Civada

Avena és un gènero de plantas de la família de les poáceas, utilisada com aliment i com forraje.

Si be en époques primerenques la avena no va tindre l'importància del blat o la ordi, en Àsia Central es cultivava en bona cantitat, encara que li la considerava una mala herba. En busques arqueològiques es varen trobar proves de l'us de la avena en Europa Central en la Edat de Bronze. També es varen trobar grans d'este cereal en excavacions egipcíaques, encara que no es va poder provar que fora cultivada.

La avena pot contindre gluten.

Descripció

És una planta herbácea anual, pertanyent a la família de les poaceae. Les espècies més cultivades són Avena sativa i Avena byzantina, en eixe orde.

És rica en proteïnas d'alt valor biològic, grassas i un gran número de vitaminas i mineralés. És el cereal en major proporció de greix vegetal, un 54 % de greixos no saturats i un 46 % d'àcit linoleico. També conté hidrats de carbono de fàcil absorció, ademés de calcio, zinc, coure, fòsfor, ferro, magnesi, potassi, sodi; vitamines B1, B2, B3, B6 i I. Ademés, conté una bona cantitat de fibres, que no són nutrients pero contribuïxen al bon funcionament intestinal. La avena pot reduir els nivells de colesterol.

És una planta de raïls reticulars, potents i més abundants que en el restant dels cerealés. El seu talle és gros i recte en poca resistència al bolque, la seua llongitut pot variar de 50 cm a un metro i mig. Els seus fulls són plans i allargades, en un llim estret i llarc de color vert obscur. Les seues flors es presenten en mechós de dos o tres d'elles.

És una planta que té menor resistència al fret que l'ordi i el blat. Li la sembra a principis de la primavera, per a ser collida a fins del estiu. És exigent en aigua pel seu alt coeficient de transpiració, encara que l'excés pot perjudicar-la. És molt sensible a la sequia, sobretot en el periodo de formació del gra.

Degut a que el sistema reticular de la avena és més profunt, pot aprofitar millor els nutrients del sol, per lo que requerix de menor cantitat de fertilisants per al seu desenroll.

Gluten

La avena conté proteïnes similars a la gliadina del blat, denominades aveninas, que són capaços de provocar reacció en una part de persones celíacas. A açò se suma que la avena freqüentment està contaminada en atres cereals en gluten.

«Avena pura» es referix a avena sense contaminar en atres cereals en gluten. Tradicionalment es considerava que l'únic problema en la avena era la contaminació en atres cereals en gluten, per lo que en molts països està permés des de fa temps l'us de «avena pura» en aliments «sense gluten».

Estudis actuals demostren que les distintes varietats de avena pura tenen distints graus de toxicitat. Algunes semblen tindre en teoria una baixa toxicitat i alguns experts opinen que podrien ser incloses en la dieta sense gluten, pero seria imprescindible especificar exactament la varietat amprada.

No es coneix l'efecte a llarc determini en els celíacos del consum de avena pura, per lo que encara no es poden fer recomanacions fermes sobre si és o no possible l'inclusió de «avena pura» en la dieta sense gluten.

Producció

Segons les senyes més recents de la FAO (corresponents a 2012) sobre producció de cereals, la avena és el sèptim cereal més collit a nivell mundial en 21 062 972 tonellades i el quint a nivell d'Espanya en 681 200 tonellades.

Segons eixes mateixes senyes, els cinc majors productors de avena a nivell mundial són: Rússia (4 millons de tonellades), Canadà (2,7 millons de tonellades), Polònia (1,5 millons de tonellades), Austràlia (1,3 millons de tonellades) i Finlàndia (1,1 millons de tonellades). Espanya té 749 700 en 2011 i està en el lloc 10.

Usos

Este cereal s'utilisa principalment per a l'alimentació del ganado, com planta forrajera i en menor cantitat per a alimentació humana, encara que no és molt utilisada per estos, a pesar de les seues propietats energizantes. També és utilisada en l'alimentació humana, principalment en forma de copos.CR

Beguda de avena

Artícul principal → Beguda de avena.

Llet de avena

És un producte que s'obté a partir de triturar els grans o copos de avena junt en aigua. Se li solen afegir atres ingredients per a endulzarla i fer més gratificant el seu sabor.

L'aigua de avena és una de les begudes més conegudes i utilisades que es preparen en este cereal. També es prepara en licuados en combinació en frutes o es pot preparar com llet de avena.

S'ha produït la avenización en la gastronomia, en substituir l'us de la llet animal per la beguda de avena, en especial per a persones alèrgiques o intolerants a la llet, en els distints plats i receptes.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 79–81. 1753. La espècie tipo és: Avena fatua.

Etimologia

Avena: nom genèric que deriva del llatí avena, "alimentació", i el nom de la avena, Avena sativa.

Espècies

Avena abyssinica Avena barbata Avena brevis Avena fatua

Avena maroccana Avena nuda Avena occidentalis Avena pubescens

Avena pratensis Avena sativa Avena sterilis Avena strigosa Schreb. - Afreita

Vejau també

• Gra integral
• Copos de avena
• Forraje

Enllaços externs

Civada en el Viccionari.

• Etapes de creiximent de la avena Pontifícia Universitat Catòlica de Chile
• Vídeo: ¿Cóm fer avena sense gluten en casa? Grup de Treball sobre Malaltia Celíaca. Entrevista al Dr. Luis Rodrigo Sáez.
• Documente de la Fundació Espanyola de la Nutrició