Circonolita
La circonolita és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1956 en la península de Kola, en l'óblast de Múrmansk (Rússia),[1] sent nomenada aixina pel seu alt contingut en zirconi.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un òxit anhidro multimetálico de calcio, itri, zirconi, titani, magnesi i alumini. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, niobi, ceri, tori, tantalio, etc.
Posseïx tres politipos, d'igual fòrmula química pero que cristalizan distint:[2]
- Circonolita-2M, del sistema cristalí monoclínic
- Circonolita-3O, del sistema cristalí ortorrómbico
- Circonolita-3T, del sistema cristalí trigonal
No obstant, l'estructura cristalina que presenta és metamíctico, és dir, té forma externa de cristal pero un anàlisis de difracció de rajos X mostra que el seu interior és amorfo, segons pareix degut a que la circonolita sol formar-se junt a minerals radiactius del urani i del tori que la destruïxen.[3]
La múltiple varietat d'elements químics que pot tindre i d'estructures fa supondre que es tracta de cinc hipotètiques séries de solució sòlida, sent els politipos determinats els extrems d'estes séries.[3]
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix en roques pegmatitas en gabro, roques alcalinas de tipo carbonatita, kimberlita, sienitas, sanidinas. Més rarament en roques ultramáficas i com a mineral de roques detrítiques.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: apatito, clinohumita, flogopita, richterita, pirocloro, baddeleyita, perovskita, titanita, pirrotita o calcita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Circonolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.