Comarca Tierra de Peñaranda
La Comarca Tierra de Peñaranda, és una comarca de la província de Salamanca, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya. Els seus llímits no es corresponen en una divisió administrativa, sino en una demarcació històric-tradicional.
Geografia[editar | editar còdic]
La Comarca Tierra de Ledesma está situada en el est de la província de Salamanca i presenta una orografia plana en altituts que van des dels 800 als 900 m i pendents del 1% o 2%. La ret hidrogràfica està formada per afluents del Tormes.
Llimita en les províncies de Zamora i Valladolit al nort, en la Tierra de Alba, Las Villas i La Armuña al oest i en la província d'Ávila al est i al sur.
Història[editar | editar còdic]
La fundació de la majoria de localitats de la comarca es remonta al repoblament efectuat pels reis de Lleó en l'Edat Mija, quedant integrades la major part d'elles en les jurisdiccions de Salamanca i d'Alba de Tormes, abdós dins del Regne de Lleó.
En ser una zona fronteriça entre els regnes de Lleón i de Castella, nos trobem en que dos localitats de la comarca, Zorita i Aldeaseca, es denominen «de la Frontera». Com a naiximent de la comarca pot considerar-se la creació del partit judicial de Peñaranda de Bracamonte en el traçat de les actuals províncies en l'any 1833, quedant enquadrat el mateix en la província de Salamanca, dins de la Regió Lleonesa.
Economia[editar | editar còdic]
Esta comarca és la de major especialisació agrària dins de la província. La densitat de terres de cultiu és superior al 75% en pràcticament tots els municipis, a excepció d'Alaraz i Malpartida, i és que és precisament en estos pobles a on s'establix la majoria de l'activitat ganadera d'esta comarca, activitat que encara que no destaca massa presenta un creiximent molt important en els últims anys.
De l'al voltant de 90.000 hectàrees de superfície que posseïx la Tierra de Peñaranda, a penes unes 7000 es destinen a prats o boscs mentres que aproximadament unes 12.000 es deixen cada campanya en guaret o són terres no ocupades, lo que deixa per al cultiu al voltant de 71.000 hectàrees. No obstant, resulta curiós que siga l'única zona de la província a on la superfície cultivada s'ha reduït llaugerament en els últims dèu anys (unes 1000 hectàrees), lo que indica que s'han abandonat algunes zones marginals en baixa productivitat.
Per tant la comarca és una zona eminentement agrícola en predomini del cereal i les creïlles, lo que es reflectix en el tipo d'indústria agroalimentària predominant. Les més numeroses i importants es dediquen a la fabricació de pa o bollería, reflex de la tradició repostera de la zona. També existixen activitats com la classificació de cereals, secaders de gra i almagasens de creïlles. Les vinculades a la ganaderia, menys en número, es concentren en Alaraz i Villar de Gallimazo.
Municipis i pedanies[editar | editar còdic]
Els municipis i pedanies que pertanyen a la comarca, són els següents: