Citocrom f

El citocromo f és la major subunidad del complex del citocromo b6f (plastoquinol—plastocianina reductasa). L'estructura cristalina del domini soluble (del costat del lumen) del citocromo f mostra dos dominis estructurals: un de chicotet damunt d'un major que es troba sobre un domini de membrana. El domini major consistix en fulls β antiparalelas i un chicotet pèptid que enllaça un grup hemo que forma una estructura de tres capes. El domini menor està entre dos bandes β del domini major i és tot un domini β.
El hemo està unit entre dos hèlices curtes en el carbono N-terminal del citocromo f. En la segona hèliç es troba el motiu de la seqüència per a citocromos tipo-c, Cys-Xaa-Xaa-Cys-His, que està covalentemente enllaçat al grup hemo a través d'enllaços tioéter de dos cisteínes. El quint lligant al ferro del hemo és una histidina i el sext, el grup α-amino del residu de tirosina N-terminal (Tyr-1).
El citocromo f té una ret interna de molècules d'aigua. S'ha hipotetizado que la funció de la mateixa és la d'enllaçar protones i és una característica altament conservada en els citocromos f.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Citocromo f» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.