Anar al contingut

Cicló-4

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cicló-4

El Tsyklon-4, també conegut com Tsiklon-4 i Cicló-4, era un eixida espacial d'orige ucranià que s'estava desenrollant per a llançaments comercials de satèlits des del Centre de Llançament d'Alcántara, en Brasil.[1]

Derivat del Tsyklon-3, tenia una nova tercera etapa, una cofia de càrrega útil més gran i un sistema de control de vol modernisat en comparació al seu predecessor.[1] Estava previst que transportara fins a 5,5 tonellades a una òrbita terrestre baixa de 500 km d'altitut i fins a 1,8 tonellades a una òrbita geostacionaria.

Diferències en la versió anterior

L'eixida Cicló-4 contaria en les següents millores i optimisacions en comparació a la seua versió anterior, Cicló-3:

  • La nova tercera etapa en triple de cantitat de components de combustible, lo que supondria una millora de les característiques energètiques i una disminució del factor g llongitudinal fins a uns llímits acceptables d'uns 6 g.
  • Un encés múltiple de la motor coet de la tercera etapa RD-861K: fins a 3-5 encesos del propulsor principal, lo que permetia millorar considerablement les possibilitats de el “Cicló-4”, en especial en llançaments de varis aparats espacials.
  • Nous sistemes de control, seguritat i medicions.
  • Una nova cofia en el volum intern aumentat, basat en la cofia del llançador Ariane 4.
  • Degut a que Cicló-4 utilisaria components de combustible altament tòxics (hidracina i tetraóxido de nitrogen ), ya que hauria segut desenrollat com un missil balístic intercontinental, una de les prioritats més importants de l'actualisació va ser la disminució de l'impacte migambiental d'este llançador. Per lo tant, en la nova versió, el combustible s'introduiria per la part inferior de l'eixida, ajudant a capturar de manera més efectiva els vapors tòxics.
  • La nova versió introduiria la possibilitat de termostatisació del compartiment de la càrrega útil en l'aire d'alta pressió en el cas de la cancelació del llançament.

Complex de Llançament

Cicló-4 es desenrollava en cooperació en Brasil. Segons l'acort, les empreses ucranianes tenien que construir el llançador i el complex de llançament, Brasil per la seua banda proporcionava el cosmódromo Alcántara. La seua ubicació pròxima a l'equador terrestre (2°22′12″S 44°24′00″O / -2.37, -44.4</noinclude>) permetia que el vehícul llançador utilisara eficientement el moviment de rotació de la Terra per a llançaments en òrbites equatorials, lo que feya possible aumentar la massa de la càrrega útil fins a 1800 kg en OTG. El primer llançament estava previst per a 2011.

El lloc de llançament del Cicló-4 estava compost principalment pel complex tècnic i el complex de llançament:

En el complex tècnic estava ubicat l'edifici d'integració i proves dels aparats espacials, a on se situaven les sales netes per a la recepció, verificació i acoplament dels aparats espacials al vehícul llançador. En una atra part d'este edifici s'efectuarien les obres d'integració i proves del llançador: ací es produiria la recepció dels components de l'eixida, les seues proves i montage.[2]


El llançador es traslladaria al complex de llançament en posició horisontal per una via del tren especial. A continuació, el llançador s'alçaria en la posició vertical i es realisarien les últimes proves. Per a garantisar la màxima seguritat, la majoria de les tasques de preparació del llançament serien automatisades.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Cyclone-4 Launch Vehicle». NPO InterCoS.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Sistema cyclone 4 - Centre Espacial d'Alcántara». Binacional Alcántara Cyclone Space, 25.04.10. Consultat el 25 d'abril de 2010.