Cistus creticus
Cistus creticus és una espècie d'arbust pertanyent a la família Cistaceae.

Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust que alcança un tamany de 30-140 cm d'altura, ± erecto, alguna cosa procumbente, molt ramoso; ramillas blanquecinas, en pèls unicelulars simples o fasciculados, densos, sobretot en els nucs i a voltes pèls pluricelulares glandulíferos. Fulls pecioladas –pecíol (2,5)3-10(15) mm, làmina (5)15-45 × (3)8-20 mm–, entre ovales i oblongoelípticas, agudes o obtuses, marge a voltes llaugerament ondulat, penninervias; fes i envés en pèls estrelats, densos, pèls simples unicelulars escampats, fasciculados cap a la base, i a voltes pèls glandulíferos pluricelulares; envés, de nervis molt marcats, en menudes glándulas pediceladas; pecíol ample, trinervio, en pelosidad semblant a la de la làmina. Inflorescència en cim terminal, pauciflora, en alguna flor solitària en les branques superiors; pedicels llarcs (7-30 mm), en abundants pèls simples, aïllats o fasciculados, i a voltes en pèls estrelats, unes atres en pèls glandulíferos. Sàpia-hos 5, de 10-14 × 5-9 mm, subiguales, en pèls estrelats densos, pèls simples unicelulars, sobretot cap a la base, nervis i marge, casi sempre en pèls glandulíferos pluricelulares, i menudes glándulas pediceladas en la part superior; els externs ovado-lanceolados; els interns ovado-acuminados. Pétals 17-20 × 16-17 mm, grans i vistosos, de marge denticulado, rosa-purpúreos i base groguenca, rarament albinos. Estams desiguals. Ovari viloso; estil que alcança els estams; estigma convexo, lleument pentalobulado. El frut és una càpsula de 7-10 mm, aovado-aguda, coberta de pèls simples unicelulars, dehiscente en 5 valvas. Llavors d'1-1,2 mm, de color pajizo. Té un número de cromosomas de 2n = 18*.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en els romerales calcícolas en sol alguna cosa arenenc, forma comunitat en Erica multiflora en Menorca i abunda les goles del riu Xúquer convivint en Buxus sempervirens i Fraxinus ornus; a una altitut de 50-650 metros, en l'est de la península ibèrica, Menorca, Còrsega, Cerdenya, península itálica, Sicília, Nort d'Àfrica, Mediterràneu oriental, costes S i I del mar Negra i Crimea. En Espanya en Menorca i les goles del riu Xúquer en Vila de Veus (Albacete i Valéncia).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cistus creticus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 738. 1762.[2]
- Etimologia
Cistus: nom genèric que deriva del grec kisthós latinissat cisthos = nom donat a diverses espècies del gènero Cistus L. Alguns autors pretenen relacionar-la, per la forma dels seus fruts, en la paraula grega kístē = "caixa, cistella".[3]
creticus: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Creta.[4]
- Subespecies
- Cistus creticus subsp. creticus
- Cistus creticus subsp. corsicus
- Cistus creticus subsp. eriocephalus[5]
- Cistus creticus f. albus
- Sinonímia
|
|
- Híbrits
- Cistus x purpureus, entre Cistus ladanifer i C. creticus[7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: cisto macho, estepa, jaguarzo prim, jara, jara estepa, zerguazo.[8]
- jara comú, jara negra.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cistus creticus en Flora Vascular
- ↑ «Cistus creticus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 13 de decembre de 2012.
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ en Noms Botànics
- ↑ «USDA GRIN Taxonomy». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2014.
- ↑ Cistus creticus en PlantList
- ↑ http://www.carex.cat/es/vivers-carex/catalogue/cistus-x-purpureus-.aspx
- ↑ «Cistus creticus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 13 de decembre de 2012.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Malta Wild Plants
- Jepson Manual Treatment
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cistus creticus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.