Cocheres de Quatre Camins

Erro al crear miniatura:

Cocheres de Quatre Camins

Les Cocheres de Quatre Camins varen ser les primeres cocheres i tallers del Metro de Madrit. La seua construcció es va iniciar en 1917 en la solicitut de llicència i la seua construcció en 1918, durant les obres de construcció del primer ferrocarril suburbà espanyol sent, per tant a la seua volta, les instalacions de Metro més antigues d'Espanya i unes de les més antigues d'Europa conservades, formant part del Patrimoni industrial de la ciutat de Madrit. El comboi inaugural de la llínea 1 va eixir d'estes cocheres el 17 d'octubre de 1919. Varen ser demolides entre març i juny de 2021 per l'alcalde José Luis Martínez-Almeida, pese a l'oposició veïnal i de diverses associacions, per a la construcció en el seu solar de noves vivendes. El proyecte finalment va ser cancelat en 2026.

Història

El Metro de Madrit va sorgir per l'iniciativa privada dels ingeniers Miguel Otamendi, Carlos Mendoza i Antonio González Tirar-te, encara que per al disseny de l'image tant física com a corporativa varen encomanar la tasca al conegut arquitecte Antonio Palaus, qui es va encarregar de dissenyar les estacions i els edificis auxiliars de la companyia. Va ser Palaus qui va crear una image de marca reconeixible, comparable a la que Hector Guimard va dissenyar per al Metro de París o Otto Wagner per al Metro de Viena. Recentment han segut localisats plans i documents relatius al procés d'edificació d'estes cocheres que va rubricar Palaus. Concretament, són tres els documents que demostren la profunda implicació de l'arquitecte en l'eixecució de l'obra del Metro. És ell qui solicita l'inici de les obres en 1917, tal i com consta en un llibre de registres municipal.

En 1918, licita la construcció d'un taller auxiliar de herrería per a construir l'estructura de les cocheres, fosa per Alts Forns de Viscaya. L'últim dels documents es produïx tres mesos despuix de l'inauguració de la llínea 1. Per a alcançar el compromís promés la companyia, va obrir el tram Quatre Camins-Sol sense alcançar l'objectiu inicial d'aplegar a Progrés (actual Tirso de Molina). No obstant, les obres no varen parar en cap moment, ya que l'ampliació fins a Atocha la varen licitar ya en 1918. A major fluix de trens, anaven a necessitar major espai en els tallers, per lo que en giner de 1920 Antonio Palaus realisava la solicitut de deslindar (tira de cordes) del restant de solar, que va obtindre despuix d'extinguir l'Ajuntament l'antic Camí de Aceiteros que travessava en diagonal la parcela.

L'autoria de Palaus ha segut discutida i qüestionada en vàries ocasionsa-cocheres-quatre-camins-201701220046_notícia.html Segons la plataforma Salvem 4 Camins, les tesis expostes pel periodiste obedixen a una confusió en l'interpretació periodística de documents urbanístics d'archiu.

Les Cocheres varen ser el núcleu tecnològic de la nova companyia. Es varen edificar en terrenys que l'empresa va comprar en el suburbi de Madrit, en l'espai buit que quedava entre els llímits de la ciutat i una població pròxima que era Tetuán de les Victòries, actual districte de Tetuán. També es va crear l'avinguda de la Reina Victoria, que seria urbanisada per la pròpia companyia per a finançar-se.

En estiu de 1919 varen aplegar les carrosseries dels primers coches, els "Quatre Camins", a l'Estació del Migdia (hui Atocha), i varen ser transportats en carros de cavalls pujant pel Passejada del Prat. Els motors venien de França i els "bogies" tipo Brill d'Estats Units. Els coches inaugurals varen ser ensamblados i llocs en funcionament en les cocheres de Quatre Camins i, encara que varen ser comprovats en anterioritat, l'inauguració oficial en presència del propi rei Alfonso XIII es va produir el 17 d'octubre de 1919.

Les Cocheres varen ser ampliant-se cap al sur a mida que creixia la ret i per tant el número de coches almagasenats. Despuix de l'última gran ampliació, en els anys 1960, va començar una etapa d'abandó progressiu de les instalacions que aplega fins a hui.

Ubicació

Les Cocheres de Quatre Camins es varen construir en la poma 56 del Eixample de Madrit, en els voltants de la Glorieta de Quatre Camins, prop de l'estació terme de Quatre Camins. Esta situació es va elegir pel seu decliu natural (que facilitava l'ubicació del túnel d'accés) i per la seua orientació cardinal (ideal per a dispondre unes naus en dent de serra o shed, que busquen captar la llum del Nort per ser esta la més difusa i per tant la més propícia per a allumenar un espai de treball). El traçat del túnel traçava una curva de 90° abans de desembocar en la plaja de maniobres. Esta entrada -pensada per als trens de l'época- impedix en l'actualitat l'accés a la major part del material mòvil de Metro de Madrit a excepció de la série 2000 fabricada per CAF.

La parcela va ser comprada en abril de 1917 per 221.738 pessetes. El primer element construït va ser la boca del túnel, que immediatament va passar a convertir-se en un dels fronts de l'obra del Metro. A lo llarc de l'any 1918 la parcela es va convertir en la base llogística de la construcció del Metro de Madrit, i es varen aprofitar les enrunes de l'excavació dels túnels per a l'explanaació de la futura plaja de vies. Els primers proyectes estan datats en juny de 1918, i contenen ya en lo essencial les traces de la construcció definitiva. El principal condicionant per a la disposició de les distintes instalacions va ser el traçat del fes de vies, que va obligar a retardar la nau de tallers respecte a la nau de cocheres.