Anar al contingut

Chinorlet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Chinorlet (en valencià, El Xinorlet) és una localitat espanyola, pedania del municipi de Monòver, pertanyent a la província d'Alacant, en la Comunitat Valenciana.

Geografia

[editar | editar còdic]

La Pedania està rodejada pel Cabezo, Monte Vedat d'a on s'extrau marbre del tipo crema marfil, el Mont Chirivell (en valencià Xirivell) a on hi ha un clavill produït per la solsida d'una mina d'arena que allí hi havia, coneguda com La Cova de l'Arena, d'a on s'han extret alguns fòssils que hui podem trobar en el Museu de les Ciències de Villena.

Història

[editar | editar còdic]

A mitan del XIX, el caseriu tenia contabilisada una població de 83 habitants.[1] Apareix descrit en el sèptim volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar (1849) de Pascual Madoz de la següent manera:

CHINORLET: cas. en la prov. d'Alicanfe, part. jud. i térm. jurisd. de Monovar: sit. al S. del mateix i comprén uns 20 masos governats per una espècie d'alc. ped. cridat diputat de justícia. pobl.: 20 vec., 83 ànimes.
(Madoz, 1847, p. 337)

Demografia

[editar | editar còdic]

Chinorlet conta en una població censada de 160 habitants, pese a que en l'época de vacacions la població s'incrementa fins a prop dels 300 habitants.

Economia

[editar | editar còdic]

La majoria d'habitants són majors i han vixcut sempre de la agricultura, o de menuts comerços com a forn, tenda d'abasts, restaurant, barberia... Actualment hi ha dos fàbriques, una de marroquinería que abastix al comerç internacional i internacional (FERCHI S. L.), i una atra de calcer de senyora que també es dedica al comerç nacional i internacional (UNISA).

Les festes tenen lloc en agost, sent estes el antepenúltimo fi de semana d'este més. Les festes són en honor del Sagrat Cor de Jesús i de la Santíssima Verge del Rosario.

Les competicions que tenen lloc en festes solen ser: Tanganilla, Va dominar, Tenis de taula

L'últim dia de festes, que és dilluns, se celebra el Gran Socarrat, que consistix en una solta de vaquilla acompanyada d'una berena, a on és tot un clàssic l'entrepà de fritada de sardina.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Madoz, 1847, p. 337.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]