Anar al contingut

Ciència ambiental del sol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La ciència ambiental del sol és l'estudi de l'interacció dels humans en la pedosfera, aixina com els aspectes crítics de la biosfera, la litosfera, la hidrosfera i l'atmòsfera. La ciència ambiental del solc aborda els aspectes fonamentals i aplicats del camp, incloent: esmortidors i calitat de l'aigua superficial, funcions de la zona vadosa, evaluació i funció del lloc de drenage sèptic, tractament d'aigües residuals, aigües pluvials, control d'erosió, contaminació del sol en metals i pesticidas, remediación de sols contaminats, restauració de chapulls, degradació del sol, maneig de nutrients, moviment de virus i bactèries en sols i aigües, biorremediación, aplicació de biologia molecular i ingenieria genètica per al desenroll de microbis del sol que poden degradar contaminants perillosos, use de la terra, calfament global, pluja àcida, i l'estudi de sols antropogénicos, com la terra preta. Gran part de l'investigació realisada en la ciència del sol ambiental es produïx a través de l'us de models.[1][2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. PLOS ONE.10(9)doi:10.1371/journal.posa.0137694.
  2. International Journal of Architectural and Biological Engineering.8(3)
    158–172.doi:10.3965/j.ijabe.20150803.1270.