Clínica Santa Lucía
La Clínica Santa Lucía va ser un centre de detenció i tortura chilena a càrrec de la Direcció d'Inteligència Nacional (DINA) durant la dictadura militar del general Augusto Pinochet (1973-1990). L'immoble està ubicat en el carrer Sant Lluïa N.º 162 (front al cerro del mateix nom) en ple centre de la comuna de Santiago.[1] En 1972 la casona va ser comprada per a funcionar com a sèu del Moviment d'Acció Popular Unitària (MAPU). Despuix del colp militar de 1973 és expropiada i passa a constituir-se en la clandestinitat com a clínica.[2]
Actualment l'edifici estaja a la Comissió Chilena de Drets Humans, i té la categoria de Monument Històric.[3]
Arquitectura i usos de l'edifici
L'immoble va ser dissenyat en 1934 per l'arquitecte Alberto Cruz Montt, en un estil eclèctic d'inspiració gòtica, com a part d'un conjunt habitacional en fronteres discontínues que aplegava fins a la carrer Agustinas, front al cerro Santa Lucía. Posseïx quatre pisos més un altillo, vistosos antepechos en les finestres en motius ornamentals de tipo mudéjar en rehundidos en forma de creu i óculos cegos en forma de tetra lòbul, mentres que la seua porta d'accés posseïx un arc Tudor. Els seus balcons estan soportats en dos ménsules en decoració i les finestres de l'últim pis conten en un frontón triangular decoratiu de llínees rectes.[3]
En 1972, el Moviment d'Acció Popular Unitària va adquirir l'edifici per a utilisar-ho com a sèu del Regional Metropolità i de la Direcció Nacional del partit. En 1973, despuix del colp d'Estat, va ser aplanat per les forces de seguritat i orde, passant a ser propietat estatal en virtut d'un decret de la Junta de Govern, sent utilisat per agents de la dictadura fins a 1977, com a infraestructura de respal sanitari, mege i llogístic dels centres de detenció i tortura de la Regió Metropolitana, com l'Embena Sexy, el Quarter Yucatán, el Quarter Terranova, Quarter Ollagüe i Tres i Quatre Àlbers. En abril de 1974 va ser utilisat per l'agent de la DINA Íngrid Olderöck com a dormitori de la secció femenina d'agents en formació. Entre octubre d'eixe any i 1977, va funcionar simultàneament com clínica per al personal de la DINA i els seus familiars, centre de detenció i tortura, archiu i centre de documentació.[3]
El 27 d'octubre de 1983 l'edifici va ser entregat de forma provisoria a Manuel Contreras Loyola (llavors president de la Confederació General de Sindicats de Treballadors Metalúrgics, Miners, Industrials i Comerç del Sector Privat de Chile, CTP), mentres que el 25 d'agost de 1988 el Ministeri de Bens Nacionals va entregar l'edifici en comodato per 5 anys a la «Confederació General de Sindicats de Treballadors Metalúrgics, Miners, Indústria, Comerç i Afins de Chile» (CGT) i la «Fundació Front Nacional d'Organisacions Autònomes de Chile» (FRENAO); dit comodato va ser finalisat de forma anticipada en 1990, despuix de la tornada a la democràcia.[4]
Funcionament de la Clínica
D'acort al testimoni dels detinguts, els duyen a eixa clínica per a rebre tractament després d'haver sofrit tortures. Permaneixien embenats, amarrats al llit, somesos a amenaces i a pressió sicològica.[5] L'objectiu del tractament mèdic era mantindre'ls en vida per a continuar en les tortures. Els detinguts aplegaven habitualment des d'atres centres de detenció. El recint va funcionar també com a clínica privada per a alguns membres de la DINA i els seus familiars.
Ademés del tractament, els detinguts eren torturats i interrogats en el recint.
"Declaracions d'una detinguda revela que despuix de ser traslladada a esta clínica des de Vila Grimaldi, va ser duta als pisos inferiors de l'immoble, en a on, no obstant el seu estat de salut, se li va aplicar corrent elèctrica. Mes encara, la seua declaració senyala que tant el personal mèdic com paramédico la pressionaven contínuament per a que parlara. Segons les denúncies de presos polítics, en l'últim pis, en forma de buhardilla, també es mantenien algunes celes."[6]
L'objecte principal de la Clínica Santa Lucía era ser un centre de tortura baix control mèdic. El sistema de comunicació via ràdio que tenia la DINA, els interrogatoris i les consultes eren simultànees, escoltant un els crits de familiars que eren torturats en Vila Grimaldi, i ells escoltant les condicions en les quals un era maltractat ací. Eren tortures paraleles o organisades i, en el cas de la Clínica, baix control mèdic.[6]
La clínica també es va utilisar com a centre d'extermini. Alguns dels detinguts varen ser assessinats en el mateix centre.
Un dels aspectes rellevants del centre és la participació directa i activa de personal mèdic en la tortura dels detinguts. D'acort a un informe sobre la situació dels drets humans presentat per les Nacions Unides en 1975 la clínica contava en a lo manco 3 doctors. Encara que els testimonis dels detinguts indiquen que la casa es trobava sempre ompli de gent de la DINA (inclús alguns membres de província estajaven en la casa en aplegar a Santiago). El personal mèdic que va participar de les tortures i extermini jamai ha segut enjuïciat.
"Una clínica clandestina baix apariència llegal en el carrer Sant Lucía, en el centre de Santiago, prop de l'Institut Cultural Chilé-Britànic, a la que es duen persones malferides i presoners torturats que es troben en un estat greu. Esta clínica "llegalisada" també tracta al personal de la DINA. El seu cos mèdic deu estar integrat per tres persones, per lo manco. Es diu que els contes que pròdiga es llimiten a desinfectar algunes ferides i a administrar antibiòtics, analgésicos i tranquilizantes"[7]
Referències
- ↑ http://goo.gl/maps/lwKfT
- ↑ http://sitiosdememoria.cl/wp-content/uploads/downloads/2012/08/Ficha-Ex-Cl%C3%ADnica-Santa-Luc%C3%ADa.pdf
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Decrete N° 136, de 2016, del Ministeri d'Educació». Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2016. Consultat el 23 de maig de 2016.
- ↑ «Documents Edifici Santa Lucía 162» (PDF). Universitat Alberto Hurtado. Consultat el 30 de juny de 2026.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 20 de setembre de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 «Memòria Viva». Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2008. Consultat el 20 de setembre de 2013.
- ↑ http://www.bibliotecamuseodelamemoria.cl/gsdl/collect/textosym/index/assoc/#0137/c85856b3.dir/00000224000001000005.pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clínica Santa Lucía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.