Anar al contingut

Vall de Polop

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Panoràmica del Valle de Polop, Alcoy (Alacant)
Erro al crear miniatura:
Ermita de la parròquia de Sant Isidro Labrador en la Vall de Polop, Alcoy (Alacant)
Erro al crear miniatura:
Carrasca centenària en la vall de Polop, en la finca Torrevella
Erro al crear miniatura:
Ermita de Barchell o de Sant Josep, en la partida rural de Barchell, Alcoy
Erro al crear miniatura:
Senyal en l'inicial del marqués de Rubalcaba en la partida de Polop Alt
Erro al crear miniatura:
Vista panoràmica de la vall des de la part alta, Polop Alt

La Vall de Polop és una vall situada en Alcoy (Alacant), Comunitat Valenciana, Espanya. Es troba situat entre els parcs naturals de la Font Roja al sur i de la Serra de Mariola al nort.

Localisació

La vall es troba en el terme municipal d'Alcoy, lindando en les localitats de Banyeres, Ibi, Onil i Bocairent, ya en la província de Valéncia. Els seus principals accessos per carretera són:

[[CV-795|Plantilla:Identificador carretera espanyola]] que unix Alcoy en Banyeres.
[[CV-801|Plantilla:Identificador carretera espanyola]] que partix d'Ibi i enllaça en la d'Alcoy-Banyeres.
[[CV-802|Plantilla:Identificador carretera espanyola]] des d'Onil que enllaça en la CV-801 i posteriorment en la d'Alcoy-Banyeres.
[[CV-803|Plantilla:Identificador carretera espanyola]] Enllaça Onil - CV-795 (Banyeres - Alcoy).

Característiques

La vall de Polop és una planura irregular, donat lo accidentat de la seua orografia, enclavado entre les montanyes de la serra de Mariola i la serra del Menejador. L'altura de la vall oscila entre els 700 metros en la seua part més baixa (Barchell i Polop Baix) i els 900 metros en la seua part més alta (Polop Alt). La vall té una forma allargada i consta d'uns 10 quilómetros de llarc per uns 2 o 3 quilómetros en la seua part més ampla.

La vall comprén les partides rurals de Barchell i Polop i una part de la partida de Baradello Gelat, pertanyents totes elles a Alcoy. La partida rural de Polop administrativamente es troba dividida en Polop Alt, en la part de la vall de major altitut i més alluntada d'Alcoy, i en Polop Baix, la part de la vall de menor altitut i més propenca a la partida de Barchell i a Alcoy.

En la vall naixen el riu Polop, el Troncal i el riu Barchell, tots rius o barrancs afluents del riu Serpis, i que suponen el naiximent d'este últim.

Història

La vall va ser habitada en la prehistòria i segons els experts va ser habitat pels íberos per mig de chicotetes construccions o cabanyes.[1] En 2014 es va trobar una vila romana dedicada a l'explotació agrícola, en la zona de Polop Alt per investigadors de l'Universitat d'Alacant i del Museu Arqueològic Camil Visedo d'Alcoy. De moment, supon la primera troballa d'arqueologia romana en Alcoy.[2] Posteriorment, va existir un núcleu d'época musulmana en els Solanetes, molt prop del castell de Barchell.

En l'etapa migeval va tindre lloc la construcció del castell de Barchell per a protegir a la població mudéjar de les afores. Més tart, la vall va ser poblada per mig de la construcció i explotació agrícola de les mass de la vall, construcció típica de l'interior del Regne de Valéncia. S'estima que els masos més antics daten dels sigles XIV o XV. Paulatinament, es construiran més masos en la vall, que a partir dels sigles XVIII-XIX serviran de lloc de recree per a la puixant burguesia industrial alcoyana.

La vall ha conservat el seu tradicional paisage i vida tranquila, a pesar de que en ell en la década dels 70 es va edificar l'urbanisació de Montesol en la partida de Polop, chalets disseminats en la partida de Barchell o l'urbanisació del Baradello Gelat. Posteriorment, les construccions no varen ser a més i hui en dia, la major part de la vall goja de protecció, ya que la majoria de la seua extensió es troba dins dels llímits d'especial protecció dels parcs naturals de la Serra de Mariola i de la Font Roja.

Flora i fauna

En la vall es troba una numerosa fauna i flora que és comuna a la que es troba en els parcs naturals de la Font Roja al sur i de la Serra de Mariola al nort, ya que la pròpia vall supon la conexió i unió real d'abdós espais naturals.

Respecte a la fauna, es poden trobar perdius, conills, el rabosot, l'àguila perdicera, el javalí, l'arrui, el muflón i com rapaz nocturna l'autillo europeu. La flora de la vall posseïx bona part de la riquea i varietat de la flora de la serra de Mariola, podem trobar el romer, la pebrella, el tomello, etc. La vall està poblada de numeroses carrascas, algunes d'elles centenàries i boscs de pins.

Patrimoni

El principal patrimoni cultural de la vall són els seus tradicionals masos, l'immensa majoria de les quals tenen varis sigles d'antiguetat i algunes en concret posseïxen un indubtable valor arquitectònic. En este sentit cal destacar que alguns masos també posseïxen ermites pròpies construïdes entre els sigles XVIII i XIX.

En la vall es troben ademés els següents monuments:

Economia

El Valle ha vixcut tradicionalment de l'agricultura, la ganaderia i actualment alguns masos s'han reconvertit en estages rurals. Els cultius més comuns en la vall són els cereals (ordi i blat principalment), les pipes de girasol, els armelers, cerezos, manzanos, oliveres i distintes plantes medicinals i aromàtiques.

Fins a principis i mediats del XX, la gran majoria de les terres de cultiu de la vall estaven dedicades al cultiu de la vinya, sent lo habitual que cada mas de la vall produïra el seu propi vi, ya que totes posseïen un celler propi per a almagasenar el vi. Especialment era usual la varietat autòctona, la monastrell. A partir de la década dels 80 i els 90 del XX, i per la filoxera i a la vellea de les parres de vinya, este cultiu va ser reemplaçat paulatinament per uns atres menys problemàtics o més rendables com els cereals, principalment ordi i blat, les pipes de girasol i oliveres.

La ganaderia, que fins a finals del XX va ser molt habitual en la vall, ya que els pastors tenien acorts en els masos per a deixar pasturar a la seua rabera en elles, actualment està extinguida, llevat en alguna explotació agrícola concreta i molt localisada.

Festes i tradicions

Respecte a les festes cal destacar les festes de Barchell, Montesol i Polop, totes entre els mesos d'agost i setembre.

  • Les festes de la partida de Barchell se celebren en la primera fi de semana de setembre.
  • Les festes de l'urbanisació de Montesol se celebren a mitat d'agost.
  • La processó de la bendició dels camps a sant Isidro Labrador de la partida de Polop se celebra en l'ermita de Polop l'últim dumenge d'agost. Tradicionalment també se celebraven festes en l'ermita de Polop en l'última fi de semana d'agost, pero des de finals de la década de 1980, es realisa únicament la tradicional bendició dels camps en la seua ermita, a excepció d'alguna celebració religiosa ocasional l'últim dissabte d'agost.

Entre les tradicions de la vall es trobaven les relacionades en l'activitat agrícola i ganadera, com la de la verema o la de la matança del porc, que es realisaven antigament en moltes dels masos de la vall. Actualment, l'una per l'extinció del cultiu de la vinya o l'atra, pel desús de l'activitat ganadera, han desaparegut.

Una atra tradició que ha existit sempre en els masos de la vall és la de l'elaboració del herbero caser a partir d'herbes aromàtiques de la pròpia vall de Polop i de la serra de Mariola. Esta tradició encara es manté viva en alguns masos de la vall.

Referències

Bibliografia

ua. es/dspace/bitstream/10045/47519/1/2015_Grau_etal_Recerques-Museu-Alcoy. pdf L’assentament de la Torre Redona (Alcoy) i la formació del paisatge romà als comarques de l’alcoyà-El Comtat. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoy "Camil Visedo Moltó". Recerques del Museu d'Alcoy. 2015, 24: 67-86. ISSN 1135-2663 | 2386-7205 (Internet).

Enllaços externs

Commons