Anar al contingut

Clusia minor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Clusia minor (Clusia minor)


Clusia minor és una espècie de planta en flor en la família Clusiaceae. És originària de Centroamérica i Veneçuela.

Descripció

És un arbust o arbre que alcança fins als 10 m d'altura; té ramitas alguna cosa angulosas; les fulles obovadas, cartilaginosas, de 5-10 cm de llarc, d'obtuses a redonejades en l'àpiç; base cuneada; en peciol prim d'1-2 cm; nervi mig prim, prominent en el envés, els laterals poc prominents; les inflorescències paucifloras; en pedicels de 2-5 mm; 4 sàpia-hos de 6-7 mm; 4-5 pétals blancs o rosats; el frut subgloboso o obovoide d'1.5-2 cm de llongitut.[1]

Distribució i hàbitat

Esta espècie creix típicament en llocs humits de boscs semicaducos en sols no cársicos, pero és possible trobar-la en mogotes.

Taxonomia

Clusia minor va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 510. 1753.[2]

Etimologia

Clusia: nom genèric otorgat en honor del botànic Carolus Clusius.

minor: epítet llatío que significa "menor, menuda",

Sinonímia
  • Clusia galactodendron Desvaux
  • Clusia odorata Seem.
  • Clusia parvicapsula Vesque
  • Clusia parviflora Humb. & Bonpl. ex Willd.
  • Clusia pratensis Seem.
  • Clusia utilis S.F.Blake
  • Clusia venosa Jacq.[2]
  • Firkea venosa (L.) Raf.
  • Clusia cartilaginea Vesque
  • Clusia couleti Duchass. ex Planch. & Triana

Nom comú

Castellà: copeicillo.

Propietats

En esta i atres espècies incloses en el gènero, s'han trobat accions farmacològiques com: activitat antimicrobiana d'ampli espectre front a una gran diversitat de bactèries, activitat quimiopreventiva del càncer, activitat antioxidant, activitat antinflamatoria, activitat antihepatotóxica i acció inhibitòria del Virus de Inmunodeficiència Humana. Per això la seua composició química s'ha estudiat àmpliament. [3]

Referències

  1. ↑ Clusia minor en plantes del Valle de Viñales
  2. ↑ 2,0 2,1 «Clusia minor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de febrer de 2014.
  3. ↑ Marín, R. M., Montes, P. O. R., Bell, A. A., & Nival, V. L. A. (2008). Caracterisació per cromatografía de gasos/espectrometria de masses de l'extracte apolar dels fulls de Clusia minor L. Lat. Am. J. Pharm, 27(5), 747-51.

Enllaços externs