Clima d'Urà
El clima d'Urà és fortament influenciat per l'inclinament axial extrema del planeta, que induïx intenses variacions estacionals, i per la seua falta de calor interna, que llimita l'activitat atmosfèrica. l'atmòsfera d'Urà és relativament tranquila en comparació a la dels atres jagants als que s'assembla en atres aspectes.[1] La sonda Voyager 2 va sobrevolar Urà en 1986 i en el cas dels telescopis terrestres i del Telescopi Espacial Hubble varen revelar núvols lluents en el planeta, predominantment, en l'hemisferi nort. En 2006 es va detectar una taca obscura similar a la Gran Taca Obscura de Neptú.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]En 1986 la sonda Voyager 2 va descobrir que l'hemisferi sur es dividix en dos regions, una capa polar i una banda obscura en l'equador del planeta. El planeta té una banda estreta, és la característica més lluenta en la superfície visible d'Urà.[3] Posiblememente esta banda o «collar» és una regió densa de núvols de metà ubicades dins del ranc de pressió d'1.3 a 2 bar.[4] La nau Voyager 2 va aplegar durant l'apogeu de l'estiu austral a Urà i no va poder observar l'hemisferi nort. No obstant, a fins de la década de 1990, el Telescopi Espacial Hubble i el telescopi Keck no varen observar la banda polar en l'hemisferi nort.[5]
En 2007, Urà va superar el seu equinoccio, la banda ubicada al sur casi va desaparéixer, mentres que la banda lluenta del nort dèbil va emergir prop dels 45° de latitut.[6] Ademés de l'estructura de bandes a gran escala, la Voyager 2 va observar dèu menuts núvols lluents. En la década de 1990 el número de núvols lluents observats va créixer considerablement. La majoria es varen trobar en l'hemisferi nort quan va començar a fer-se visible.[7]
Els núvols són diferents entre cada hemisferi. Les del nort són més menudes, nítides i lluentes.[8] La vida dels núvols comprén varis órdens de magnitut, algunes de tamany mijà i chicotetes solament duren algunes hores, mentres que a lo manco un núvol del sur ha persistit des del sobrevole de la Voyager. Atres observacions indiquen que les característiques dels núvols en Urà tenen molt en comú en les de Neptú, encara que el clima en Urà és més tranquil.[7]
El punt negre
[editar | editar còdic]
El punt negre, també present en el planeta Neptú, ha segut observat en Urà en 2008.[9] Observacions del Telescopi espacial Hubble varen revelar un punt negre en l'hemisferi nort del planeta. Dit punt o taca es va moure en direcció a la rotació d'Urà en una velocitat promig de 43.1±0.1 m/s, que és casi 20 m/s més ràpida que la velocitat dels núvols propencs i va mantindre la mateixa latitut que elles. Ademés el punt estava acompanyat d'un lluent núvol blanc que es movia a la mateixa velocitat.[2]
El punt i els núvols que li acompanyen tenen un comportament similar als grans punts obscurs de Neptú, açò sugerix que tenen el mateix orige. Es va estimar que són formats per vórtices anticiclònics en l'atmòsfera planetària i els núvols lluents es varen considerar compostes de metà. El color obscur de les taques pot ser causat per sulfur d'hidrogen subjacent o els núvols de hidrosulfuro d'amoni.[2]
Vents
[editar | editar còdic]
El seguiment de varis núvols va permetre determinar les zones a on existixen vents baix la tropósfera del, en l'equador, els vents es desplacen en direcció inversa a la rotació del planeta.[7] Les velocitats del vent aumenten en la distància des de l'equador, alcançant valors de zero prop de ±20° de latitut, a on es troba la temperatura mínima de la troposfera.[10] Prop dels pols, els vents canvien a una direcció progressiva, fluint en la seua rotació. La velocitat continua aumentant fins a alcançar ±60° de latitut abans de caure a zero en els pols. Per una atra part, en l'hemisferi nort s'observen velocitats màximes de fins a 240 m/s prop dels +50° de latitut.[5] No obstant, els vents són llaugerament més llents en la partix nort d'Urà, especialment en latitut miges de ±20 a ±40°.[7]
Variacions estacionarias
[editar | editar còdic]
La fotometria a lo llarc de mig any uraniano (des de la década de 1950) va mostrar una variació regular de la lluentor en dos bandes espectrals, en màxims en els solsticis i mínims en els equinoccios.[11] Una variació periòdica similar, en màxims en els solsticis, es va observar en medicions de microones de la troposfera profunda iniciada en la década de 1960.[12] Les medicions de temperatura estratosférica a partir de la década de 1970 també varen mostrar valors màxims prop del solstici de 1986.[13] La variabilitat es produïx possiblement a canvis en la geometria de visualisació, per la forma esferoide del planeta, que fa que la seua àrea visible es veja més gran quan es veu des dels pols.[11]
Ademés, abdós pols mostren una lluentor elevada en la part de microones de l'espectre,[14] mentres que l'estratosfera polar és més freda que l'equatorial.[13] Llavors, els pols, que són lluents tant en les bandes espectrals visibles com en les de microones, entren en la vista dels solsticis creant un planeta més lluent, mentres que l'equador obscur és visible prop dels equinoccios, resultant un planeta més obscur. L'anàlisis detallat de les senyes visibles i de microones va revelar que els canvis periòdics de lluentor no són completament simètrics al voltant dels solsticis.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pierrehumbert, 2010, p. 20.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hammel y Sromovsky, 2009, p. 257–271.
- ↑ Smith, Soderblom y Beebe, 1986, p. 43–64.
- ↑ Rages, Hammel y Friedson, 2004, p. 548–554.
- ↑ 5,0 5,1 Hammel, De Pater y Gibbard, 2005, p. 534–545.
- ↑ Sromovsky, Fry y Hammel, 2009, p. 265–286.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Sromovsky y Fry, 2005, p. 459–484.
- ↑ Hammel, Depater y Gibbard, 2005, p. 284–288.
- ↑ Sromovsky y Fry, 2006.
- ↑ Hanel, Conrath y Flasar, 1986, p. 70–74.
- ↑ 11,0 11,1 Lockwood y Jerzykiewicz, 2006, p. 442–452.
- ↑ Klein y Hofstadter, 2006, p. 170–180.
- ↑ 13,0 13,1 Young, 2006, p. 236–247.
- ↑ Hofstadter y Butler, 2003, p. 168–180.
- ↑ Karkoschka, 2001, p. 84–92.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima de Urano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.