L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cicle post-Vulgata

El Cicle Post-Vulgata, també conegut com la Artúriada Post-Vulgata, el Roman du Graal (Romançada del Grial) post-Vulgata o el Cicle del Pseudo-Roberto de Boron,[1] és un dels majors cicles en prosa en francés antic de la lliteratura artúrica de començos del XIII. Es considera en essència una reescritura del previ i més popular Cicle de la Vulgata (conegut també com el cicle Lanzarote-Grial), que exclou molts elements pero també afig molts, incloent personages i escenes del Tristán en prosa. El cicle no va sobreviure en la seua forma original completa, pero ha segut reconstruït a partir de fragments en vàries llengües migevals.

Cicle post-Vulgata

Història

El Cicle post-Vulgata va ser escrit de manera anònima, provablement entre 1230 i 1235 (estimacions diferents de la data d'inici) i 1240 (1250 d'acort en J. D. Bruce[2]), en la seua forma original. No ha sobrevixcut en la seua totalitat, pero se li ha reconstruït a partir de varis fragments en francés antic (considerats originals, si ben solament es conserven dos fragments coneguts com el Huth Merlin i La Folie Lancelot[3]), espanyol castellà, espanyol migeval i galaicoportugués.[4]

Teories més primerenques postulaven que era més antic que la Vulgata o derivava de la mateixa font original comuna i ara perduda,[5] en tant era conegut llavors com el cicle del «pseudo-Boron», cridat aixina gràcies a que un manuscrit atribuïa la seua autoria a Robert de Boron. Com a tal, Gaston Paris datava la Suite du Merlin de la post-Vulgata entre 1125 i 1230.[2]

El Cicle post-Vulgata va prendre material de la primera versió del Tristán en prosa i, a la seua volta, se li va incorporar pronte en part en la seua segona versió.[4] La post-Vulgata mateixa (o a lo manco la seua secció Suite du Merlin[6]) va ser aixina mateix una de les fonts més importants para La mort d'Arturo, de Thomas Malory, molt despuix.[7]

Estructura i continguts

L'obra es dividix en quatre parts, en noms similars a les seues versions corresponents en el cicle de la Vulgata. És un intent per crear major unitat en el material i restar importància l'infidelitat de Lancelot i Ginebra en favor de la religiosa i espiritual busca del Sant Grial. Com a tal, omet gran part de la secció Lanzarote (Lancelot propre) del Cicle de la Vulgata, lo que la fa més curta i molt manco centrada en Lancelot que la seua font.

En canvi, pren material de la primera versió de la llegenda de Tristán i Isolda, incloent a Tristán mateix com a personage important. Es distinguix ademés de la Vulgata pel seu to més pessimiste, la seua versió més obscura de varis personages principals com Merlín, Morgana o Gawain, i el seu final lúgrube.[8] [9][10]

  • El Estoire del Saint Grail post-Vulgata, que no diferix significativament de la versió de la Vulgata, narra el història de José de Arimatea i el seu fill Josefo, els qui duen el Sant Grial a Gran Bretanya .
  • El Estoire de Merlin post-Vulgata, que també presenta pocs canvis respecte a la Vulgata, tracta sobre Merlín i el història primerenca d'Arturo.
    • A esta secció s'afig la Suite du Merlin post-Vulgata, o Suite post-Vulgata, la primera desviació important del material original. Afig numeroses aventures d'Arturo i els primers Cavallers de la Taula Redona, i inclou detalls sobre l'incestuosa concepció de Mordred per Arturo i la recepció d'Excalibur de mans de la Dama del Llac, detalls que no es troben en la Vulgata. És més coneguda pel manuscrit francés conegut com Huth-Merlín. Una versió es va imprimir dos voltes com el Baladro del Sabio Merlín.
    • Un fragment incomplet conegut com La Folie Lancelot (segons lo publicat per Fanni Bogdanow), és dir, La locada de Lancelot, combina material del Lancelot Propre de la Vulgata (que d'un atre modo faltaria en el Cicle Post-Vulgata) i la primera versió del Tristán en prosa per a conectar els events en la secció Queste.[11] Alguns buits també es reblixen en atres fragments supervivents.[12]
  • La Queste del Saint Graal post-Vulgata descriu la busca del Sant Grial per part dels cavallers, que solament pot ser alcançada pels dignes cavallers Galahad, Perceval i Bors. La Queste postvulgata diferix molt en to i contingut de la versió de la Vulgata. Conté elements del Tristán en prosa (primera versió), com el personage de Palamedes o les invasions del rei Marque al regne d'Arturo. La seua versió més completa és la Demanda do Sant Graal portuguesa. Esta part del cicle s'ha imprés repetidament en Espanya com la Demanda del Sant Grial.


  • La Mort Artu post-Vulgata, que tracta sobre la mort d'Arturo a mans del seu fill Mordred i el colapse i la destrucció total del seu regne. Es basa més estretament en la Mort de la Vulgata, pero va ser reescrita per a major conexió en les seccions prèvies. De la mateixa manera que les Queste, la Mort post-Vulgata és més extensa que la versió de la Vulgata.

Referències

  1. ↑ Kibler, William W.; Zinn, Grover A. (1995). Medieval France: An Encyclopedia (en en), Psychology Press. ISBN 9780824044442.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bogdanow, Fanni (1966). The Romançada of the Grail: A Study of the Structure and Genesis of a Thirteenth-century Arthurian Prose Romançada (en en), Manchester University Press.
  3. ↑ Victoria Guerin, M. (1995). The Fall of Kings and Princes: Structure and Destruction in Arthurian Tragedy, Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-2290-2.
  4. ↑ 4,0 4,1 Busby, Keith; Dalrymple, Roger (octubre de 2006). Arthurian Literature XXIII, Boydell & Brewer. ISBN 978-1-84384-097-8.
  5. ↑ Bogdanow, Fanni (1966). The Romançada of the Grail: A Study of the Structure and Genesis of a Thirteenth-century Arthurian Prose Romançada (en en), Manchester University Press, p. 40.
  6. ↑ (2018) Romançada Rewritten, Boydell & Brewer. doi:10.2307/j.ctv1ntgs3. ISBN 9781843845096.
  7. ↑ Norris, Ralph C. (2008). Malory's Library: The Sources of the Morte Darthur, DS Brewer. ISBN 978-1-84384-154-8.
  8. ↑ Kennedy, Edward Donald (2013-10-18). King Arthur: A Casebook (en en), Routledge. ISBN 978-1-135-36720-6.
  9. ↑ Busby, Keith; Thompson, Raymond H. (2005-11-08). Gawain: A Casebook, Routledge. ISBN 978-1-136-78352-4.
  10. ↑ Goodrich, Peter H. (juny de 2004). Merlin: A Casebook (en en), Routledge. ISBN 1-135-58339-0.
  11. ↑ Busby, Keith; Dalrymple, Roger (2005). Arthurian Literature XXII, DS Brewer. ISBN 978-1-84384-062-6.
  12. ↑ Kibler, William W. (2010-07-22). The Lancelot-Grail Cycle: Text and Transformations, University of Texas Press. ISBN 978-0-292-78640-0.

Bibliografia 


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cicle_post-Vulgata&oldid=1489356»