Como
Plantilla:Referencias adicionales
Como és una ciutat situada en el nort de Italia, en l'extrem del braç suroest del lago de Como, molt prop de la frontera con Suiza, al peu dels Alpes. Pertanyent a la regió de Llombardia, és capital de la Província de Como. En 2010 tenia uns 84 876 habitants. La zona destaca per les viles i palaus de la jet set. La seua economia es basa principalment en l'indústria (la famosa manufactura de la seda) i el turisme.
Toponimia
Tant en espanyol com en italià li la coneix com Como (pronunciat <phonos file="It-Como.ogg">/ˈkɔːmo/</phonos>). En lombardo és Còm. Als seus habitants se'ls denomina comaschi.
Geografia
La ciutat es troba junt a les vores del lago de Como. Es tracta d'un llac vorejat pels Alps Italians. Té orige glaciar i forma de "I" invertida, en tres ramificacions més primes que s'unixen en la localitat turística de Bellagio. Al final de la branca suroccidental s'erigix la ciutat de Como. És un dels més profunts de tota Europa, aplegant en el seu punt més fondo a casi 420 m de profunditat.
Como es troba a 201 m d'altitut sobre el nivell de la mar, a una distància de 45 km al nort de Milán.
Història
Va ser una important ciutat de la Roma Antigua, fundada en el I, a la que varen cridar "Novum Comum". Tenia l'estatus de municipio. Va alcançar el seu apogeu en el XI. En 1127[1] va ser destruïda pels milanesos i reconquistada per l'emperador Federico Barbarroja, abans d'incorporar-se de nou a Milà en 1355. Inicialment es va establir en els propencs tossals, encara que per orde de Julio César es traslladaria temps despuix a la seua ubicació actual. El seu centre històric conserva el traçat urbà dels temps en que fora colónia romana, d'ahí el recort latent d'este periodo històric.
En l'Edat Mija, va lluitar a sovint en la propenca Milà, tant en el periodo comunal com en el XV, quan va caure en mans de Francesco Sforza. A partir del XVI es va convertir en un dels centres europeus principals a on es teixia la seda, tradició que es conserva inclús ara.
En octubre de 1525, despuix de la batalla de Pavía, va ser ocupada per tropes espanyoles segons orde de Antonio de Leyva, permaneixent com a part del ducado espanyol de Milán, fins a la seua conquista pels austriacos a finals de 1706.
En el XIX, va pertànyer al Reino napoleónico de Italia, fins a 1814 quan és ocupada pel Imperio austríaco passant a formar part del Reino lombardo-Vèneto. En 1859, terminada la Segunda guerra de la Independencia italiana és anexada al Reino de Sardenya.
Algunes de les personalitats destacades sorgides de la ciutat de Como varen ser els historiadors llatins Plinio el Viejo i Plinio el Joven (I) i el científic Alessandro Volta.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 31 260 | 33 369 | 36 183 | 43 714 | 50 203 | 53 767 | 60 128 | 62 415 | 70 447 | 81 983 | 97 996 | 95 571 | 87 059 | 78 680 |
Monuments i llocs d\'interés
Catedral
- Artícul principal → Catedral de Como.
Començada la seua construcció en 1396, va ser continuada durant el Renacimiento i es va concloure en 1740. Presenta una frontera decorada en profusió a partir de 1484 pels germans Rodari, autors també de la portada nort anomenada "de la Granota". La frontera es troba flanquejada per dos estàtues renaixentistes que representen a Plinio el Viejo i Plinio el Joven.
L'interior és d'arquitectura gòtica, presenta una estructura de cruz latina i decoració principalment renaixentista. En la nau dreta hi ha llenços de Bernardino Luini i G. Ferrari. Adossat a la frontera es troba la casa consistorial, antic palau comunal, construït en el XIII, en soportales en la planta baixa i belles finestres triples en la planta superior. L'iglésia es troba coronada en una cúpula d'estil rococó, dissenyada per Filippo Juvara.
En la catedral es troba la cripta a on yacer els restants del Beato Pare Luis Guanella.
San Fedele
- Artícul principal → Basílica de San Fidel (Como).
És una iglésia d'estil románico lombardo, construïda al voltant de l'any 1120, sobre un edifici preexistente. Destaca la portada del ábside, decorada en bells bajorrelieves. L'interior està compost per tres naus, en un esplèndit àbsit romànic en dos rencs de arquerías. La torre del campanar va ser reconstruïda en el XX.
Basílica de Sant'Abbondio
La basílica de Sant'Abbondio és una iglésia románica, consagrada en l'any 1095 pel papa Urbano II. Constituïx una obra mestra de la arquitectura lombarda. La frontera, precedida per un pórtico, és sòbria i noble en columnes altes i elegants. L'interior conté pintures del XI i fresca del XIV.
Villa Olmo
Construïda des de 1797 en estil neoclásico per la família Odescalchi. Va hostajar célebres personages, entre ells Napoleón Bonaparte, Ugo Foscolo, Metternich, el emperador Francisco Fernando I, Giuseppe Garibaldi i Juan Lamberti.
Templo Voltiano
El Templo Voltiano es troba junt al llac de Como. Va ser construït en 1927 en estil neoclàssic i inspirat clarament en el Panteón. Va ser realisat per voluntat de l'empresari algodonero Francesco Somaini, en la finalitat d'acollir dignament els originals i les reconstrucció dels instruments científics de Alessandro Volta, que l'incendi de 1899 havia destruït durant la gran Exposició Voltaica, montada en Como en ocasió del centenari de l'invenció de la pila.
Deportes
El club de fútbol de la ciutat, Como 1907, participa des de la temporada 2024-25, en la primera divisió del fútbol nacional, la Serie A. Juga de local en el estadio Giuseppe Sinigaglia l'aforament del qual és de 13.602 espectadors.
Personas notables
- Artícul principal → Categoría:Nacidos en Como.
Referències
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Como.