Anar al contingut

Ciprinodontiformes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ciprinodontiformes
Fundulopanchax scheeli, un killi de la família Aplocheilidae.
Guppy, un pecílido de la família Poeciliidae.

Ciprinodontiformes (Cyprinodontiformes, del grec clàssic κυπρῖνος (kuprînos), "carpa", i ὀδούς (odoús), "dent") és un orde de peixos d'aletes radials, també cridat Microcyprini, compost majoritàriament per chicotets peixos d'aigua dolça. Estan estretament relacionats en l'orde Atheriniforme i, en ocasions, s'inclouen en ells.

Importància per al ser humà

Molts d'estos peixos són populars en els aquaris pel seu chicotet tamany, formes interessants i, en molts casos, colors lluents. Eixemples com el "quatre ulls" (Anableps dowi), que alcança fins a 32 cm de llongitut, i espècies diminutes com Heterandria formosa, d'a penes 8 mm en el seu tamany adult, destaquen per la seua diversitat. Açò els fa molt apreciats per a la cria en aquaris domèstics.

Anatomia

Els Cyprinodontiformes solen ser peixos chicotets i allargats. Els canals i poros de la llínea lateral estan principalment en el cap, mentres que en el cos la llínea lateral és una série d'escamas apuntades. La mandíbula superior està composta únicament pel premaxilar, que és protusible. Presenten un marcat dimorfisme sexual, en els mascles de moltes espècies mostrant colors cridaners.[1]

Distribució i hàbitat

Es troben en rius d'Amèrica, Àfrica i Àsia. Els membres d'este orde són notables per la seua capacitat d'adaptar-se a ambients extrems, com aigües salines, molt càlides o de baixa calitat, a on moltes atres espècies no podrien sobreviure. Per lo general, són omnívoros i solen habitar prop de la superfície, aprofitant les zones en aigua rica en oxigen.

Reproducció i sistemàtica

Les famílies dels Cyprinodontiformes es dividixen segons els seus modos de reproducció en tres grups principals:

  • Vivípars i ovovivípars, en espècies que donen a llum crío vives.
  • Ovípars, en espècies que es reproduïxen a través d'ous. Les famílies reconegudes en este orde s'agrupen en dos suborden:[2]

Referències

  1. ↑ Carroll, R., 1988. "Vertebrate Paleontology and Evolution". W. H. Freeman, Nova York. 698 p.
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Nelson

Enllaços externs

Commons