Complex de Puricó

Archiu:Cerro negro cerros de macon part of purico complex.jpg

Complex de Puricó

El complex Puricó és un complex volcànic del Pleistoceno en Chile, prop de Bolívia, format per una ignimbrita, varis domo de lava i estratovolcanes i un maar. És un dels volcans chilens dels Vages, i més específicament el segment chilé de la Zona Volcànica Central, un dels quatre cinturons volcànics que conformen el Cinturó volcànic dels Vages.

El complex Puricó consistix en una estructura volcànica en forma d'escude que consistix en la ignimbrita Puricó i una série de volcans secundaris que s'emplacen en este escut volcànic. Durant les glaciacions, l'escut estava en part cobert per glaciars que havien deixat morrenas. Puricó és la font de la ignimbrita Purico, una ignimbrita moderadament gran en un volum d'aproximadament 80-100 quilómetros cúbics. Despuix de l'emplaçament de la ignimbrita de Puricó, es varen desenrollar varis domo de lava i estratovolcanes en l'escut de ignimbrita. El maar de Alitar encara està actiu. En temps històrics, el sofre s'extrea en Puricó, i actualment el pla de Chajnantor es troba en l'escut de la ignimbrita.

Geologia

Els afloraments en la regió varien en edat des del Paleozoico fins al Holoceno. El complex Puricó es va formar damunt de les ignimbritas més antigues com la ignimbrita Atana en el sur i la ignimbrita Puripicar més al nort; la veïna Caldera La Pacana fa entre 4,5 i 4,1 millons d'anys varen esclatar algunes d'estes ignimbritas incloent la ignimbrite Atana. Ocasionalment, Purico es considera part del sistema La Pacana.

El complex Purico ha erupcionado varis magma diferents, que van des del dacítico Purico sobre les pedres pómez riolíticas contingudes en la ignimbrita a les volcàniques andesíticas- diocíticas post-ignimbrita. Dacita és el component dominant i forma una suite rica en potassi rica en cristals. Es produïxen cantitats variables de fenocristales en les roques del complex Purico; els minerals en els que estan formats inclouen augita, biotita, clinopiroxeno, hornblenda, hiperestileno, òxits de ferro, oligoclasa, ortopiroxeno, plagioclasa, cuarzo i òxits de titani.

Ademés, els xenolitos máficos es troben en la ignimbrita de Puricó; tals xenolitos són una troballa comuna en les roques d'arc volcànic. Són encara més comuns en les roques de Chascón, a on podrien reflectir l'ocurrència de magma máfico en el sistema d'alimentació abans de la formació de Chascón.

Algunes propietats físiques dels magma de Purico s'han deduït de la química i la petrologia de les roques en erupció. Les dacita tenien temperatures d'aproximadament 750-810 °C mentres que les andesita i les riolitas alcançaven temperatures més altes, fins a 800-880 °C. Els continguts d'aigua varen variar de 3.2 a 4.8% en pes, mentres que les concentracions de diòxit de carbono varen ser baixes en tot moment.

Història eruptiva

El complex Purico és la font de la principal de la ignimbrita de Purico. Originalment es va cridar ignimbrita de Caixó i es va atribuir a un àrea al noroest de Purico coneguda com Chaxas. Ademés, la ignimbrita de Toconao es va atribuir originalment al complex Purico, pero ara es considera que la Caldera La Pacana és la seua font.

La ignimbrita Purico en sí mateixa cobrix una superfície d'1.500 quilómetros quadrats en tot el complex, i el seu volum s'ha estimat en 80-100 quilómetros cúbics en 0.4 quilómetros cúbics adicionals contribuït per depòsits de caiguda de tefra. La ignimbrita té 250 metros de gruixa i s'aprima cap a l'oest, en sectors més distales que alcancen gruixa de 25 metros. La datació de potassi-argón ha produït edats entre 1,380,000 ± 70,000 i 870,000 ± 520,000 anys arrere per a la ignimbrita Purico. Els 2 quilómetros cúbic de gran tamany "Domo dacítico D" té una edat de 980,000 ± 50,000 i pot haver-se format al mateix temps que les ignimbritas.

La ignimbrita de Purico conté tres unitats de fluix, les dos Ignimbritas de Purico Inferior i la Ignimbrita de Purico Superior. Les seues gruixa són diferents; la ignimbrita superior té 10-12 metros de gruixa, mentres que les dos inferiors juntes alcancen una gruixa promig de 30 metros, en un màxim de 80 metros. La ignimbrita inferior del Purico inferior és un sol fluix. La Ignimbrita inferior del Purico inferior és més heterogénea, començant en una onada de base, una capa de pedra pómez i després una atra unitat de fluix, que és volumétricamente la part més gran. La ignimbrita inferior cobrix una superfície de 800 quilómetros quadrats principalment en el costat oest del complex Purico. Finalment, la ignimbrita superior és un fluix moderadament a dens soldat que ocorre particularment prop del cim del complex Purico, a on forma sis unitats de fluix que contenen textures de fiamme. Una característica de la ignimbrita Purico és el cridat "bandes" pedra pómez, que consistixen en alternar més obscur máfico i components més lluent, en la part superior 33% de la ignimbrita. L'extrusió de la ignimbrita de Purico va ser acompanyada per l'erupció de grans cantitats de tefra, algunes de les quals varen caure fins a la Cordillera de la Costa a l'oest de Purico.

Despuix de l'emplaçament, les ignimbritas es varen modificar per erosió fluvial, que formava canals curvilíneos en les ignimbritas. A diferència d'atres ignimbritas en la regió, hi ha poca evidència d'erosió eòlica de la ignimbrita de Purico. L'erosió eòlica demora molt més temps que l'erosió fluvial i és possible que la ignimbrita Purico siga massa jove per a haver segut modificada per l'acció del vent. Algunes superfícies de la ignimbrita s'han vist afectades per la glaciació, donant-los una superfície plana.

Esta estructura de la ignimbrita ha segut explicada pels processos de la cambra de magma. Abans de l'erupció de ignimbrita Purico, una cambra de magma dacítica ya existia baix del volcà. Provablement despuix d'una injecció de magma andesítico, els continguts dacíticos de la cambra de magma varen escapar cap a dalt i varen formar la Ignimbrita inferior del Pífano inferior. Esta injecció de magma máfico va aumentar ràpidament la temperatura i el contingut de gas de la dacita, lo que va provocar que l'erupció es convertira en una violenta erupció pliniana en el desenroll d'una columna d'erupció. Esta fase després es va concentrar en el magma dacítico més dens, causant el colapse de la columna i la formació de la Ignimbrita del Purico Superior i la "cúpula dacita D".

Activitat post-ignimbrita

Archiu:Cerro Toco lies at the northern end of the purico complex chile ii region.jpg

Cerro Toque

L'activitat volcànica despuix de l'erupció de la ignimbrita s'ha subdividido en el grup andesítico Purico més antic i el grup més jove de Chascón. La primera inclou Cerro Negre, Cerro Purico, Putes i Cerro Toque que assumixen l'estructura de volcans poligenéticos, mentres que l'última es considera que inclou Aspero, El Cerillo / Chajnantor i El Chascón que són domo de lava - fluix llava. El grup d'domo de Chascón és també l'únic que conté xenolitos máficos.

Els volcans Cerro Purico i Macon es varen formar poc temps despuix, i possiblement inclús abans de les ignimbritas. Per lo tant, són centres volcànics antics i profundament erosionats, que mostren depòsits morrénicos de glaciació i roques que han segut someses a alteració hidrotérmica a partir de l'activitat fumarólica. Tals processos d'alteració hidrotérmica són també l'orige dels depòsits de sofre en Purico.

Aspero, Cerro El Chascón , Cerros El Negre i Putes són més jóvens i no mostren evidència de glaciació. El Chascón especialment pot tindre solament decenes de mils d'anys, ya que mostra tant un cràter de cim com a estructures de fluix de lava prístinas. Aspero va ser considerat una volta d'edat Holoceno; més tart, es varen obtindre dates de 180,000 ± 20,000 anys arrere en Aspero i Chascón . Ademés d'açò, no hi ha dates radiométricas per a les estructures volcàniques post-ignimbrita en Purico. L'episodi eruptivo que va formar estos centres és, per lo tant, més recent que la ignimbrita Purico i pot haver segut desencadenat per magma máfico sent injectat en el sistema Purico. També és molt més menut, en volums que oscilen entre 0,36 i 4 quilómetros cúbics.

Este canvi en el patró d'activitat eruptiva de grans ignimbritas a cúpules més chicotetes reflectix un canvi en la naturalea del suministrament de magma, a partir d'un fluix de gran volum que va interactuar fortament en la corfa i va donar lloc a les ignimbritas a fluix de volum més menuts en un lloc més fret i aixina la corfa de Brittler i no es va acumular ni va interactuar en ella de manera significativa. Per lo tant, els últims productes d'erupció semblen ser més primitius i menys afectats per la contaminació de la corfa.

El estratovolcán de Macon es considera d'edat Holoceno, i Alitar mostra fumarolas actives. Actualment, no hi ha indicis d'activitat sísmica en l'àrea de Purico.