Anar al contingut

Taquihidrita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taquihidrita

La taquihidrita és un mineral, halogenuro, clorur de calci i magnesi hidratat. Va ser descrit com una nova espècie mineral a partir d'eixemplars obtinguts en el depòsit de potasa de Strassfurt, en Sajonia (Alemània), que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom és un derivat de les paraules gregues ταχίς fàcil, i ϋδωρ, aigua, aludint a la seua higroscopicidad.[1]

Propietats físiques i químiques

Apareix com agregats cristalins, associada a atres clorur, en jaciments potásicos d'orige marí. És un mineral molt higroscòpic, és dir, absobe aigua de l'aire humit, aplegant a dissoldre's en ella. Té sabor amarc. El magnesi pot estar substituido per ferro ferroso en una proporció molt menuda, de menys del 0,1 %, pero al oxidarse produïx el color groc.[2]

Jaciments

La taquihidrita apareix associada a la carnalita i a kainita en jaciments de sales potásicas. És un mineral rar, que solament s'ha trobat en cantitats significatives en els jaciments de potasa de Sajonia, en Alemània.[3]


Referències

  1. ↑ Rammelsberg, Karl Friedrich(1856).«Ueber donen Tachhydrit, ein neues Mineral aus dem Steinsalzlager von Stassfurth».Annalen der Physik und Chemie, 98, 261-263.
  2. ↑ Palache, C., Berman, H. i Frondel, C. (1951). The System of Mineralogy. Volum 2, John Wiley & Sons, p. 95-96.
  3. ↑ «Tachyhydrite. Mindat».