Clichy-sous-Bois

Clichy-sous-Bois

Clichy-sous-Bois en la Petite Couronne.

Clichy-sous-Bois és una població i comuna francesa, en la regió d'Illa de França, departament de Sena-Sant Denis, en el districte i cantón de li Raincy.

Ha dut els noms de Cleppius en época romana, Clippiacum superius en el VIII, Clichiacum en el XII, i durant la Revolució francesa Clichy-en-Aulnois.

Geografia

Clichy-sous-Bois està situada a l'est de París, en la regió de la Illa de França, en el departament de Sena-Sant Denis, a 15 km de les portes de París i a menys d'un quilómetro del departament de Sena i Marne. Pertany al cantón de li Raincy.

Clichy-sous-Bois s'estén en una superfície de 395 hectàrees, de les que 110 són boscs. La morfologia i topología del municipi li proporcionen gran varietat de paisages i d'atractius naturals, casi tots ells relacionats en el seu important patrimoni forestal: Bosc departemental de Bondy, Parc de la Fosse Maussoin, Parc de l'Alcaldia. Conta en un gran complex urbà: la Vaig citar dones Bosquets.

Història

S'han trobat armes i ferramentes de sílex del periodo Neolític. Se sap de l'existència d'este assentament des de molt antic. Durant la Edat Mija va pertànyer als senyors de Livry, encara que pertanyia a l'Abadia. Baixe el regnat de Felipe IV de França, est expulsa als templarios, que tenien un lloc de mando en la ruta de Coubron i s'apropia dels seus bens. En esta época es desenrolla el pelegrinage al manantial en el que s'havia produït un milacre atribuíod a la Verge dos sigles abans. La ciutat va passar a pertànyer a la Orde de Malta. Durant el XVI va ser lloc de caça real. En el XVII va formar part del patrimoni del president de Mesmes; i en el XVIII va passar al duc d'Orleans. Clichy aplega al periodo revolucionari en poc més de 100 habitants, que el 6 de giner de 1790 nomenaran el seu primer Ajuntament: Clichy es convertix en municipi. L'agitada vida del municipi, esguitada pels conflictes en el seu poderós veí, Livry, es va aletargando, fins a 1814 que el sar de Rússia Alejandro I, es va estajar en un castell del municipi. També Kellerman, Duc de Valmy, va residir en Clichy.

En 1820, el poble conta escassament en 150 habitants. Baixe el regnat de Luis Felipe de Orléans es construïx el primer Ajuntament-escola. Durant el Segon Imperi, els habitants fugen dels seus domicilis, ocupats i saquejats pels prusianos.

En 1912, la ciutat conta en 1.434 habitants; es construïx llavors l'Escola del Plateau. Durant la Primera Guerra Mundial, 68 habitants d'esta ciutat moren. Durant el periodo de entreguerras desapareixeran els boscs limítrofs, alguns dels quals, com el de Bondy, dividixen en dos un municipi al que el progrés no aplega: no hi ha aigüeral, no hi ha recollida de residus urbans, no existix pràcticament allumenat públic... Tres empleats municipals, tres peons camineros i quatre dònes de neteja cobrixen totes les necessitats municipals. En 1934 es construïx la primera escola del Chêne Pointu. La vida seguix sent rural: no és estrany vore passar vaques pels carrers de la ciutat, ya que encara queden tres granges i la ciutat semblaria lluntana a París si la Torre Eiffel no poguera vore's des dels punts més elevats de la ciutat.

Despuix de l'ocupació alemana de Clichy durant la Segona Guerra Mundial, hi haurà alguns anys tranquils fins que s'escomence l'urbanisació massiva en 1955. A partir d'eixe moment, Clichy es va convertint poc a poc en una de les banlieues de París, en les que es van construint cités en les que s'amontona la població treballadora, molta de la qual és d'orige estranger.

En octubre i novembre de 2005, es produïxen disturbis en Clichy-sous-Bois entre jóvens i forces d'orde públic. Són l'orige dels disturbis que es produiran en França a finals del 2005, i que tindran continuïtat en vàries ciutats franceses.

Personalitats relacionades en este municipi

• Doc Gynéco, raper.
• Roberto Alagna, tenor.