Ciències forenses en l'antiguetat
El món antic caria de pràctiques habituals de '___protected_title_0___', la qual cosa favoria als criminals per a eludir el castic. Les investigacions i els juïns depenien de jurament, confessions i testimonis de testics.[1] En els temps en que la diferència entre la ciència i certs fenomens com la religió, la màgia i la superstició encara no es distinguia, algunes civilisacions usaven pràctiques com les ordalía per a determinar si els acusats eren culpables o inocents.
No obstant, les fonts antigues tenen molts registres de tècniques que presagien els conceptes de les ciències forenses, que varen ser possibles gràcies a la revolució científica que va ocórrer sigles despuix. Abans del método científic, estes tècniques no es basaven en la comprensió científica del món en el sentit modern, sino més be en el sentit comú i en l'experiència pràctica.[1]
Per un atre costat, el desenroll d'una forma precisa de medir la densitat per Arquímedes marca un moment crucial en l'us de métodos objectius, no solament en les ciències forenses, sino també en les ciències físiques.
Métodos físics
[editar | editar còdic]
En el relat de Eureka, que es conta d'Arquímedes (287–212 a. C.), en el qual, en comparar les medicions del desplaçament de l'aigua i el pes d'una corona, el filòsof va provar que la corona no era d'or pur, és el precursor directe de les tècniques modernes de l'ingenieria forense.[2] El cas marca un punt crític quan els métodos quantitatius passen a ser fonamentals, ademés d'establir els conceptes de densitat, flotabilitat, força i equilibri.
El primer eixemple registrat d'odontologia forense podria ser el d'Agripina, mare de l'emperador romà Nerón, la qual va ordenar que li dugueren el cap de la seua enemiga Lolia Paulina per a verificar la seua mort. Encara que el rostre estava deformat a tal punt de ser irreconeixible, Agripina va poder reconéixer una dent frontal colorit característic que hi havia vist abans en la boca de Lolia.[2]
El història del shibboleth del Antic Testament, en la qual la triunfante tribu Galaad va identificar (i va assessinar) a la vençuda tribu de Efraín perque no podien pronunciar be la paraula «shibboleth», presagia les tècniques modernes de reconeiximent de veu.[1]
Detecció de mentires
[editar | editar còdic]En la cultura jurídica a on l'evidència consistia casi sol de jurament i testimonis, descobrir quí dia la veritat era molt important. Si be les ordalía s'usaven moltes voltes, algunes tècniques de detecció de mentires depenien únicament d'observar el comportament dels sospitosos.
Prop del 500 a. C., en l'antiga Índia, els sacerdots posaven a prova als sospitosos de robo en deixar-los dins de carpes obscures junt a rucs que tenien les coes cobertes de suja. Se'ls dia als sospitosos que els rucs rebuznarían si els tocaven lladres, i que tenien que tirar la coa dels animals. Aquells que varen eixir de la carpa en les mans netes (lo que vol dir que no es varen atrevir a tocar als animals per por a ser descoberts com a lladres pel rebuzno dels rucs) se'ls considerava culpables.[2]
Una atra tècnica empleada en l'antiga China s'assembla a les proves modernes de polígrafo, perque també depenia de les reaccions fisiològiques. En la boca dels sospitosos s'introduïa arròs sec. Se'ls considerava culpables si, en escopinyar-ho, els quedava arròs pegat en la llengua. Les persones estressades solen tindre seca la boca i no poden produir saliva suficient per a escopinyar tot l'arròs, i una persona culpable supostament estaria més estressada que algú inocent en tal situació.[3]
La història hebrea de Susana descriu l'us de l'interrogat de dos testics per separat, donant com a resultat que es contradiuen entre sí i es revela la falsetat de les seues acusacions contra Susana.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Forencsis in antiquity» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.