Collegno

Collegno (en dialecte piamontés Colègn) és un municipi de més de 49.000 habitants de la ciudad metropolitana de Turín.

Es troba sobre un terreny d'orige aluvial, entre Turín, a l'est, i Rívoli a l'oest, i a pocs quilómetros dels Alpes, als peus del Monte Musinè. El territori és predominantment pla, i és solcat per la part final del curs del riu Dora Riparia.

La llengua de terra compresa entre les dos vores del riu és hui partix integrant del Parc Agronatural de la Dora, que la Ciutat de Collegno compartix en les localitats de Alpignano, Pianezza i Turín. Esta àrea protegida és en part un reducte boscós, i en part terreny agrícola; és interessant destacar la parcelización dels terrenys, subdivididos en lots delimitats pels canals de irrigación que agarren aigua de la mateixa Dora per a la irrigación dels cultius; dits canals tenen un orige antiquíssim que deriva de la Baixa Edat Mija.

La porció de territori comunal més densament poblada ha segut construïda en temps moderns (sobretot dels anys 60 en avant) a lo llarc de l'eix de Cors França i com una prolongació de la ciutat de Torí, a continuació també de les instalacions industrials, predominantment textils i siderúrgicas que s'havien desenrollat.

És emblemàtic en este sentit el cas de les manufactura del Villaggio Leumann; este emplaçament industrial i residencial va ser proyectat i realisat ex novo a lo llarc del Corso Francia, en els primers anys del XX, pel magnat suís Napoleone Leumann que ací va construir, en colaboració en l'arquitecte Pietro Fenoglio, un poble obrer en iglésia, estació, cantinas, estages obrers, escoles i atres equipaments al servici de la comunitat. És est un cas únic en Itàlia, junt a un anàlec prop de Como, de realisació urbana segons els criteris socials de l'arquitectura internacional de la Ciutat Jardí, en planta ortogonal i vivendes bi-trifamiliares en residències de clar gust noreuropeo i servicis per a uns usuaris que eren operaris de l'antic Cotonificio.

Naixcuda en realitat fa dos mil anys, en temps dels romans, com a parada de posta (mansio) a cinc milles de Torí, junt a la via del Moncenisio cap a França, la localitat antigament era precisament cridada en el nom de Ad Quintum. Es troben encara hui, en els fonaments de l'actual iglésia de Sant Massimo, els restants de l'iglésia protorománica de llavors, i una colecció d'objectes arqueològics d'época romana trobats en el territori municipal es guarda hui en el Museu de l'Antiguetat de Torí.

Durant el periodo de dominació lombarda, com va ser descobert durant les excavacions, en l'àrea de l'actual Camp Volo es trobava un menut assentament lombardo i una necròpolis; a continuació, en l'Alta Edat Mija, el desenroll urbanístic de la localitat, abandonada la "mansio" i passades les invasions bàrbares, es va emmarcar en el procés comú a l'alt Medioevo piamontés, i aixina el poble es va concentrar entorn al castell construït entorn a l'any mil sobre una altura excavada en un recodo del riu Dora Riparia; perdura hui dia d'allò una torre de planta quadrada, mentres el restant de l'edifici és un bell palau de gust barroc construït sobre les diverses ampliacions, derrocaments i reconstrucció succeïdes en el curs dels sigles.

El Aeropuerto Aeritalia, l'aeroport turístic de Torí es troba en Collegno.

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001	2011
Població	2074	2515	3168	4591	6310	7714	11 522	12 535	13 123	21 282	41 948	46 578	47 161	46 641	49 083

fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Ciutats agermanades

Referències