Anar al contingut

Cine Goya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cine Goya

El cine Goya, situat en el carrer Rigoberto Albors número 5 d'Alcoy (Alacant), Comunitat Valenciana, Espanya, va anar un cine privat construït en l'any 1949, obra de l'arquitecte Roque Monllor Boronat i d'estil art déco valencià.

És obra de l'arquitecte alcoyà Roque Monllor Boronat finalisada en 1949, que en aquell llavors ostentava el càrrec d'arquitecte municipal d'Alcoy. El seu estil formal és l'art déco valencià tardà. Les llínees art déco són evidents tant en la seua frontera principal cóm en els interiors. A pesar de tractar-se d'una obra tardana dins del art déco valencià, el seu valor arquitectònic i històric és notori en tractar-se d'un dels pocs eixemples d'arquitectura art déco en Alcoy, junt en el pont de Sant Jorge.[1][2]

L'obertura del cine al públic es va realisar el 16 de novembre de 1949 en la proyecció de la película La mies és molta. Finalment el cine va ser tancat al públic el 30 de juny de 1993 despuix de l'últim passe de la película Àguila d'Acer III.[1] Va ser l'últim cine d'Alcoy en tancar de la dotzena que hi havia en la ciutat a principis i mediats d'el XX.

Bomba del 26 de setembre de 1978

[editar | editar còdic]

El 26 de setembre de 1978 va esclatar una bomba en els lavabos del cine, durant l'estrena i proyecció de la película La portentosa vida del Pare Vicent del director valencià Carles Mira.[3] No va haver cap ferit i la proyecció no va ser interrompuda pero l'atentat va tindre una àmplia repercussió i va causar importants desperfectes en l'edifici. Va ser atribuït a grups d'ultraderecha.

La película narrava la vida de sant Vicente Ferrer (interpretat per Albert Boadella) d'una manera satírica i humorística, fet este que va indignar als sectors conservadors i catòlics més radicals de l'época. Bona part de la película va ser rodada en Alcoy, concretament en el vall de Polop i en la serra de Mariola, concretament en el parage de l'antic Convent franciscano d'Agres. En la mateixa varen participar numerosos extres i actors de teatre alcoyans, d'ahí que l'estrena es realisara en Alcoy.

La película va ser retirada de la cartellera del cine Goya despuix de la seua estrena, a pesar de les gestions del seu director, Carles Mira, i no va tornar a ser exhibida en una sala de cine fins a tres anys més vesprada, en novembre de 1981, quan va ser reestrenada en el cine Museu, en Valéncia, gestionat per la família Fayos. El reestreno va ser un èxit conseguint omplir la sala pero la Junta Vicentina va demanar públicament al arzobispado de Valéncia l'excomunió del gestor del cine Museu, amenaça esta que al final no es va complir. Estes circumstàncies anómals varen frustrar el rendiment comercial i econòmic de la película.[4]

Polèmica urbanística

[editar | editar còdic]

L'ajuntament d'Alcoy va autorisar el derrocament de l'edifici en l'any 2010 per a la construcció d'oficines i places d'aparcament per no contar l'edifici en protecció urbanística alguna[2] pero l'oposició popular en la creació d'una plataforma[5] i la recollida de firmes va fer que l'ajuntament es replantejara la situació urbanística de l'edifici.

Finalment en l'any 2011 el consistori alcoyà es va comprometre a anular el seu derrocament i protegir la seua frontera.[6] Actualment l'edifici es troba en un llim, sense un destí clar que pose fòra de perill el seu valor arquitectònic i històric.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons