Coincya monensis

Coincya monensis

Coincya monensis és una espècie de plantes dins del gènero Coincya de la família Brassicaceae. És de distribució principalment eurosiberiana, es pot trobar en Europa occidental i nort d'Àfrica (Gran Bretanya, Alemània, França, Espanya, Portugal i Marroc). També ha segut introduïda en Norteamérica.

La taxonomia d'este gènero està canviant en els últims anys, pero segons les últimes senyes, la major diversitat es troba en la península ibèrica a on residixen quatre de les cinc subespècies.

Taxonomia

La taxonomia i nomenclatura del gènero Coincya està en discussió (vore Leadlay & Heywood, 1990; Kartesz & Gandhi, 1994; i Rollins, 1961, 1993). Els sinònims de C. monensis inclouen: Sisymbrium monense L. (basionym), Rhynchosinapis monensis (L.) Dandi, Brassica monensis (L.) Hudson, Erucastrum monensis (L.) Link, Sinapis monensis (L.) Bab., Brassicella monensis (L.) O.E.Schulz, i Hutera monensis (L.) Gómez-Camp. Les cinc subespècies de C. monensis tenen uns 129 sinònims. Discussions sobre la situació taxonòmica es troben en Leadlay & Heywood (1990) i Naczi & Thieret (1996).

Les subespècies són:

• Coincya monensis subsp. monensis (Isle-of-Man Cabbage). Illa de Man, partix oest de Gran Bretanya.
• Coincya monensis subsp. cheiranthos (Vill.) Aedo, Leadlay & Muñoz Garm. (Wallflower Cabbage). França, Alemània, Espanya.
• Coincya monensis subsp. hispida (Cav.) Leadlay. Centre de Portugal, centre d'Espanya.
• Coincya monensis subsp. nevadensis (Willk.) Leadlay. Sur d'Espanya.
• Coincya monensis subsp. puberula (Pau) Leadlay. Nort de Portugal, nort d'Espanya.
• Coincya monensis subsp. recurvata (All.) Leadlay. En realitat originalment es tractava de C. monensis subsp. monensis, que com a espècie invasora en Norteamérica en poc més d'un sigle ha desenrollat característiques noves per la seua adaptació al seu nou mig ambient. Es troba en Norteamérica.

Descripció

Coincya monensis és una planta herbàcia de tamany mijà de la família de les mostaça (Brassicaceae). Els brots són de postrats a erectos, ramificats, i fins a 1 m d'alt.

Les fulles (5–22 cm x llarc 0.5–8 cm d'ample) són glaucas en els lòbuls dentats. La cantitat de lòbuls en els fulls disminuïx de la base de la planta a la base de l'inflorescència racemosa.

Les flors tenen pétals groc lluentes en venes marrons o violetas pàlides. No hi ha bràctees en les inflorescència.

El frut té de 3 a 5 válvas veteadas planes, en 1 a 6 llavors picudas. El frut sancer, madur és de 3.5 a 8.5 cm de llongitut. El pedicel fructífer és rarament empinat. La fruta conté una sola fila de 8 a 10 llavors. Les llavors són subesfériques a oblongas i poden ser negres o marrons.