Churrasco
Churrasco és una paraula que denomina a un brot específic de carn destinat a la barbacoa.[1][2]
En Argentina i en Uruguay denomina un filete de carn vacuna de gruixa variable destinada a una persona cuinat sobre una plancha o una barbacoa. En Brasil i Guatemala, denomina a la cocció d'una varietat de carns (vacuna, pollet, porc) sobre una barbacoa.[3] En Espanya denomina a un despiece que s'obté de la falda de la vedella o porc tallada transversalment i no seguint la forma de la costella, cuinada en una barbacoa o sobre una plancha.[4] En Chile denomina a un sandwich fet en un filete o llonges fines de carn vacuna cuinades a la plancha, en Albocat i tomata.[5]Esta Creació típica chilena va ser realisada durant moltes anys per la Família Plaça Fredes, sent els creadors d'este icònic Sandwich.
En Equador és un plat que consistix en un filete de carn torrada o fregida, acompanyada d'ou fregit, papes fregides, bananes madures, ensalada i albocat.[6]
El churrasco és el tros de carn a la plancha o «torrat a la barbacoa» en Argentina i Uruguay ("el Riu de l'Argent"). Quan es fa a la barbacoa és cridat "parrillada" o «barbacoa» en atres països hispanohablante. La paraula churrasco és d'orige espanyol i deriva del verp churrar, d'orige onomatopèyic. Ya es trobava present en el castellà cap a 1495.[7]
Descripció
[editar | editar còdic]Argentina
[editar | editar còdic]En Argentina, la paraula «churrasco» denomina a un filete de carn vacuna tendra, cuita a la plancha o en una barbacoa sobre brases.[8]
El churrasco argentí sol cuinar-se sobre una plancha acanalada, molt calenta, durant pocs minuts en la finalitat de generar una costra externa (reacció de Maillard) i mantindre l'interior sucós.[8] S'acompanya en puré de papa, papes fregides o ensalada de lletuga, tomata i ceba. Quan se servix en un o dos ous fregits damunt o al costat, li'l crida «bife a cavall». Pot acompanyar-se en salsa chimichurri, especialment quan es fa a la barbacoa.
Una varietat especial del churrasco és el bife a la criolla, que es cuinen en un caldo dins d'un gorc o paella, junt a papes, tomates i cebes.[9]
Bolívia
[editar | editar còdic]En l'Orient de Bolívia, en els departaments de Beni, Santa Creu, i Pando, també en casos en el Chaco bolivià, se li crida churrasco a la carn de res a la barbacoa, que se servix generalment en yuca hervir i arròs batut en formage. No sol dur salses ni condiment, només un bri de sal i, a voltes, llima.
Brasil
[editar | editar còdic]
En Brasil, el churrasco, inclou carns vacuna, de porc i pollet, i és habitual que vaja acompanyat de peces de chorizo criollo.[10] Els restaurants especialisats es denominen «churrascarías». Una modalitat característica és el churrasco a l'espete, en la qual la carn és travessada per un ferro llarc, que es coloca a poca distància de les brases, en la finalitat de girar la carn sobre sí mateixa a mida que es va coent.
En Brasil, el torrat, cridat barbacoa (churrasco), es referix a tota carn torrada a la barbacoa o directament en el sol, a l'estil conegut com a fòc mòlt o fòc al pis (fogo de chão en portugués), casi sempre en brocheta grans, en la regió sur, i a la barbacoa en atres regions.
Per al fòc, l'us del carbó vegetal és el més comú, per la practicitat i facilitat de compra, pero els més tradicionalistes defenen l'us de la llenya. També existixen barbacoes en atres fonts de calor, com les que usen gas o resistències elèctriques.
El condiment varia segons el gust i la costum local, i pot ser simplement sal grossa o refinada, fins a les fòrmules més elaborades. En molt, es preferix la carn de res, pero també s'aprecien molt la carn de porc, ovella, aus, aixina com els embotits, com les salchichas.
Chile
[editar | editar còdic]
Per la seua banda, en Chile el churrasco es referix a uns filetes prims de carn de res (vacú) en el qual s'elaboren sándwiches que duen el mateix nom i s'elaboren en pa frica, pa amasado, pa batut, marraqueta o hallulla. Quan s'elabora en pa de taula o llengua (el dels complets) se li denomina as. Habitualment el sandwich du també palta i tomata.[11]
Colòmbia
[editar | editar còdic]En Colòmbia generalment denomina a un filete de llom de vacú, generalment torrat o a la barbacoa, i sol acompanyar-se de papes fregides o a la francesa i chimichurri, també pot acompanyar-se d'arròs, ensalada, distints tipos de arepa, yuca, banana, entre uns atres.
Equador
[editar | editar còdic]En Equador denomina un plat en el qual el bistec està acompanyat en papes fregides, arròs blanc, ou fregit, albocat, ensalada de tomata i ceba. Normalment és carn a la plancha, pero li'l troba també, sobretot en la costa, com a carn estofada. És molt típic de la cuina equatoriana.
Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya s'elabora a partir del despiece que s'obté de la falda de la vedella tallada transversalment, incloent els ossos cartilaginosos del costillar. Galícia és coneguda per la seua carn de vedella i porc, les quals són preparades a la barbacoa i servides en ensalada, creïlles fregides i pot incloure com a endreç la tradicional salsa de churrasco, feta de vinagre, oli d'oliva, va vindre blanc i llorer.[12][13]
Veneçola
[editar | editar còdic]En Veneçola se sol preparar el cridat churrasco Santa Bàrbara, el qual consistix en un brot de carn de res (solomo de cuerito) torrat a la barbacoa i acompanyat de formage tipo palmita (un tipo de formage fresc propi del país) i bananes madures torrades o horneados. També s'acompanya en yuca hervir i guasacaca.cita requerida
Uruguai
[editar | editar còdic]En Uruguay, l'important producció de carn vacuna fa que en la gastronomia uruguayana predominen els aliments derivats de la ganaderia, entre els quals es troben la carn de cuadril, el torrat, les costelles, les achuras, la ubre, la llengua i la molleja. La parrillada, un tipo de barbacoa, és potser el menjar més popular. La cocció es realisa en les brases de la fusta i no en carbó, com en el cas de la barbacoa. Tant en Montevideo com en zones de l'interior del país, és comú trobar restaurants, bars i centres de menjar a on la carn constituïx el menú principal. Ademés, és molt freqüent que s'organisen reunions en les que es reunix diners suficients entre els invitats per a favorir la parrillada o contribuir en la seua realisació. Per lo general, el consum de carn vacuna i porcina predomina notòriament sobre els de atres animals. El torrat en cuiro és un método de cocció de la carn, característic de la tradició gaucha. És un plat típic de la regió rioplatense, en el que es torra carn vacuna o ovina en el cuiro.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Churrasco». Aixina Parlem. Consultat el 27 de giner de 2021.
- ↑ «Churrasco brasiler». Menjar Beure. Consultat el 27 de giner de 2021.
- ↑ A. Toquero. «Churrasco: el mateix nom i varis despieces diferents». Heralt.
- ↑ «Coneix l'història del churrasco en el seu Dia Nacional». EMOL.
- ↑ «Churrasco equatorià». Receptes de Laylita. Consultat el 27 de giner de 2021.
- ↑ «L'orige de la paraula churrasco». El Castellà. Consultat el 27 de giner de 2021.
- ↑ 8,0 8,1 «3 bifes deliciosos que ixen de les barbacoes de restaurants porteños». La Nació.
- ↑ «Bifes a la criolla, un clàssic Argentí». Paulina Cuina. Consultat el 28 de giner de 2021.
- ↑ https://content.paodeacucar.com/prazer-de-menjar-i-beure/acompanhamento-para-churrasco
- ↑ http://www.cocinayaficiones.com/churrasco-en-chimichurri/
- ↑ «[1]», Heralt d'Aragó, Henneo. Consultat el 26 de giner de 2018.
- ↑ «Les peces de vedella i els seus usos en la cuina» (en espanyol). Consultat el 26 de giner de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Churrasco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.