Anar al contingut

Clorur de calci

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Clorur de calci

El clorur de calci o clorur càlcic és un compost químic, inorgànic, mineral, de fòrmula CaCl2. En condicions normals de pressió i temperatura es presenta com un sòlit blanc. Té utilitat com fundente del gèl depositat en carreteres i com a anticongelant, en determinades mescles.[1] També s'utilisa com medicament en malalties o afeccions lligades a l'excés o deficiència de calci en l'organisme. També és utilisat en l'indústria de l'alimentació. Degut a que la sal anhidra és higroscòpica i delicuescente, s'utilisa com dessecant.[2]

Propietats químiques

El clorur de calci pot ser una font d'iós de calci en una dissolució, per eixemple per precipitació ya que molts composts en el calci són insolubles. Per eixa raó s'utilisa com coagulante en alguns tipos de tractaments d'aigües residuals:

3CaClA2(aq)+2KA3POA4(aq)⟶CaA3(POA4)A2(s)+6KCl(aq)

El clorur de calci fos pot ser electrolizado, depositant-se calci metàlic en el càtodo i arreplegant-se dicloro gaseós en l'ànodo:

CaClA2(l)+Ca(s)+ClA2(g)

Preparació

Erro al crear miniatura:
Estructura del centre polimèric Plantilla:Chem2 en clorur càlcic cristalí hexahidratado, que ilustra l'elevat número típic dels complexos de calci

.

En gran part del món, el clorur de calci s'obté a partir de solucions salines naturals i a partir de pedra calcàrea com a subproducte del procés Solvay, que seguix la reacció neta següent:[2]

2HCl+CaCOA3⟶COA2+CaClA2+HA2O
El consum nortamericà en 2002 va ser d'1.529.000 tonellades (3.370 millons de lliures).[3] En Estats Units, la major part del clorur càlcic s'obté per purificació a partir de salmorra. De la mateixa manera que ocorre en la majoria dels productes bàsics de sal a granel, oligoelemento cantitats d'uns atres cationes dels metals alcalinos i metals alcalinotérreos (grups 1 i 2) i uns atres anions dels halógenos (grup 17).[2]

Presencia

El clorur de calci es presenta com els rars minerals evaporita sinjarita (dihidrato) i antarticita (hexahidrato).[4][5][6] Un atre hidrat natural conegut és la ghiaraita - un tetrahidrato.[7][6] Els minerals relacionats clorocalcita (clorur de potassi i calci, Plantilla:Chem2) i taquihidrita (clorur de calci i magnesi, Plantilla:Chem2) també són molt rars.[8][9] Lo mateixa ocorre en la rorisita, CaClF (clorur de calci fluorado).[10]


Referències

  1. ↑ Sharp, D. W. A. (1988). «clorur càlcic», MIALL. Diccionari de química, Madrit: Alhambra, p. 148. ISBN 84-205-1737-2.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Robert Kemp, Suzanne E. Keegan "Calcium Chloride" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2000, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a04_547
  3. ↑ Calcium Chloride SIDS Initial Assessment Profile, UNEP Publications, SIAM 15, Boston, 22-25 d'octubre de 2002, pàgina 11.
  4. ↑ «Sinjarita». www.mindat.org.
  5. ↑ «Antarcticita». www.mindat.org.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Llistade minerals». www.ima-mineralogy.org (21 de març de 2011).
  7. ↑ «Ghiaraita». www.mindat.org.
  8. ↑ «Chlorocalcite». www.mindat.org.
  9. ↑ «Tachyhydrite». www.mindat.org.
  10. ↑ «Rorisita». www.mindat.org.