Chivateros

Chivateros o Cerro Chivateros és un lloc arqueològic situat prop de la desembocadura del riu Chillón, en el districte de Finestreta, al noroest de Llima, en el Perú. Va ser excavat per l'arqueòlec Edward P. Lanning en 1963, qui va posar al descobert una gran cantitat d'artefactes líticos, bàsicament rebujos de talla i canteo, erròneament interpretats com a instruments líticos (astrals de mà, puntes de llança, raspadors, etc.). La seua antiguetat va ser calculada en 9000 a. C., és dir, s'ubicaria en el Precerámico o Periodo Lítico Andino, encara que atres especialistes no estan d'acort en dita datació i la situen entre el 7000 i 6000 a. C. Durant molt temps va ser erròneament considerat com el més gran taller lítico del Perú, quan en realitat es tracta d'una gran àrea de canteo, és dir, un lloc o pedrera a on grups de caçadors-recolectors paijanenses es aprovisionaban de matèria primera del lloc, per a aixina fabricar unes puntes pedunculadas, conegudes com a puntes paijanenses o puntes de Paiján. Popularment a l'antic habitant d'esta zona se li ha denominat com el 'home de Chivateros'.

Excavació i cronologia

Al començament de la década de 1960 Edward P. Lanning va explorar la zona situada prop de la desembocadura del riu Chillón i les afores desérticos d'Ancón, a on va descobrir més de cinquanta assentaments d'antics caçadors-recolectors, entre campaments, pedreres i pedreres-taller. Entre ells destaquen Cerro Chivateros, Cerro Oquendo i La Pampilla.

Cerro Chivateros va ser excavat per Lanning en 1963 i per Thomas C. Patterson en 1966. Producte de tota eixa llabor va ser l'elaboració d'una cronologia per al baix Chillón dividida aixina:

• Zona Roja (12.000 - 10.500 a. C.)
• Oquendo (10.500 - 9500 a. C.)
• Chivateros I (9.500 - 8000 a. C.)
• Chivateros II (8000 - 6000 a. C.)

Chivateros va ser datada per mig de mostres de fusta no carbonizada associades en la fase final de Chivateros I. Per la calitat de la mostra, s'ha tingut en molta reserva dit datat.

Prospeccions posteriors de l'arqueòlec francés Claude Chauchat, en la década de 1970, va donar en la troballa de llocs similars a Chivateros en Cupisnique, conseguint associar-los en els tallers de puntes pedunculadas del Paijanense, en una datació que es remontava a l'octau mileni a. C. Treballs posteriors han permés saber que llocs de la costa nort, del tipo Chivateros, es remonten fins al dècim mileni a. C.

Chivateros com a pedrera i no com a taller lítico

Chivateros va ser definit en els seus inicis per Lanning i Patterson com el més gran taller lítico del paleolític peruà, és dir, el lloc a on els hòmens d'eixa zona elaboraven les seues ferramentes. Varen identificar dites peces líticas, fabricades de quarsita, com a gavinets, raederas, raspadors, puntes de llança i astrals de mà. És més, varen establir una diferenciació artefactual entre lo que ells varen denominar Chivateros I i Chivateros II, establint equivalents en atres punts d'Amèrica.

Gràcies als treballs de Chauchat en Cupisnique i Chicama, dita interpretació ha segut ya superada. Dit arqueòlec ha determinat que Chivateros era en realitat una pedrera, i que no solament va haver un sol lloc d'este tipo, sino molts llocs tipo Chivateros, per gran part de la costa i yunga peruana (que han segut batejades com a pedreres Chivateros), a on grups caçadors-recolectors de la tradició paijanense es aprovisionaban de matèria primera, processaven parcialment la roca i li la duyen als seus tallers ubicat pròxims a les seues vivendes o prop de les pedreres ya mencionades.

El material més notori d'estes pedreres són les preformas tipo Chivateros (erròneament cridades per Lanning com "Astrals de Mà" i "Puntes de Llança"), que eren el primer esbós de les puntes pedunculadas tipo paijanense. El restant de materials líticos no són més que rebujos de l'activitat de talla i canteo.

La gent que es aprovisionaba de la matèria primera de cerro Chivateros, vivia en la pampa de Pedres Grosses i en les Lomas de Carabayllo, en a on Lanning va trobar les seues àrees de tallers i vivenda, batejant-los com el Complex Lítico Llum. Allí es processava les preformas tipo Chivateros, per a ser convertides en puntes pedunculadas tipopaijanense. Esta tradició es va estendre a lo llarc de la costa peruana, des de Lambayeque fins a Ica i comprén entre els 10 000 a. C. fins als 6000 a. C.

Bibliografia

• Cardich, Augusto: Orige del home i de la cultura andinos. Tom I de l'Història del Perú, pp. 108-109. Lima, Editorial Juan Mejía Baca, 1982. Quarta edició. ISBN 84-499-1606-2
• Kaulicke, Peter: “El Perú Antic I (9000 a. C.-200d.C.) Els periodos arcaic i formatiu”. Tom primer de la Història del Perú. Empresa Editora El Comerç S.A. Llima, 2010. ISBN 978-612-4069-86-4
• Tauro del Pi, Alberto: Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Tercera Edició. Tom 4. CAN/CHO. Llima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-153-3
• Silva Sifuentes, Jorge E. T.: «Orige de les civilisacions andinas». Inclosa en la Història del Perú, p. 50. Lima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-35-4

Vore també

• Periodo Lítico Andino
• Paccaicasa
• Piquimachay
• Paiján
• Cova de Toquepala
• Home de Lauricocha
• Jayhuamachay