Anar al contingut

Combe Capelle

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Plandelacollinedecombecapelle.jpg
Combe Capelle
Archiu:Otto hauser combe capelle.jpg
Otto Hauser en els fòssils de Combe Capelle (1909).

Combe Capelle és un lloc arqueològic i paleoantropológico d'époques paleolítica i epipaleolítica situat en la vall del Couze en la regió del Périgord del sur de França.

Jaciment

[editar | editar còdic]

En agost de 1885, Michel-Antoine Landesque, sacerdot de Lavalade, Dordonya, va descobrir el jaciment de Combe-Capelle. En setembre de 1887, Landesque va dur allí a membres de la Societat Geològica de França per a mostrar-los els resultats de les seues excavacions in situ}'. [1]

En 1909 el marchant d'art i investigador prehistòric Otto Hauser va llogar uns terrenys en l'intenció d'excavar en busca de lo que Michel-Antoine Landesque havia descrit en 1885. El 26 d'agost varen trobar un enterrament complet. En 1910 va publicar la descripció del, que creïen, un home paleolític.[2]

Henri-Marc Ami va portar a terme excavacions des de finals de 1920 fins a la seua mort en 1931.

Les excavacions de Combe Capelle es varen centrar en quatre llocs coneguts com: Roc de Combe-Capelle, Haut de Combe-Capelle (també cridat Abri Peyrony), Combe Capelle-Bas i el replanell de Ruffet.

El famós Homo sapiens de Combe Capelle va ser durant molt temps considerat com un home Cro-Magnon paleolític i un de les troballes més antigues de humans moderns en Europa. No obstant, en 2011 el colágeno d'una dent del cràneu conservat en Berlín va ser datat en accelerador d'espectrometria de masses a una edat de sol 7575 anys abans de Crist.[3] En conseqüència, era clarament un home del Epipaleolítico (Holoceno).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1887).Bulletin de la Société Géologique de France.15(3)
    866-869..
  2. (1910).Praehistorischen Zeitschrift.I(2-3)
    273-338.ISSN 0079-4848.doi:10.1515/prhz.1910.1.3-4.273.
  3. Christoph SeidlerSpiegel Online.Consultat el 21 de novembre de 2015.


Referències

[editar | editar còdic]