Clàusula solc o sol hipotecari, en relació en el préstam hipotecari i la compra de vivenda per mig d'hipoteca a interés variable, és la denominació d'una clàusula contractual que establix un llímit mínim a l'interés que s'aplicarà en la quota encara que el tipo d'interés baixe. És una clàusula que beneficia a l'entitat bancària i perjudica al particular que ha solicitat el préstam ya que quan els tipos baixen o l'interés és negatiu la clàusula impedix que això es trasllade a la quota mensual. Depenent de la normativa del país, les condicions del contracte i la seua transparència i claritat, pot considerar-se una clàusula abusiva, illegal o nula.

En Espanya les clàusules solc són illegals. Es va declarar el seu nulitat i caràcter abusiu per sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013 si be llimitava la devolució de les cantitats illegalment cobrades pels bancs des de la data de la sentència.[1][2][3][4][5]


No obstant, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea va dictaminar, en sentència inapelable de 21 de decembre de 2016,[6][7] en contra de la llimitació de la retroactividad de la nulitat de la clàusules sols per lo que els bancs i caixes d'aforro estan obligats a tornar tots els diners cobrats illegalment per les clàusules solc des de la firma de l'hipoteca immobiliària per a l'adquisició de vivenda.[8][9][10]

Composició del crèdit hipotecari en varis suposts -sistema francés-: el capital solicitat o crèdit -100- més els interessos constituïxen el total de l'hipoteca. En el preu de la vivenda, quan es firma una hipoteca, deu considerar-se el cost total del crèdit: capital o principal + interessos.[11] En el cas del Interés compost variable deu vigilar-se la possible existència de clásulas solc que poden ser considerades nules si són desconegudes pel comprador i firmant del préstam

Clàusules solc, zero, de despeses de formalisació de l'hipoteca i de venciment anticipat

Distintes clàusules contractuals es consideren clàusules abusives i per tant nules si no han segut negociades, fefaentment conegudes, incomplixen la llegislació de cada país o han segut declarades abusives o nules pels tribunals competents.

Clàusules solc

En moltes ocasions el contracte hipotecari que firma el comprador de la vivenda i el banc té clàusules solc, en la majoria de casos illegals, que llimiten la baixada de la quota per al comprador quan esta es produïx.[12] En ocasions els bancs oferixen tipos fixos a canvi de renunciar a la devolució del sobrecoste de les clàusules solc.[13]

La clàusula solc actua com un llímit que impedix que una hipoteca a interés variable referenciada a l'euríbor[14] o al IRPH,[15] s'abaratixca en la corresponent revisió del tipo d'interés a aplicar. Per eixemple, si una préstam hipotecari referenciado a l'euríbor conté com a clàusula solc el 3%, impedix que en la revisió del préstam hipotecari, si el valor de l'euríbor a utilisar és més baix d'eixe 3%, s'aplique per al nou càlcul del tipo d'interés, el valor de l'euríbor, sino el 3% marcat per la clàusula solc

Clàusules sostre

Extraordinàriament també s'aplica una clàusula sostre en l'hipoteca que llimita a un màxim l'interessos a pagar si be sol establir-se per damunt dels valors habituals del mercat per lo que no aplega a ser efectiva.[16]

Clàusules zero

Les clàusules zero han aparegut en la concessió de crèdits hipotecaris per a vivenda per part dels bancs davant la caiguda dels tipos d'interés per baix de 0% (interés negatiu), i per tant l'obligació dels bancs a pagar als clients per l'hipoteca. La banca inclouria en els contractes hipotecaris la clàusula zero, és dir, la renúncia del client a cobrar pel préstam davant l'interés negatiu. En Europa l'interés del euríbor ha segut negatiu des de 2015. Els bancs també estan oferint interessos fixos baixos, en lloc de variables, davant la caiguda dels tipos d'interés.[17][18]

Clàusules sobre les despeses de formalisació de l'hipoteca

Les clàusules sobre els despeses de formalisació de l'hipoteca -normalment sobre hipoteca immobiliària en efectuar la compra d'una vivenda- solen carregar a la part deutora o prestatària -el particular- els despeses, aranzel i imposts i tributs derivats de la formalisació de l'hipoteca -notari, registre de la propietat, taxació de la vivenda, gestoria, taxes i Impost d'Actes Jurídics Documentats, etc.- quan deuen córrer per conte del prestamiste -banc o entitat financera- ya que és dita partix l'interessada que existixca la garantia notarial, el registre i el pagament d'imposts que li donen dret i títul de propietat de l'hipoteca immobiliària sobre la vivenda que asseguraria el pagament del crèdit concedit per a la compra de la vivenda o immoble. Aixina, en Espanya, La Sala Primera de lo Civil del Tribunal Suprem, en el seu sentència 705/2015, va declarar nula una clàusula sobre l'assignació de les despeses de formalisació de l'hipoteca ya que va considerar nules les clàusules que imponen al consumidor tots els costs derivats de la concertació del contracte com a conseqüència de l'intervenció notarial i registral i el pagament dels tributs en els que el subjecte passiu és el banc, com succeïx en determinats fets imponibles de l'Impost d'Actes Jurídics Documentats.[19] El tribunal considera que si ben el beneficiat pel préstam és el client particular i dit negoci pot conceptuarse com el principal front a la constitució de l'hipoteca, no pot perdre-se de vista que la garantia s'adopta en benefici del prestamiste; seria per tant una estipulació que ocasiona al client consumidor un desequilibri rellevant, que no haguera acceptat raonablement en el marc d'una negociació individualisada; i que, ademés, apareix expressament arreplegada en el catàlec de clàusules que la llei tipifica com a abusives.[20][21][22] Els clients o particulars poden reclamar la devolució de dits despeses[23] tant si està l'hipoteca en vigor com si ha finalisat.[24][25][26] Els bancs poden considerar les reclamacions total, parcialment o rebujar-les per considerar que les clàusules sobre despeses de formalisació de l'hipoteca no són abusives. El prestatari o hipotecat pot acceptar la resposta del banc o, si està en desacort, iniciar la via judicial de manera individual o colectiva.[27][28]

Despeses de la formalisació del préstam en garantia hipotecària que deuen ser soportats en la seua totalitat o en part pel banc o entitat financera
[28]

Clàusules de venciment anticipat

Les clàusules de venciment anticipat, abans de la reforma de 2013, permetien que el banc en el cas de que un hipotecat no pague una sola quota mensual puga reclamar al client el terme o finalisació de l'hipoteca i per tant la devolució de tots els diners prestats abans del determini pactat, donant peu a una possible eixecució d'un desdonament. El 14 de maig de 2013 es va aprovar la Llei 1/2013, una reforma que aumentava el determini mínim d'impagament, per a aplicar la clàusula de venciment anticipat, d'un a tres mesos. En giner de 2017 el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea va dictar sentència de nulitat contra les clàusules de venciment anticipat habituals en les hipoteques espanyoles inclús si estes no havien segut aplicades.[31][32] Actualment, ha segut aprovada una nova reforma de la llei hipotecària que, entre atres canvis que beneficien al prestatari, modifica els requisits d'aplicació de dites clàusules: no hi ha un determini fixat per llei, sino que es requerix l'impagament d'un percentage de la totalitat del préstam (depenent del capital prestat, l'interés, la duració i el moment de l'impagament).

Les clàusules solc en Espanya

En Espanya, durant la bombeta immobiliària que va escomençar en 1997 i va esclatar en 2007, la majoria d'hipoteques que es varen subscriure tenien un tipo d'interés variable (fixat pel euríbor normalment més un diferencial que posa el banc) en la que en moltes ocasions el banc va fixar en el contracte d'hipoteca un percentage mínim d'interés a pagar pel comprador de la vivenda encara que l'interés sorgit de la suma de l'euríbor i el diferencial fora inferior. És dir a pesar de firmar una hipoteca en interés variables -que pot pujar o baixar- el banc impon una clàusula que llimita la baixada real encara que esta es produïxca.[33] L'aplicació d'esta clàusula és contrària a la llei -pervierte l'esperit de l'interés variable ademés de no ser conegudes els seus pels firmants- i per tant abusiva, segons el Banc d'Espanya i la Llei hipotecària espanyola.[34] També el notari deu advertir de la seua existència.


La cantitat defraudada ascendiria a 4.000 millons d'euros segons senyes del Banc d'Espanya i afectaria a uns 3,3 millons d'espanyols.[35][36][37][38][39] Molts afectats desconeixen l'existència de clàusules solc en els contractes d'hipoteca per lo que es considera que el frau podria ser major a l'estimat.[40]

Terminologia sinònima en les clàusules solc

En les escritures del préstam hipotecari (no confondre en les escritura de la compra de vivenda) les clàusules solc s'identifiquen baix atres noms o epígrafs a on es fa constar que l'interés mai podrà ser inferior a un percentage determinat, en els següents títuls:[33]

  • llímits a l'aplicació de l'interés variable
  • llímit de la variabilitat
  • tipo d'interés variable.

Sentències de nulitat i retroactividad de les clàusules solc

Sentència de 9 de maig de 2013 del Tribunal Suprem espanyol declarant nules les clàusules solc

El 9 de maig del 2013 el Tribunal Suprem va declarar nules les clàusules solc de les hipoteques per considerar-les abusives, entre atres raons per la seua falta de transparència. S'entén que ha existit transparència si l'informació és clara, explícita per part del banc i el notari i per tant el client tenia la capacitat per a comprendre el seu contingut.[1] La sentència obligava a retirar les condicions del préstam hipotecari i de les escritures de dit préstam a lo manco en uns 400.000 contractes de BBVA, en uns 90.000 en el cas de Novagalicia Banc i més de 100.000 en l'entitat Cajamar. A raïl de la declaració de nulitat de les clàusules solc del Tribunal Suprem de 2013, vàries sentències varen decretar la retroactividad en l'anulació de dites clàusules resolent els processos favorablement per al consumidor que tindria dret a la devolució de les cantitats indegudament cobrades per les entitats financeres.[41][4][5]


A finals de febrer de 2015, el Tribunal Suprem va manar una nota informativa als mijos informant sobre la seua última sentència sobre clàusula solc, que finalment es va fer pública a mitan d'abril en data del 25 de març de 2015. D'acort en ella, les entitats financeres devien tornar als seus clients lo cobrat indegudament per les clàusules solc només des de maig de 2013. Segons la sentència els bancs no tenien que tornar les quotes anteriors al fallo del tribunal suprem de 9 de maig de 2013. A pesar de contradir un artícul del Còdic Civil (l'1.303) el Suprem va elegir posar un llímit a la retroactividad.[42][43][44][45][3][36]

Sentència del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea de 21 de decembre de 2016: retroactividad total

El Tribunal de Justícia de l'Unió Europea va dictaminar, resolent una série de qüestions prejudiciales, en sentència inapelable de 21 de decembre de 2016[6][7] en contra de la llimitació de la retroactividad de la nulitat de la clàusules sols, en contra de lo dictaminat en el seu dia pel Tribunal Suprem espanyol, per lo que els bancs i caixes d'aforro estan obligats a tornar tots els diners cobrats illegalment per les clàusules solc des de la data de la firma de l'hipoteca immobiliària per a l'adquisició de vivenda.[8][9][10] No obstant els bancs i caixes d'Espanya no facilitaran les devolucions automàtiques als seus clients i tractaran cada reclamació case a cas ya que la devolució d'entre 3 000 i 7 000 millons d'euros mermarà els beneficis i afectarà a la solvència de les entitats afectades.[46]

Sentència del Tribunal Suprem de 15 de febrer de 2017 contra el BBVA

El 15 de febrer el Tribunal Suprem va dictar sentència al recurs interpost per BBVA per la devolució d'una clàusula solc i la necessitat de pagar lo anterior a l'any 2013. El BBVA alegava que dit cas era cosa jujada -a la vista de l'anterior sentència del Suprem de maig de 2013– pero chocaria contra el fallo emés per el TJUE en decembre de 2016 en les que declarava nules dites clàusules per lo que el Tribunal Suprem confirma la sentència del TJUE i rebuja les raons de cosa jujada esgrimides per BBVA. Aixina, les entitats deuen pagar tot lo cobrat de més per estes clàusules des de l'inici de la firma de l'hipoteca i no solament des de 2013.[47]

Demandes i sentències contra més de 100 entitats bancàries

En Espanya casi totes les entitats bancàries varen establir clàusules solc en les seues hipoteques. L'organisació espanyola ADICAE (Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Segurs) indica que s'han presentat demandes contra més de 100 entitats bancàries espanyoles. ADICAE va presentar la seua primera demanda contra 45 entitats financeres i una segona contra 56 entitats més.[48] Vàries organisacions de consumidors i associacions com ADICAE, FACUA(FACUA-Consumidors en Acció),[49] OCU. També numerosos despachos d'advocats defenen als afectats a títul personal o colectiu. Algunes demandes varen ser presentades en els primers anys del XXI i el seu número s'ha anat incrementant. El 6 de març de 2014 es va desbloquejar la denominada macrodemanda d'ADICAE per les clàusules solc contra 101 entitats financeres.[50][51] El 7 d'abril de 2016 el jujat de lo Mercantil n.º 11 de Madrit va anular, per falta de transparència, les clàusules solc abusives dels contractes hipotecaris de la majoria dels 15.000 afectats de la macrodemanda interposta contra 101 entitats financeres.[52]


El 28 de decembre de 2016, despuix de la Sentència del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea de 21 de decembre de 2016, una sentència del Jujat de lo Mercantil N.º 1 de Valladolit va obligar al Banc Popular a tornar tota la cantitat íntegra dels diners cobrada de més a causa de la clàusula solc i ademés condena en costes a l'entitat bancària.[53] Despuix del fallo del tribunal europeu sobre les clàusules sols els jujats espanyols dicten decenes de sentències contra la banca espanyola.[54]

Real Decret sobre clàusules solc

El Govern d'Espanya va aprovar en Consell de Ministres el Real Decrete-llei 1/2017, de 20 de giner, de mides urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules solc, pactat en PSOE i Ciutadans -un sistema extrajudicial-, en l'objecte d'establir un caixer que els facilite la possibilitat d'aplegar a acorts en les entitats de crèdit en la que tenen subscrit un contracte de préstam o crèdit en garantia hipotecària que solucionen les controvèrsia que es pogueren suscitar com a conseqüència dels últims pronunciaments judicials en matèria de clàusules solc i, en particular, la sentència del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea de 21 de decembre de 2016, en els assunts acumulats C-154/15 i C-307 i 308/15.[55][56]

Segons el decret els bancs tindran tres mesos per a aplegar a un acort en els afectats i resoldre aixina les reclamacions. L'afectat deurà dirigir la reclamació al banc que deurà remetre-li un càlcul de la cantitat a tornar en els interessos -o les raons per les que considera que no hi ha devolució-. Si l'afectat està d'acort el banc realisarà la devolució de l'efectiu en un determini màxim de tres mesos -o un atre acort en l'hipotecat relatiu a les condicions de l'hipoteca- pero si l'afectat per les clàusules abusives no està d'acort pot anar a la via judicial de manera individual o colectiva, per mig de les associacions de consumidors o els despachos d'advocats.[57]


Les associacions de consumidors varen criticar el decret ya que ho varen considerar un regal a la banca ya que va crear un sistema extrajudicial de devolució enverinat ya que exonerava als bancs del pagament de les costes si no hi ha litigiosidad per la seua banda, es permetia als bancs pactar mides compensatòries alternatives al pagament en efectiu, no aclaria qué ocorrerà en els casos que ya havien segut jujats en efecte 2013, va fer al banc juge i part, no es garantisava la comunicació directa pel banc als afectats, no es permetia la reclamació colectiva al banc ni tampoc la resposta obligatòria, no reconeixia la nulitat de totes les clàusules ya que se seguia reconeixent que podia haver clàusules solc llegals quan la sentència europea és clara i rotunda, totes són illegals; resultant enganyós i insuficient. Ademés tampoc obliga al banc a calcular la clàusula si no vol tornar els diners cobrats de més i torna a obligar a l'afectat a acodir de nou als jujats per lo que es torna a desproteger als consumidors.[58][59][60][61][62][63] Les associacions de consumidors recomanen al deutor o hipotecat assessorar-se ben abans de solicitar el mecanisme extrajudicial ya que s'otorga al banc el poder per a decidir si tornen o no estos interessos.[64]

Com a conseqüència de l'aprovació del Real Decret les entitats bancàries Bankia i BMN varen posar en marcha un procés exprés per a tornar totes les clàusules solc que afectaria, en el cas de Bankia a uns 60.000 clients -l'import junt en els interessos-.[65][66]

El Decret no obliga als bancs a comunicar als firmants d'hipoteca l'existència de clàusules solc per lo que molts afectats no coneixen l'existència de dites clàusules, objectiu important per als bancs ya que aixina l'ocultació evita més devolucions. És una situació considerada injusta pero llegal.[40]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «El Suprem fixa doctrina sobre les clàusules solc dels préstams bancaris a consumidors i el control judicial del seu possible caràcter abusiu», CGPJ, Congrés General del Poder Judicial, 9 de maig de 2013. Consultat el 5 de novembre de 2016.
  2. ↑ En juliol de 2016 l'advocat general davant el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea (TJUE) va avalar al Tribunal Suprem (Espanya) llimitant la retroactividad de la nulitat a la data de la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 9 de maig de 2013
  3. ↑ 3,0 3,1 Mengozzi, Paolo(13 de juliol de 2016).«CONCLUSIONES DEL ABOGADO GENERAL SR. PAOLO MENGOZZI presentades el 13 de juliol de 2016».Consultat el 5 de novembre de 2016.
  4. ↑ 4,0 4,1 En la Sentència de 9 de maig de 2013 el Suprem fixa doctrina sobre les clàusules solc dels préstams bancaris a consumidors i el control judicial del seu possible caràcter abusiu. El President del Tribunal Suprem era Juan Antonio Xiol Rius, el ponent Rafael Gimeno Bayón Cobos, el secretari va ser José María Ramallo Seisdedos i el restant de membres de la Sala de lo Civil que la componien eren Francisco Marín Castán, José Ramón Ferrándiz Gabriel, José Antonio Seijas Quintana, Antonio Sales Carceller, Francisco Javier Riera Festes, Ignacio Sancho Gargallo, Francisco Javier Orduña Moreno, Rafael Sarazá Jimena, Sebastián Sastre Papiol, Román García Varela, Xavier O' Callaghan Muñoz i Rafael Gimeno Bayón Cobos.
  5. ↑ 5,0 5,1 «El Suprem fixa doctrina sobre les clàusules solc dels préstams bancaris a consumidors i el control judicial del seu possible caràcter abusiu» (en espanyol). Consell General del Poder Judicial (9 de maig de 2013). Consultat el 22 de decembre de 2016.
  6. ↑ 6,0 6,1 «SENTENCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA (Gran Sala) de 21 de decembre de 2016 - Préstams hipotecaris Clàusules abusives Declaració de nulitat — Llimitació pel juge nacional dels efectes en el temps de la declaració de nulitat d'una clàusula abusiva» (en espanyol). assunts acumuladoLuxemburgo TJUE - Assunts acumulats C‑154/15, C‑307/15 i C‑308/15,. Infocuria - Jurisprudència del Tribunal de Justícia UE (21 de decembre de 2016). Consultat el 22 de decembre de 2016.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Sentencia Tribunal de Justícia 21 decembre 2016» (en espanyol). Tribunal de Justícia de l'Unió Europea (21 de decembre de 2016). Consultat el 21 de decembre de 2016.
  8. ↑ 8,0 8,1 Pérez, Julia (21 de decembre de 2016). «El Tribunal de la UE falla a favor dels consumidors i ordena tota la retroactividad de les clàusules solc». Públic (Espanya). Consultat el 21 de decembre de 2016.
  9. ↑ 9,0 9,1 La UE obliga als bancs a tornar tots els diners cobrats als afectats per clàusules solc, eleconomista.és, Espanya, 21712/2016
  10. ↑ 10,0 10,1 Fernández Seijo, José María. «Clàusules solc, diàlec i discrepància entre tribunals», Públic (Espanya), 21 de decembre de 2016. Consultat el 22 de decembre de 2016.
  11. ↑ Simulador d'hipoteca en quadro d'amortisació, capital i interés.
  12. ↑ «L'eliminació total de les clàusules solc podria salvar a mils d'hipotecats del desdonament», eldiario.és, 29 d'octubre de 2015. Consultat el 5 de novembre de 2016.
  13. ↑ OCU advertix de les hipoteques a tipo fix que oferixen els bancs renunciant a la clàusula solc, 15 de juny de 2016
  14. ↑ https://www.euribor.us Euríbor
  15. ↑ https://www.irph.com.es IRPH
  16. ↑ Picazo, Javier (24 d'octubre de 2014). «En l'Euribor en mínims, ¿Té sentit contractar una clàusula sostre?». Idealiste.com. Consultat el 30 de giner de 2017.
  17. ↑ Bayona, Eduardo (4 de novembre de 2016). «La 'clàusula zero' relleva a la 'clàusula solc' en les hipoteques» (en espanyol). Públic (Espanya).
  18. ↑ «El nou escut de la banca per a les hipoteques: en l'euríbor en negatiu, aplega la clàusula 'zero' Vore més en: http://www.20minutos.es/noticia/2698138/0/euribor-negatiu-banca/du-clausula-zero/hipoteques/#xtor=AD-15&xts=467263», 20 minuts, 15 de març de 2016. Consultat el 5 de novembre de 2016.
  19. ↑ «SENTENCIA N.º: 705/2015 - Tribunal Suprem d'Espanya - Sala de lo Civil - 25 de novembre de 2015» (en espanyol). Cinc Dias - Tribunal Suprem (25 de novembre de 2015). Consultat el 15 de giner de 2017.
  20. ↑ «Els tribunals escomencen a aplicar la sentència del TS que obliga als bancs a pagar les despeses de l'hipoteca», notícies.juridicas.com, 5 de giner de 2017. Consultat el 15 de giner de 2017.
  21. ↑ Garijo, Marta. «Estes són les trampes que els bancs han amagat en els contractes hipotecaris», eldiario.és, 12 de giner de 2017. Consultat el 15 de giner de 2017.
  22. ↑ «Les despeses del préstam hipotecari. Resum de la sentència 705/2015 del Tribunal Suprem». tallerdederechos.com (10 de febrer de 2016). Consultat el 15 de giner de 2017.
  23. ↑ «DMD Assessores especialistes en reclamacions bancàries i clausula sol».
  24. ↑ Giménez, Carmen (9 de giner de 2017). «Cóm reclamar les despeses de formalisació de l'hipoteca que et va cobrar indegudament el banc» (en espanyol). idealista.com - G&G Advocats. Consultat el 15 de giner de 2017.
  25. ↑ Simón, P.M.. «[http://cincodias.com/cincodias/2017/01/04/mercados/1483532967_487916.html Aixina es reclamen les despeses de la formalisació de l'hipoteca]», Cinc Dies, 4 de giner de 2017. Consultat el 15 de giner de 2017.
  26. ↑ «Primera sentència sobre la càrrega de les despeses de formalisació de l'hipoteca», Notícies Jurídiques, 30 de decembre de 2016. Consultat el 18 de giner de 2017.
  27. ↑ «Unix-te a les reclamacions extrajudiciales colectives de ADICAE per a recuperar les despeses hipotecàries». ADICAE (9 de giner de 2017). Consultat el 27 de giner de 2017.
  28. ↑ 28,0 28,1 Zuloaga, Jorge. «La banca acota a 3.000 millons el colp màxim per les despeses hipotecàries», voxpopuli.com, 13 de març de 2017.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 Associats, Arriaga. «Cóm reclamar les despeses hipotecàries: estes són les condicions abusives», El Confidencial, 15 de decembre de 2016. Consultat el 18 de giner de 2016.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 Seré, Eva. «Primera sentència en Saragossa que obliga al banc a pagar les despeses de formalisar l'hipoteca», eleconomista.és, 2 de giner de 2017. Consultat el 18 de giner de 2017.
  31. ↑ Ribagorda, Carlos. «Els juges estretixen el sege a la banca pels abusos davant la passivitat dels governs», Bez.és, 19 de giner de 2017. Consultat el 19 de giner de 2017.
  32. ↑ «La justícia europea falla contra les clàusules de venciment anticipat de les hipoteques», La Vanguardia, 26 de giner de 2017. Consultat el 28 de giner de 2017.
  33. ↑ 33,0 33,1 De la Vega, Inmaculada. «Una clàusula solc amagada», El País, 12 de decembre de 2013. Consultat el 14 de juliol de 2014.
  34. ↑ Jiménez, Miguel. «El Santander retira totes les clàusules solc de les hipoteques de Banesto», El País, 11 d'octubre de 2013. Consultat el 14 de juliol de 2014.
  35. ↑ Clàusules solc: cóm saber si tens una, cóm reclamar i quin banc pagarà més diners, eldiario.és, 21/12/2016
  36. ↑ 36,0 36,1 El Suprem desprotegió als clients en les clàusules solc, Manuel Ruíz de Lara, CTXT, 21/12/2016
  37. ↑ «Els bancs tindran que tornar més de 4.000 millons, segons el Banc d'Espanya, per les clàusules solc», Públic (Espanya), 21 de decembre de 2016. Consultat el 22 de decembre de 2016.
  38. ↑ El Tribunal de la UE falla a favor dels consumidors i ordena tota la retroactividad de les clàusules solc, Públic, 21/12/2016
  39. ↑ Denúncies colectives.com
  40. ↑ 40,0 40,1 Navarrés. «L'escandalosa complicitat de la banca privada i l'estat: el cas de les clàusules solc», Públic (Espanya). Consultat el 17 de febrer de 2017.
  41. ↑ «Nulitat de la clàusula solc: devolució de cantitats indegudament cobrades», Eliminar Clàusula Solc, 22 de setembre de 2014. Consultat el 16 d'octubre de 2014.
  42. ↑ La banca solament tindrà que tornar les ‘clàusules solc’ des de maig de 2013 Diari EL PAÍS 25/02/2015
  43. ↑ El Suprem confirma la nulitat de les clàusules solc, pero rebuja la retroactividad en les devolucions. MADRID, 25 Feb. (EUROPA PRESS)
  44. ↑ Els bancs no tornaran tot lo cobrat de més per les clàusules solc Diari EL PAÍS 17/04/2015
  45. ↑ En 2016 el lletrat italià Paolo Mengozzi va avalar al Tribunal Suprem espanyol, que ya havia decidit llimitar en el temps els efectes de la nulitat de les clàusules solc quan les va declarar abusives i nules en una sentència del 9 de maig de 2013. Per tant les entitats deuran tornar als seus clients lo cobrat indegudament per clàusules solc des de la data de maig de 2013
  46. ↑ Carreño, Belén; Garijo, Marta. «La banca es resistix al pagament automàtic als afectats per les clàusules solc», eldiario.és, 21 de decembre de 2016. Consultat el 22 de decembre de 2016.
  47. ↑ El Suprem diu a BBVA que té que pagar tot lo cobrat per clàusules solc abans de 2013, eldiario.és, Marta Garijo, 15 de febrer de 2017
  48. ↑ «La macrodemanda per les clàusules solc es desbloqueja i posa en sus a tota la banca», El confidencial, 24 de març de 2014. Consultat el 13 de juliol de 2014.
  49. ↑ «FACUA Sevilla interpon vintisset demandes judicials pel frau de les clàusules solc», FACUA.org, 30 de giner de 2014. Consultat el 13 de juliol de 2014.
  50. ↑ «La macrodemanda de ADICAE per les clàusules solc es desbloqueja», nuevatribuna.és, 24 de març de 2014. Consultat el 13 de juliol de 2014.
  51. ↑ «La macrodemanda per ‘clàusules solc’ congela centenars de casos», El País, 16 de novembre de 2014.
  52. ↑ «La veritat sobre la ‘històrica’ sentència que declara nules les clàusules solc de les hipoteques», idealista.com, 8 d'abril de 2016. Consultat el 10 de giner de 2017.
  53. ↑ Una sentència del Jujat de lo Mercantil N.º 1 de Valladolit obliga al Popular a tornar tota la clàusula solc, 28 de decembre de 2016, 20 minuts
  54. ↑ Garijo, Marta. «Els jujats espanyols dicten decenes de sentències contra la banca despuix del fallo europeu sobre les clàusules solc», eldiario.és, 6 de giner de 2017. Consultat el 7 de giner de 2017.
  55. ↑ «Real decrete llei sobre les clàusules solc (text íntegre i PDF del borrador)», El Periódico, 20 de giner de 2017. Consultat el 21 de giner de 2017.
  56. ↑ «Clàusules solc: el Govern aprova la compensació als afectats», El Periódico, 19 de giner de 2017. Consultat el 21 de giner de 2017.
  57. ↑ Ros, Alberto. «La banca calcula que tornarà entre 2.000 i 3.000 millons d'euros per les clàusules solc», bez.és, 20 de giner de 2017. Consultat el 21 de giner de 2017.
  58. ↑ OCU critica l'acort de clàusules solc perque fa al banc "juge i part", el diari.és, 18 de giner de 2017
  59. ↑ Clàusules solc: el Govern aprova la compensació als afectats, elperidico.com
  60. ↑ El Govern aprova un sistema enverinat de devolució extrajudicial de les clàusules solc
  61. ↑ Les associacions de consumidors llamenten la falta de transparència del decret sobre clàusules solc, Públic, 20 de giner de 2017
  62. ↑ Pérez, Julia. «L'últim regal a la banca: no tindrà que calcular la clàusula solc si no vol tornar-la», Públic (Espanya), 21 de giner de 2017. Consultat el 22 de giner de 2017.
  63. ↑ Ribón Seisdedos, Eugenio. «Clàusula solc: or, incens i mirra per a la banca des del Congrés», Públic (Espanya), 21 de giner de 2017. Consultat el 22 de giner de 2017. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  64. ↑ Cóm no caure en les 'trampes' del decret de les clàusules solc, Públic (Espanya), 31 de giner de 2017
  65. ↑ Bankia s'alvança i posa en marcha un procés exprés per a tornar totes les clàusules solc, Públic (Espanya), 30 de giner de 2017.
  66. ↑ Bankia força al restant de les entitats a retratar-se en les clàusules solc, eldiario.és, 30 de giner de 2017.


Referències