Atmòsfera d'Urà

Archiu:Adding to Uranus's legacy.tif

Atmòsfera d'Urà

Artícul principal → Urà (planeta).

La atmòsfera d'Urà està composta principalment per hidrogen i heli. En profunditat, està molt enriquida en volàtils (cridats «gèls») com l'aigua, el amoníac i el metà. Lo contrari ocorre en l'atmòsfera superior, que conté molt pocs gasos més pesats que l'hidrogen i l'heli per la seua baixa temperatura. L'atmòsfera d'Urà és la més freda de tots els planetes, en una temperatura de fins a 49 K.

L'atmòsfera uraniana pot dividir-se en cinc capes principals: la troposfera, entre altituts de -300 i 50 km i pressions de 100 a 0,1 bar; la estratosfera, que comprén altituts entre 50 i 4000 km i pressions d'entre 0,1 i 10-10 bar; i la termosfera calenta (i exosfera) que s'estén des d'una altitut de 4.056 km fins a varis radis uranianos de la superfície nominal a 1 bar de pressió. A diferència de la Terra, l'atmòsfera d'Urà no té mesosfera.

La troposfera alberga quatre capes de núvols: núvols de metà a uns 1,2 bars, núvols de sulfur d'hidrogen i amoníac a 3-10 bars, núvols d'hidrosulfuro d'amoni a 20-40 bars i, per últim, núvols d'aigua per baix de 50 bars. Només s'han observat directament les dos capes superiors de núvols; les més profundes seguixen sent especulatives. Per damunt dels núvols hi ha vàries capes tènues de boira terrera fotoquímica. Els núvols troposfèrics lluents són rares en Urà, provablement per la llenta convecció en l'interior del planeta. No obstant, les observacions de dites núvols es varen utilisar per a medir els vents zonals del planeta, que són notablement ràpits, en velocitats de fins a 240 m/s.

Poc se sap de l'atmòsfera uraniana. Fins a la data, només una nau espacial, Voyager 2, que va passar junt al planeta en 1986, va obtindre algunes senyes valioses sobre la seua composició. El llançament de la sonda Uranus Orbiter and Probe està previst per a 2031 i la seua arribada a Urà per a 2044. Entre els seus principals objectius científics figura l'estudi detallat de l'atmòsfera d'Urà.