Chocolate Dubái
El chocolate Dubái és un estil d'agrane de chocolate reblix de kadaif (massa tall picada) i crema de pistacho i tahini. Va ser creada en 2021 per Fix Dessert Chocolatier, una chocolatería emiratí en Dubái.[1] El chocolate de Dubái es va popularisar en 2024 gràcies a influencers en rets socials, especialment en TikTok, i des de llavors ha segut imitat per venedors de tot lo món.
Descripció
[editar | editar còdic]El chocolate Dubái és una barra de chocolate en llet reblix d'una dolça crema de pistacho i tahini en kadaif (massa tall picada).[2] La consistència de la farcidura varia des de finamente mòlta fins a una pasta.[3] La textura cremosa del pistacho i el tahini contrasta en el kadaif crujiente.[2]
Creació
[editar | editar còdic]El chocolate de Dubái va ser inventat en 2021 per Sarah Hamouda, una ingeniera britànic-egipcíaca resident en Dubái.[2][4] En eixe moment, Hamouda estava embarassada i gràcies als seus antoixos de menjar, va imaginar una combinació de chocolate, pistacho, tahini i kanafe, una darreria d'Orient Mig fet de kadaif, sirope i un formage bla. En la seua casa, Hamouda va treballar en la creació de la darreria abans de contactar a Nouel Catis Omamalin, un consultor culinari filipí que s'havia format com pastelero.[2] En el seu relat de la creació del chocolate de Dubái, Omamalin va dir que la parella volia crear una barra de chocolate en el sabor d'una darreria. Com la seua darreria àrap favorita era el kanafe, i perque va pensar que tindria un crujir atractiu i un valor nostàlgic, Omamalin va sugerir una barra de chocolate en eixos sabors. Junts varen desenrollar el chocolate, formant una societat i la tenda en llínea Fix Dessert Chocolatier.[5][6]
La primera versió contenia pistacho, tahini i kadaif, i estava cobert en motius grocs i verts.[6] Les barres eren elaborades a mà per un equip que treballava de sis a huit hores i produïa 25 barres al dia. Omamalin, qui per al llançament havia deixat de colaborar en Hamouda, va seguir treballant en ella afirmant que ho feya «com a amic».[5] Durant l'any següent varen continuar modificant la recepta, fins a principis de 2023, quan Hamouda va afirmar que «per fi... vàrem donar en la tacha».[7] Cada barra es venia a 16 lliures esterlines (19.72 dólars nortamericans), inicialment a un ritme d'una per semana.[6]
En contar en un presupost de màrqueting reduït, Fix va recórrer a influencers en les rets socials per a promocionar el chocolate, els qui ho varen degustar i ho varen resenyar en cambra. Els colors vibrants de l'interior se citen com a part de l'èxit del producte, ya que l'atractiu visual és important en plataformes de rets socials com TikTok i Instagram.[3] Va guanyar popularitat per primera volta en 2024.[8][4] La major demanda va sorgir per la percepció dels consumidors sobre el misteri del producte.[3]
El chocolate de Dubái va guanyar popularitat en el moment en que els fabricants s'enfrontaven a una gran pujada de costs de producció de productes de cacao i pistacho. Gràcies a la composició del producte, la fabricació del chocolate de Dubái els va permetre mantindre baixos els costs. Sumat a açò, Dubái es considerava un lloc de moda entre els jóvens, especialment entre els influencers de les rets socials.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «From TikTok To Trade: How Dubai Chocolate's Viral Craze Sparked Global Pistachio Shortage». NDTV.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «[1]», The Guardian. Consultat el 2025-07-15.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «[2]», Confectionery News, William Reed Ltd. Consultat el 2025-04-08.
- ↑ 4,0 4,1 Cairns. «Meet the woman behind Dubai's viral super-chunky chocolate bar». CNN. CNN. Consultat el 2024-12-16.
- ↑ 5,0 5,1 «[3]», Arab News. Consultat el 2025-07-15.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «[4]», The Daily Telegraph. Consultat el 2025-07-15.
- ↑ «[5]», The Guardian. Consultat el 2025-07-15.
- ↑ Michollek. «Trending treat 'Dubai chocolate' — but who owns the name?». dw.com. Deutsche Welle. Consultat el 2024-12-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chocolate Dubái» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.