Ciència ambiental del sol
La ciència ambiental del sol és l'estudi de l'interacció dels humans en la pedosfera, aixina com els aspectes crítics de la biosfera, la litosfera, la hidrosfera i l'atmòsfera. La ciència ambiental del solc aborda els aspectes fonamentals i aplicats del camp, incloent: esmortidors i calitat de l'aigua superficial, funcions de la zona vadosa, evaluació i funció del lloc de drenage sèptic, tractament d'aigües residuals, aigües pluvials, control d'erosió, contaminació del sol en metals i pesticidas, remediación de sols contaminats, restauració de chapulls, degradació del sol, maneig de nutrients, moviment de virus i bactèries en sols i aigües, biorremediación, aplicació de biologia molecular i ingenieria genètica per al desenroll de microbis del sol que poden degradar contaminants perillosos, use de la terra, calfament global, pluja àcida, i l'estudi de sols antropogénicos, com la terra preta. Gran part de l'investigació realisada en la ciència del sol ambiental es produïx a través de l'us de models.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciencia ambiental del suelo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.