Cine interactiu

Cine virtual en Ámsterdam, en el 2015.

El cine interactiu és un tipo d'art que tracta de donar a l'audiència un rol actiu en el visionado de películes cinematogràfiques. Com a base, té que donar importància a un rol actiu de l'espectador per a completar l'història.

Els diversos alvanços tècnics han permés la lliure elecció, no obstant lo principal és l'identificació de l'espectador i el seu punt de vista respecte la trama.

La interactividad en películes és un concepte certament poc explorat pero que ha donat molt de que parlar. Les tres principals raons per les quals este proyecte és digne de ser impulsat és per l'identificació de l'usuari en sentir-se partícip d'allò que està veent, per la possibilitat de passar a l'espectador d'una posició passiva a una d'activa, i per l'importància que han desenrollat els videojocs en els últims anys.

La primera película considerada interactiva és Kinoautomat del director checoslovac Raduz Cincera presentada en l'Exposició Universal de 1967 en la República Checa.

Actualment, la disponibilitat d'ordenadors per a la visualisació de vídeo interactiu ha fet que siga més fàcil crear películes interactives.

Hui en dia, una de les coses que més s'assembla a deixar interactuar al públic són els fanes. Escriuen allò que volen que succeïxca i a sovint els guionistes i realisadors prenen les seues idees d'eixes chicotetes informacions.

Història del cine interactiu

Precursors

Oz Project, Joseph Bats (1992-2002)

El Oz Project de Joseph Bats dona l'oportunitat a l'espectador d'intervindre en l'història. Es tractava d'un experiment a on va decidir convocar a un públic a una sala teatral i va demanar un voluntari. La trama se centrava en uns chics punks que estaven assaltant a un home cego en una estació d'autobús. El voluntari actuava com un home que esperava dit autobús. Se li donava una pistola de joguet i se li dia que actuara com creïa que devia fer-ho: ajudant a l'home, en o sense la pistola, o agarrant l'autobús. Este experiment va ser l'inspiració d'alguns dels videojocs violents actuals. Tot es basava en l'identificació per part d'aquell que es trobava immers en la situació, “qué passaria si a mi em passara açò?”.

Concepte de no-linealidad

El cine convencional sempre ha segut concebut com un proyecte en continuïtat de temps, espai i acció. En la presència de nous tipos d'estructura més enfocats a atres àmbits, apareix el concepte de trencar eixa linealidad que havia segut tan desijada. Tal i com senyala Gilles Deleuze en la seua filosofia, la ment humana es basa en un conjunt d'interrelacions. Encara que estes es creuen entre elles, no tens per qué tindre una relació directa, simplement formen part del mateix imaginari. El nostre pensament funciona per associació d'idees.

• XX. Grans alvanços tècnics i les vanguardes, que s'encarregaren de transgredir tots els arquetips ya coneguts.

• Memex, de Vannevar Bush (anys 40). Creuament entre un ordenador i una biblioteca, almagasenar i poder buscar-ho després de manera senzilla.
• Nous programes interactius. L'aparició de la MTV i molts dels seus realitys, o nous programes interactius com Barri Sésam o més vesprada Dora, l'exploradora.
• Afternoon, a story, Michael Joyce (anys 80). Obra de narrativa hipertextual i interactiva.
• NetArt. Introduccions de noves pràctiques interactives relacionades en el desenroll de la Web 2.0.

Sensorama, Morton Heilig, 1954

Vanguardes

Les vanguardes naixen en la renovada societat tecnològica de el XX. A causa d'un nou pensament, l'art també es transforma. Diferents aportacions estètiques i artístiques que basaven en una innovació constant i en l'internacionalismo.

En este context, el cine conseguix aplegar a noves concepcions del mateix. És l'época de la modernitat, en la que cineaste com Godard o Truffaut deixaran arrere els models del classicisme. Per mig d'estos nous conceptes, el cine interactiu donarà els seus primers passos. Va haver els primers passos en el cridat Cine Expandit, que volia donar importància al sentit sensorial a través de pantalles envolventes, o el Sensorama, cine per a un sol espectador.

Obres del cine interactiu

Kinoautomat (1967)

Kinoautomat va ser la primera película interactiva del món, realisada per Radúz Činčera per al Czechoslovak Pavilion en la EXPO ’67 de Montreal. A lo llarc de la película hi ha trobem nou moments en que l'acció es para i dona pas a un moderador que apareix en l'escenari per a deixar que l'audiència decidixca entre dos escenes. Seguint els vots de l'audiència, l'escena seleccionada es reproduïx.

La película és una comèdia negra, que s'inicia en un flash-forward a una escena en la que l'apartament de Peter Novák (Miroslay Horníček) està en flames. Sense importar les opcions triades, el resultat final sempre serà l'edifici en flames, fent d'esta película – tal i com Činčera pretenia – una sàtira de la democràcia. Atres interpretacions són que set rata d'una sàtira del determinisme, de l'idea que els humans controlen el seu destí, o simplement un aval de l'acceptació de la diversitat i complexitat de la vida. Esta última interpretació seria en consonancia con atres estats de la cultura de finals dels xixanta, que varen qüestionar l'estructura i l'autoritat social.

La versió presentada en Montreal va ser traduïda a l'anglés en Londres, i va ser traduïda a “One Man and his House”. La producció va tindre lloc en un cine fet a mida, en motones instalats en cada u dels 127 assents, sent un de vert i l'atre roig. L'actor principal (Miroslay Horníček) representava el paper de moderador fonèticament, ya que no parlava anglés. Mentres l'audiència emetia el seu vot, el resultat de cada elecció es proyectava en el lateral de la pantalla, en un panel numerat que corresponia a cada assent i que s'allumenava en vert o roig depenent de l'elecció presa. L'element interactiu es conseguix per mig de la conmutación d'una tapa de la lent entre dos proyectores sincronisats, cada u en un tall diferent de la película.

Kinoautmat dura 63 minuts i el llenguage original és el chec.

Interactividad

El guion va ser escrit de tal manera que les dos llínees argumentals convergixen en cada punt de decisió, lo que significa que sempre hi havia només dos escenaris possibles, en lloc de duplicar el número despuix de cada punt de decisió. Décades despuix de la proyecció original, la película va ser transmesa per la televisió checa, en els dos carrets dividits en canals TC 1 i TC2, revelant el secret d'interactividad llimitada. Radúz Činčera, que havia rebujat inicialment la proyecció, cita més alvance insistint que “Es varen sentir enganyats. Yo estava en lo cert. Va ser un complet desastre."

Les opcions donades a l'audiència en els punts de decisió a lo llarc de la película inclouen:

• Si el Sr. Novak deu deixar a una dòna, tancada fòra del seu apartament i vestida solament en una tovalla just ans que la seua esposa aplegue a casa.

• Si el Sr. Novak deu ignorar un policia que li intenta parar durant la conducció.
• Si el Sr. Novak deu entrar en un apartament a pesar de que un inquilí li bloquege el camí.
• Si el Sr. Novak deu eliminar a un porter bloquejant el seu camí quan es tracta de senyalar un chicotet incendi.

Recepció

El proyecte va ser ben rebut, en l'escrit en The New Yorker: “El Kinoautomat en el pabelló de Checoslovàquia és un èxit grantizado de l'Exposició Universal, i els checs deurien construir un monument a l'home que va concebre l'idea, Radúz Činčera.” Inicialment, els estudis d'Hollywood estaven disposts a llicenciar la tecnologia, pero baix el govern comuniste el concepte de Kinoautomat era propietat de l'estat, i mai varen aplegar a fer la transició.

En 1971, poc despuix d'un any de l'exitosa proyecció en Praga, la película va ser prohibida pel gobernant partit comuniste de Checoslovàquia. La filla de Činčera, Alena Činčera, va sugerir que “tot este grup d'autors eren nomenats ‘políticament insegurs’, no agradaven massa i pense que eixa era la raó principal de que la película fora posada fòra de perill, com moltes atres belles películes dels nomenats ‘New Wave’ (Nova Ona), l'edat d'or de la cinematografia checoslovaca”.

Referència a atres treballs

En la novela “La quarta paret”, la trama de l'autor Walter Jon Williams gira entorn a una película moderna d'Hollywood en una visió similar a l'elecció entre trames. En un moment donat, els principals personages de Williams observen i discutixen el Kinoautomat, alegant que la interactividad llimitada va ser pensada com a comentari polític en les eleccions manipulades baix el règim comuniste.

I'm Your Man (1992)

I’m your man és un curtmetrage de 1992 que va ser creat per a exhibir la tecnologia de cine interactiu Loews Theatres'. El públic utilisava palanques montades en els assents per a realisar el seu vot entre tres opcions en sis punts diferents a lo llarc de la película.

Producció

La película va ser dissenyada com la primera prova d'Interfilm, empresa de cine interactiu de Bob Bejan. La película va ser rodada en 16 mm (Kodak), es varen transferir a discs làser i digital proyectada per a permetre transicions casi sense fissures quan el públic prenia les seues decisions. L'actuació i direcció eren menys impresionantea; la película es va rodar només en 6 dies i Bejan no va requerir una segona pren de cap escena.

En molt primerenques interpretacions d'abdós, els actors de comèdia Michael Ian Negre i Ben Garant apareixen com a fondo en una escena de la festa.

Distribució

La película es va estrenar en un teatre especial en el Loews en el carrer 19 i Broadway en la ciutat de Nova York en decembre de 1992. Les entrades per a l'espectàcul de 20 minuts varen ser de $ 3, i es va deixar que els posseïdors d'entrades pogueren quedar-se per al visionado tantes voltes com volgueren. El cost del montage d'un teatre ya existent en el cost de l'equip de votació necessaris va ser aproximadament de $ 70,000.00, i atres 42 teatres varen realisar l'inversió en 1993 i 1994. La película i la interactividad en sí, varen ser ben rebuts pels adolescents, pero desestimats pels crítics i aficionats al cine per a adults com "tan artificioso com a ulleres tridimensionals o scratch 'n' sniff" i "no com vore una película de veres ... és més com enraizamiento d'un equip de bàsquet". Una comuna crítica és que els espectadors podien utilisar els controls en els llocs vacants per a votar més d'una volta. Una atra preocupació era que l'acte de la votació duya als espectadors a eixir-se de l'història; es va pensar que l'interacció en temps real obstaculisava l'experiència de visualisació, i els ingeniers varen començar a treballar en una tecnologia alternativa que pretenia permetre als usuaris personalisar les películes ans que començara el visionado.

Encara que el format finalment va fracassar per la falta de comercialisació i la mala recepció de l'audiència, I’m your man va ser llançada a DVD en 1998 com a part d'un segon intent de vídeo interactiu.

Policenauts (1996)

Archiu:Hideo Kojima - PlayStation.Blog Meetup - 2010.jpg

Hideo Kojima, creador del joc Policenauts.

Policenauts (ポリスノーツ Porisunōtsu^?) és una película interactiva/novela gràfica/jugue d'aventures en una història de ciència ficció escrita i dirigida per Hideo Kojima, i publicat per Konami. Va ser llançat inicialment per a la plataforma informàtica PC-9821 en 1994, seguit per les versions refetes para 3DO en 1995, i per Sega Saturn i PlayStation en 1996. El joc mai ha segut oficialment llançat fòra de Japó, a pesar dels plans per a traduir al Inglés la versió de Saturn. El 24 d'agost de 2009 (en honor al natalici número 46 del dissenyador del joc, Hideo Kojima), un pegat de traducció no oficial a l'anglés va ser publicat en internet.

Policenauts, com Snatcher anteriorment, conté diversos homenages a les obres ya existents. Una òbvia és les respectives semblances de Jonathan i Ed (personages principals) en Riggs i Murtaugh de Lethal Weapon (els personages principals). Un atre és algunes escenes que s'inspiren en la película de 1978 Menge. El joc també rendix homenage a l'antiga llegenda japonesa de Urashima Taro. El joc se centra en un detectiu que viaja a una colónia espacial per a investigar les circumstàncies que varen rodejar l'assessinat del seu exesposa i la repentina desaparició del seu nou espós.

Trama del joc

El joc es desenrolla principalment en una perspectiva en primera persona i utilisa un interfaç d'apuntar i fer clic: el jugador pot moure el cursor i tenen el protagoniste (Jonathan Ingram) analisar els objectes al voltant del seu entorn o parlar en atres personages en el joc. De la mateixa manera que en Snatcher, el joc conta en segments de dispars a on el jugador deu defendre el seu personage dels enemics entrantes. El jugador pot utilisar l'entrenador de tir en el departament de policia per a posar a prova els seus reflexos i precisió. Hi ha numerosos puzles en el joc, incloent un event a on el jugador deu desmantellar una bomba, seguint les instruccions de la seua parella.

Les versions de consola del joc inclouen tot el respal dels seus respectius perifèrics de rata. La versió de Saturn conta en soport per a pistola de llum per als segments de dispar.

Història

El joc se centra en Jonathan Ingram, un dels cinc "Policenauts", els astronautes en formació policial, assignats a garantisar la seguritat de la Beyond Caoast, primera colónia espacial completament funcional de la humanitat en l'any 2013. Johnathan prova un nou trage per a desplacarse en l'espai, pero per accident es pert en ell i és donat per mort pels seus colegues. Ho troben viu i be 25 anys despuix gràcies al mòdul de somi fret conectat al trage. Tres anys més vesprada, Jonathan (ara un investigador privat que treballa en Los Àngeles) rep la visita de la seua exesposa, Lorena, que demana l'ajuda de Jonathan en la solució de la desaparició del seu actual marit, Kenzo Hojo, les úniques pistes que va deixar arrere varen ser un full trencat, un conjunt de càpsules, i la paraula "Platón". Jonathan és contrari a dur el seu cas al principi, pero despuix que Lorena ixca de la seua oficina, és atacada i assessinada per un home en un trage negre que va en moto. Jonathan, incapaç d'atrapar al culpable, decidix complir l'última petició de la seua exesposa i viaja a Beyond, a on es retroba en el seu antic companyer dels seus dies LAPD, Ed Brown, que es compromet a ajudar a Jonathan a investigar les circumstàncies que varen rodejar la desaparició de Hojo i l'assessinat de Lorena.

Durant el curs de l'investigació, Jonathan i Ed descobrixen que Becker i Tokugawa han estat involucrats en l'eixecució d'un anell de drogas illegals i el tràfic d'òrguens en la finalitat de contrarrestar els efectes secundaris negatius d'estar en l'espai durant llarcs periodos de temps. Hojo havia segut inclós en el negoci en la finalitat de salvar a la seua filla, Karen, i en última instància va voler eixir, sent aixina assessinat. Durant un enfrontament en Becker, Jonathan grava la confessió de Becker sobre el sistema i té a Meryl retarnsmitiendo la gravació en viu, deixant al descobert l'escàndal dels colon. Ed salva Jonathan de la mort, mentres que Meryl i la policia detenen a Tokugawa. Jonathan dona la seua mèdula òssea a Karen en enterar-se de que ell és el seu pare biològic, i retorna a la Terra.

Desenroll

Policenauts va ser llançat per primera volta per al PC-9821 NEC, el 29 de juliol de 1994. El PC-98 es va produir en un CD-ROM que inclou un disquet d'instalació. Totes les escenes de cort es representen en pixel art dibuixat a mà en lloc de vídeo en moviment complet. Abans de la publicació de la versió estàndar del joc, Konami va publicar els Policenauts: Pilot de disc per a la 3DO, el 21 d'abril de 1995. Este disc conté una demo jugable, una enciclopèdia de l'història de fondo del joc, curtmetrages, i l'informació sobre els actors que donen veu al joc. Policenauts: Private Collection va ser llançat per a la PlayStation, el 9 de febrer de 1996, en gran part del mateix contingut que el disc pilot, l'adició d'una versió anterior de l'escritura del joc també. L'enciclopèdia, curtmetrages i entrenador de tir s'inclouen com a característiques amagades en la versió de Saturn.

La primera versió de la consola va ser llançat per a la 3DO el 29 de setembre de 1995, i consta de dos CD-ROM. Animades escenes de cort s'han afegit a esta versió junt en l'animació per ordenador, i es varen redissenyar tots els gràfics. Còpies d'edició llimitada vénen incloses en la rata 3DO i una alfombrilla de rata. La versió de PlayStation (19 de giner de 1996), també en dos discs, va fer noves adició digitalment per mig de la fixació de la majoria dels gràfics i les películes de la versió 3DO. L'última versió de la consola, llançat per a la Sega Saturn (13 de setembre de 1996), en tres discs, va afegir soport per a una pistola de llum virtual perifèrica de Sega Saturn. A pesar de que les versions de consola del joc, la majoria utilisen pistes de diàlecs pre-existent de la versió original de PC-98, tots els actors de veu originals varen ser traslladats a gravar nous diàlecs per a les noves escenes.

La versió de PlayStation ha segut reeditat dos voltes. La primera volta va ser en el marc de el "Konami the Best" el 18 de setembre de 1997. Una segona reedició baix la série "Llibres de PSone" va ser llançat el 7 d'agost de 2003. El joc ha segut afegit a archius de jocs japonesos de la PlayStation Store el 15 de maig de 2008, fent que el joc siga descargable para PlayStation portable i PlayStation 3.

Localisació anglesa

La versió de Saturn de Policenauts va ser anunciat oficialment per a un llançament en Norteamérica per Konami en maig de 1996. Una part de la coberta va ser produïda i presentada en un fullet promocional Sega empaquetat en certs jocs. No obstant, la versió nortamericana mai va ser llançada. Segons Kojima, es va començar a treballar en la versió nortamericana, pero els desenrolladors no varen ser capaços de sincronisar el diàlec en les FMV English escenes de cort.

Una traducció fan de la versió de PlayStation s'ha produït i s'ha guanyat l'atenció dels mijos de comunicació de videojocs. Encara que la traducció del contingut del joc estava casi terminat per Marc Laidlaw i Artemio Urbina durant l'estiu de 2007, el proyecte de traducció no tenia un programador per a completar l'inserció de material traduït en una versió del joc, fent que el progrés s'estancara.

Recepció

Tres revisors de gamefan la calificaon de 100, 94 i 92 sobre 100. Un dels revisors va dir "Policenauts té una de les millors històries de joc de l'història." Un atre crític va dir que "Pensant en els jocs de avenutras, realment no es podria conseguir res millor que Snatcher", pero Konami “ho ha superat tot, des de la música més tan bella als cines calitat professional."

RPGFan una mosraba que el 97% era per a l'història, el 95% per al sò / música, 94% per als gràfics, el 80% per al joc, i el 80% per al control, en una puntuació global de 98%. Ho varen cridar "una obra mestra" i varen aplegar a la conclusió de que, a partir de "els increibles gràfics i banda sonora, l'història es torna convincent, Policenauts és un verdader clàssic."

El joc es va caracterisar per ser un eixemple primerenc d'una extensa gravació de veu en els videojocs. També va oferir un tema que gira al voltant de l'exploració espacial i d'escenes full-motion de corts de vídeo ocasionals. El modo de joc era molt similar alSnacher, pero en l'adició d'un interfaç d'apuntar i fer clic i alguns segments d'acció en primera persona. Policenauts també va introduir pantalles de resum, que actuen per a refrescar la memòria del jugador de la trama en recarregar una parada, un element que Kojima usaria més vesprada en Metal Gear Solid.