Clima de l'Equador
El clima del Equador és tropical i varia en altitut, latitut i la regió, per diferències en l'elevació i, fins a cert punt, la seua proximitat al equador.[1] Este es troba influenciat per la seua pròpia geografia, producte d'açò es genera una gradient de temperatura, de 0 a 26 °C de temperatura promig anual, per tal motiu existix una estreta relació entre l'elevació i temperatura.[2]
Les terres baixes costeres en la part occidental d'Equador són típicament càlides en temperatures en la regió de 24 °C.[3] Les àrees costeres es veuen afectades per les corrents oceàniques són calentes i plujoses entre giner i abril i seques entre maig i decembre.[4]
Factors que incidixen en el clima d'Equador
[editar | editar còdic]Les característiques del clima responen a la diversitat de factors que modifiquen les seues condicions naturals com poden ser la latitut geogràfica, l'altitut del terreny, direcció de les cadenes montanyoses, les corrents marines, la direcció del vent.[5]
Latitut terrestre
[editar | editar còdic]Equador s'ubica a 1° 28′ de Latitut Nort i 5° 01 de Latitut Sur i des dels 75° 11 en la planicie Amazónica fins als 81° 01 de llongitut Oest la planicie Amazónica fins als 81° 01 de llongitut Oest; en el centre de la zona tórrida, per açò es deuria afirmar que el clima del país siga càlit en la seua totalitat, pero per l'incidència dels atres factors, el clima es modifica i no és homogéneu.[5]
Masses d'aire i aigua
[editar | editar còdic]Sobre la localisació del país, est és influenciat per les masses d'aire i aigua, la radiació solar que repercutix directament en la zona equatorial provoca que les masses d'aire humit ascendixca i es precipiten en forma de pluja quan es gelen, ocasionant altes precipitacions i baixes pressions atmosfèriques en tot lo món; les masses d'aire es dirigixen cap a latitut majors (cap al nort i al sur)quan estes perden humitat i després descendixen a les zones subtropicales. L'aire sec provoca condicions desérticas a aproximadament 30° de latitut nort i sur, posteriorment l'aire adquirix novament humitat quan retorna a la zona equatorial a baixa elevació i quan aplega al Equador i el cicle s'inicia una atra volta formant la cela de Hadley.[2] La Zona de Convergència Intertropical (ZCIT) és una secció a on convergixen la cela del nort i la del sur, esta zona quan es mou té una influència en la estacionalidad de les pluges en Equador; en juliol la ZCIT es dirigix cap a Centroamérica ocasionant que existixca condicions seques en la Costa i Serra, per una atra part en el més de giner la ZCIT retorna a l'Equador duent pluges en abdós regions.[2]
En les planures continentals
[editar | editar còdic]Les masses d'aire tropical continental sobre les planures amazónicas es conformen de masses i aire calent carregades d'humitat procedent de l'evaporament dels pantans i evapotranspiración de la selva, encara que la húmedad és menor que les masses aire marítim, les precipitacions són importants a lo llarc de la cordillera Real, en les seues ala; de tant en tant este refredat invadix la zona interandina, este tipo d'aire també es forma en la zona llitoral en partícular en la depressió del Guayas pero és de menor incidixen i és intervingut per l'aire marítim.[6]
Sobre la cordillera dels Vages
[editar | editar còdic]Les masses d'aire templat continental s'ubiquen entre els 2 000 i 3 000 metros d'altura aproximadament, el vapor d'aigua varia, mai molt humit; l'aire és dens per l'altitut, estes massa es distribuïxen en les hoyas interandinas, donant un temps estable i poc plujós.[6]
Les masses d'aire fret continental es distribuïxen en els cims dels volcans nevats, encara que existix húmedad, no presenta pluges intenses per la fredor, dites precipitacions adopten un estat líquit quan la temperatura aplega a menys dels 0 °C.[6]
En la regió Serra es troba baix l'influència de masses d'aire tropical marítim i tropical continental, a principis de setembre el ZCIT, es troba sobre l'hemisferi Nort i en procés d'aplegar a l'equador, despuix de rebujar els alisios SE movilisa cap a la zona continental les "masses d'aire tropical marítim".[6] Estos, en sumar-se als alisios NE fan principiar l'estació lIuviosa. A fins de decembre, el ZCIT comença la seua migració cap al Nort, deté el moviment anterior, i, sense que hi haja major ingrés d'aire marítim humit, provoca una Iigera recessió de la pluviometria que correspon al lIamado "veranillo del Chiquet" de fins de decembre-giner.[6] Mentrestant, per les fortes temperatures, les "masses d'aire tropical continental" de la lIanura amazónica seguixen reforçant-se; al vore's després espentades cap a la cordillera, ingressen en part al carreró interandino i donen lloc a un segon pico lIuvioso a partir de març.[6]
Corrents marines
[editar | editar còdic]Equador es troba influenciat per la corrent de Humboldt que naix en l'oceà glaciar de l'Antàrtic i recorre les costes de Sudamérica aplegant fins a les costes de Manabí (Veta Passada), a on es desvia cap a les illes Galápagos,[2] açò no permet el pas de vents càlits i humits del Pacífic, per tal motive les planures del sur i centre de la regió llitoral són zones àrides pel baix evaporament de l'aigua freda, ademés de precipitacions escasses convertint en molt secs als sols de la Península de Santa Elena.[5]
La corrent càlida del Chiquet té gran influència des de la Veta Passada cap al nort en la regió llitoral, esta provoca un considerable aument en el règim de les precipitacions; esta corrent prové des del golf de Panamà i aplega a Equador anualment en els mesos de decembre i abril donant inici a l'estació humida i càlida en la regió.[2]
La corrent de la Chiqueta disminuïx les precipitacions, succeïx entre maig a decembre donant inici a l'estació seca en la regió.
El fenomen del Chiquet transcorre en un periodo de 3 i 7 anys en el qual, les aigües superficials oceàniques es calfen entre 1 °C i 3 °C en comparació a la normal, açò afecta directament en la distribució de les precipitacions en la zona tropical incidint també en el clima de la regió,[7] este fenomen també influïx sobre l'archipèlec de Colón variant la temperatura en cada illa producte dels canvis de temperatura en l'oceà Pacífic,[5] en les illes va haver una alteració en la cadena alimentícia, ya que va reduir la proliferació de nutrients, com a conseqüència existix una reducció de les poblacions d'espècies natives de les illes,[8] en la zona continental del país ha tingut grans afectació com va ser en els anys de 1982 i 1997, a on va haver grans afectació en les àrees de cultiu, infraestructura i pèrdues humanes.[9]
El fenomen de la Chiqueta en canvi transcorren de 2 a 5 anys, les aigües superficials es gelen entre -1 °C i -3 °C en comparació a lo normal incidint en la regió i també influïx en les Illes Galápagos.
Elements climàtics
[editar | editar còdic]La gradient tèrmica en l'alvertent oriental de la cordillera diferix una miqueta de l'observada en l'alvertent occidental, a on es registra una temperatura promig anual equivalent en abdós vertents, a 2100 m s.n.m.[10] L'alvertent occidental a 200 m, presenta una temperatura promig anual de 24.06 °C, per una atra part en l'alvertent oriental incumbe temperatures de 25.32 °C. A 3 600 m s. n. m. es registra una temperatura promig de 8.32 °C en l'alvertent oriental i 9.32 °C en; a alvertent occidental.[10]
La regió amazónica registra nivells d'humitat propencs al 100% durant tot l'any i la regió llitoral en el periodo plujós.[5] En la regió andina el percentage d'humitat aplega a un 80% en el periodo plujós i tendix a baixar fins al 10% en l'época seca[5]
En els alvertents occidentals de la cordillera en la regió llitoral, específicament en la planura costanera a una altitut de 500 m, el promig anual d'hores de lluentor solar és d'al voltant de 600 i 1 700 hores, en les zones més seques és a on majoritàriament s'evidencia esta fluctuació.[5] En la regió andina, entre 1 200 i 2 000 hores anuals s'han registrat de insolación, esta fluctuació varia en llocs més plujosos; en la regió amazónica fluctua una insolació d'entre 1 000 i 1 400 hores anuals i en l'archipèlec de Colón, el promig anual de insolació s'ubica al voltant de 2 000 hores anuals.[5]
La duració del dia canvie poc durant l'any, cada dia té 12 hores de llum solar, en 30 minuts de variació en qualsevol punt del país.[5] Els equinoccios en la llínea equatorial són moments a on es registra la major cantitat total de radiació solar, 13% més que en els solsticis, com a conseqüència d'això existix una variació estacional baixa en la temperatura promig de l'aire en latitut equatorials.
Generalment els valors més alts estan en el sur del país, l'archipèlec de Galápagos, la serra nort i la Península de Santa Elena. Per eixemple, la zona del país que registra els valors més alts forma part dins d'una continuïtat, com la franja que comprén Chile, Perú i la partix sur d'Equador. Esta franja precisament en zones com el Desert de Atacama en Chile presenta les taxes més altes de Sudamérica.
Les províncies en les taxes més altes de lluentor solar en promig anual són: Loja de 1500 a 3000 hores, Galápagos 1200 a 2500 hores, Imbabura 1500 a 1800 hores i Pichincha 1200 a 1800 hores.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Climate of Equador». Archivat des d'el original, el 2012-03-05.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Varela, L. A., Ron, S. R. 2018. Geografia i clima de l'Equador. BIOWEB. Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador. Disponible en <https://bioweb.bio/geografiaClima.html/> Consulta: 31 de giner 2019.
- ↑ «Climate in Equador». Archivat des d'el original, el 2017-08-29.
- ↑ «Equador:Climate».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Portilla Farfán, Fredi (2018). Agroclimatologia de l'Equador, 1ra edició edició. OCLC 1064028961. ISBN 978-9978-10-310-4.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Pourrut, P. 1983. Els Climes de l'Equador – Fonaments explicatius. Orstom. Quito, Equador.
- ↑ «Qué és El Fenomen El Chiquet | Sistemes d'Informació Clima i Aigua - INTA». climayagua.inta.gob.ar. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2021. Consultat el 2021-05-01.
- ↑ «El Chiquet» (en és). Descobrint Galápagos. Consultat el 2021-05-01.
- ↑ «SGR confirma la presència del Fenomen del Chiquet en Equador – Servici Nacional de Gestió de Riscs i Emergències». www.gestionderiesgos.gob.ec. Consultat el 2021-05-01.
- ↑ 10,0 10,1 Cañadas, C. L. 1983. El mapa bioclimàtic i ecològic de l'Equador. Editors Associats Cia., Ltda. Quito, Equador.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima del Ecuador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.