5]
En acabant de que les propostes de mija persona per Benjamin Harrison de Virginia i tres-quartos per varis representants de Nova Anglaterra no conseguiren obtindre suficient respal, el congrés finalment va concloure en la proporció de tres-quints proposta per James Madison.[6] Pero esta esmena finalment va fracassar en faltar l'aprovació de dos estats i no figurar en l'acort unànim requerit per a esmenar els Artículs de Confederació (Nova York i Nou Hampshire eren els únics oposts).
Una qüestió que va ser molt discutida en la Convenció Constitucional era si els esclaus serien contats com a part de la població a l'hora de determinar representació dels estats en el Congrés o si serien propietat i, com a tal, no serien contats per a propòsits de representació.[7] Delegats dels estats en una gran població d'esclaus varen argumentar que els esclaus tindrien que ser considerats persones a l'hora de determinar la representació, pero propietat si el govern recaptava nous imposts en els estats basant-se en la població.[7] Delegats dels estats a on l'esclavitut havia aplegat a ser rara varen argumentar que els esclaus tindrien que ser inclosos a l'hora de pagar imposts, pero no per a determinar la representació.[7]
La proporció ya proposta va aplegar a ser una solució preparada per a la paràlisis que va sorgir durant la Convenció Constitucional. En aquella situació, l'alliniació de les forces de contendre era el revés de lo que havia segut baix els Artículs de Confederació. En esmenar els Artículs, el Nort va voler contar més els esclaus del sur perque l'objectiu era determinar els imposts que pagarien els estats al govern federal. En la Convenció Constitucional, l'assunt més important era representació en Congrés, aixina que el Sur volia que els esclaus contaren més de lo que volia el nort.
Impacte abans de la Guerra Civil
El compromís dels tres quints va otorgar una representació desproporcionada dels estats esclavistes front als estats lliures en la Cambra de Representants fins a la guerra civil americana. En 1793, per eixemple, estats esclavistes del sur varen tindre 47 dels 105 membres, pero hagueren tingut 33 si els escans s'hagueren assignat en funció de la població lliure. En 1812, els estats esclavistes varen tindre 76 escans de 143 en lloc dels 59 que els hagueren correspost; en 1833, 98 assents de 240 en lloc de 73. Com a resultat, els estats del sur varen tindre una influència major en l'elecció de la presidència, la presidència de la Cambra de Representants i el Tribunal Suprem fins a la Guerra Civil.[8] Ademés, l'exigència dels estats del Sur de tindre el mateix número d'Estats lliures i estats esclavistes, que es va mantindre fins a 1850, va protegir al bloc del Sur en el Senat i en els vots del Colege Electoral.
L'historiador Garry Wills ha estimat que sense el vot electoral dels estats esclavistes adicionals Jefferson hauria perdut l'elecció presidencial de 1800. També, "l'esclavitut hauria segut exclosa de Misuri ... La política d'extracció índia de Jackson hauria fallat ... El "Wilmot Proviso" hauria prohibit l'esclavitut en territoris obtinguts de Mèxic ... El proyecte de llei "Kansas-Nebraska" hauria fallat."[8] Atres historiadors, aixina i tot, ha criticat l'anàlisis de Wills com simplista.[9] Mentres el Compromís dels Tres Quints podria ser vist favoridor els estats del sur per la seua gran població d'esclaus, per eixemple, el Compromís de Connecticut va tendir favorir els estats del nort (els quals era generalment més menuts). El respal per a la Constitució nova restava en l'equilibri d'estos interessos regionals.[10]
Vore també
Bibliografia
- ↑ "We Hold These Truths to be Self-evident;" An Interdisciplinary Analysis of the Roots of Racism & slavery in America Kenneth N. Addison; Introduction p. xxii
- ↑ Paul Finkelman, "How The Proslavery Constitution Led To The Civil War", Rutgers Law Journal Volume 43 Fall/Winter 2013 Number 3, p405
- ↑ Wills pg. 51
- ↑ Hannis Taylor (1911). The Origin and Growth of the American Constitution: An Historical Treatise, Houghton Mifflin Company, pp. 131.
- ↑ Wills pg. 51-52
- ↑ Wills pg 53.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Constitutional Rights Foundation. «The Constitution and Slavery». Consultat el 21 de novembre de 2007.
- ↑ 8,0 8,1 Wills pg. 5-6.
- ↑ «A Slave to the System? Thomas Jefferson and Slavery». Hoover Institution. Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2008. Consultat el 20 de febrer de 2008.
- ↑ Banning, Llance. «Three-Fifths Historian». The Claremont Institute. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2008. Consultat el 21 de giner de 2008.
- (2003) "Negre President": Jefferson and the Slave Power, Boston: Houghton Mifflin. ISBN 0-618-34398-9.
- (2006) American Politics and the African American Quest for Universal Freedom, 3rd edició, New York: Pearson Longman. ISBN 0-321-29237-5.
- (2004) An Imperfect God: George Washington, His Slaves, and the Creation of America, New York: Farrar, Straus, and Giroux. ISBN 0-374-52951-5.
- Informe del Brown Universitari Steering Comité damunt Esclavitut i Justícia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compromiso de los Tres Quintos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.