Carnalita
La carnalita és un mineral compost de clorur doble de potassi i de magnesi, KMgCl3· 6H2O. Cristaliza en el sistema ortorrómbico, en cristalés en apariència hexagonal, pero ordinàriament es presenta en masses cristalines d'anàlec aspecte al de la halita i la silvina i, de la mateixa manera que estes, és incolora quan pura, o diversamente colorada; lluentor vítreo.
Es va descriure per primera volta en 1856 pel seu topotipo del jaciment Stassfurt, en Sajonia-Anhalt, Alemània. Va ser nomenat per l'ingenier de mineria prusiano Rudolf von Carnall (1804–1874).[1]
Característiques
[editar | editar còdic]
Molt delicuescente, de sabor amarc, soluble en l'aigua i fosforescente; els blocs exposts a l'aire lliure es disocian, dissolent-se el clorur magnésico i quedant una massa granular del clorur potásico que, per no ser delicuescente i menys soluble que l'atre, es conserva en la seua major part; lo contrari ocorre si prenem un trocito i ho sometem a l'acció del soplete sobre el carbó; el potásico desapareix i queda el de magnesi, que pot reconéixer-se pel color rosa carn que pren en la solució de nitrat de cobalt.
En dissolució es reconeix perque, afegint unes gotes d'amoníac i solució de fosfat sòdic, dona precipitat cristalí de fosfat magnésico; la potasa es reconeix en el clorur de platí i la coloració de la flama, com en la silvina.
Té un sabor semblat a la halita pero més amarc.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Carnalita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.