Coccidiasina és una subclasse de protistes paràsits del infrafilo Apicomplexa.[1] Són paràsits obligats intracelulars, lo que significa que deuen viure i reproduir-se dins de les cèlules. Els gamets madurs es desenrollen intracelularment i el zigot és generalment immòvil. Pel contrari, en l'atra subclasse, Gregarinasina, la maduració dels gamontes es desenrolla extracelularment. Són comunament paràsits de les cèlules epiteliales intestinals pero també es troben en la sanc, fege i atres òrguens. Parasitan tant vertebrats com a invertebrats superiors.

Coccidiasina


Coccidiosis

La coccidiosis és la malaltia intestinal produïda per un grup d'estos paràsits (coccidios). La malaltia es transmet pel contacte en heces o per ingestió de teixits infectats. La majoria dels síntomes són benignos. No obstant, els jóvens o inmunodeficientes poden sofrir síntomes greus que poden inclús conduir a la mort. Les dònes embarassades han de tindre especial conte en evitar l'infecció, puix pot causar sérios problemes al feto. La coccidiosis és comuna en animals domèstics, ganado i aus de cria industrial com el pollet. Encara que els coccidios poden infectar a una àmplia varietat d'animals, inclosos sers humans i ganado, són generalment paràsits específics. Una excepció ben coneguda és la toxoplasmosis, causada per l'espècie Toxoplasma gondii. Alguns gèneros que ocasionen coccidiosis són els següents:

  • Hepatozoon (família Hepatozoidae) ocasiona l'hepatozoonosis en gossos, gats, rosegadors, etc. El paràsit es reproduïx primer en l'intestí i despuix migra a través del torrent sanguíneu o limfàtic als ganglis limfàtics, bazo, pulmons, fege, mèdula òssea o múscul, a on continua el seu desenroll ocasionant diverses lesions.

Cicle de vida

Els coccidios són, en general, paràsits de vertebrats. Com les gregarinas, normalment són paràsits de les cèlules epiteliales de l'intestí, encara que poden infectar atres teixits, i ademés inclouen alguns paràsits sanguíneus. El cicle de vida dels coccidios implica merogonia, gametogonia i esporogonia. Encara que el cicle és similar al de les gregarinas, es diferencia en la formació de zigot. Alguns trofozoïts aumenten de tamany i es convertixen en macrogametos, mentres que uns atres es dividixen vàries voltes per a formar microgametos (anisogamia). Els microgametos són mòvils i busquen al macrogameto per a fertilizarlo. El macrogameto fertilizado es convertix en zigot que a la seua volta forma un ooquiste, que normalment abandona el hoste. La meiosis, quan es produïx, implica gamets marcadament anisógamos. El cicle de vida és típicament haploide, en una única etapa diploide que ocorre en el zigot, que normalment és de curta duració.

Les principals diferències entre coccidios i gregarinas es donen en els gamontes. En els coccidios els gamontes són chicotets, intracelulars i carixen epimeritos o mucrones, mentres que en les gregarinas són grans, extracelulares i presenten epimeritos o mucrones. Ademés, en els coccidios un gamonte es convertix en un únic macrogametocito, mentres que en les gregarinas dona lloc a múltiples gametòcits.

Referències

  1. ↑ Perkins FO, Barta JR, Clopton RE, Peirce MA, Upton SJ (2000). «Phylum Apicomplexa», Lee JJ, Leedale GF, Bradbury P (ed.). An Illustrated guide to the Protozoa : organisms traditionally referred to as protozoa, or newly discovered groups, 2nd edició (vol. 1), Society of Protozoologists, pp. 190–369. OCLC 704052757. ISBN 1891276220.