Cometa de César
El Cometa de César (referència numèrica C/-43 K1) –també conegut com a Cometa César o com el Gran Cometa de l'any 44 a.C.– va ser possiblement el cometa més famós de l'antiguetat.[1] Els seus sèt dies de permanència en el firmament varen ser interpretats pels romans com a senyal de la deificaació del dictador assessinat poc temps abans, Juliol César (100-44 a. C.).[2]
.png)
El cometa de César és un dels cinc únics cometes coneguts en una magnitut lumínica absoluta negativa, i pot haver segut el cometa més lluenta del que hi haja registres històrics.[3] La seua òrbita no era periòdica, per lo que pugues haver-se desintegrat. Els càlculs orbitales més recents estimen que l'òrbita parabòlica del cometa ho situaria actualment a més de 800 UA del Sol.[4]
Característiques orbitales
Va poder acostar-se al Sol fins a 0,22 ua. l'excentricitat de la seua òrbita és d'1,0 (corresponent a un element no periòdic) i el seu inclinament orbital estimada és de 110° graus.
Història
Numerosos escritors antics varen identificar al cometa César com Sidus Iulium ("Estrela Juliana") o com Caesaris astrum ("Astre de César"). El lluenta cometa (visible a plena llum del dia) va aparéixer de sobte durant el festival denominat Ludi Victoriae Caesaris, per al que s'havia estimat el més de setembre (una conclusió apuntada per Edmund Halley) de l'any 44 a. C.. Datacions recents han situat l'event en juliol del mateix any, uns quatre mesos despuix del assessinat de Juliol César, aixina com el més de naiximent del propi César. Segons Suetonio, en plenes celebracions "un cometa va lluir durant sèt dies successius, aumentant sobre l'undècima hora, i es creïa que podia ser l'ànima de César".[5]
El cometa es va convertir en un poderós símbol de la propaganda política que va llançar la carrera d'Augusto, nebot net (i fill adoptiu) de César. El Temple de César va ser construït (42 a. C.) i consagrat (29 a. C.) per Augusto en el propòsit de fomentar un "cult del cometa" (també era conegut com el "Temple del Cometa".[6]) En la part atrassera del temple es va alçar una enorme estàtua de César, i segons Ovidio, duya un cometa flameante fixat al seu front, "per a fer d'aquella ànima una estrela que ardixca per sempre sobre el Fòrum i les portes de Roma".[7]
Vore també
Referències
- ↑ Ramsey, J.T. (1997). The comet of 44 B.C. and Caesar's funeral games, Atlanta, GA: Scholars Press. ISBN 0788502735.
- ↑ Grant, Michael (1970), The Roman Forum, Londres: Weidenfeld & Nicolson; Photos by Werner Formen, p. 94.
- ↑ Flare-up on July 23–25, 44 BC (Rome): −4.0 (Richter model) and −9.0 (41P/Tuttle-Giacobini-Kresák model); absolute magnitude on May 26, 44 BC (China): −3.3 (Richter) and −4.4 (41P/TGK); calculated in Ramsey and Licht, Op. cit., p. 236.
- ↑ «Horizon Online Ephemeris System». Califòrnia Institute of Technology, Jet Propulsion Laboratory. Consultat el 16 de novembre de 2015.
- ↑ Suetonio, Diví Juliol; 88
- ↑ Plinio el Vell, Història Natural, 2.93-94.
- ↑ Ovid,Metamorfosis; XV, 840.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cometa de César» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.