Chianti

El Chianti (/ˈki̯anti/) és un dels vino tinto italians més prestigiosos i coneguts en el món, forma part del grups dels vins toscanos.
Històricament es produïx en tres llogarets en la província de Siena: Radda in Chianti, Castellina in Chianti i Gaiole in Chianti situades en les Tossals del Chianti.
El Chianti va ser reconegut com va vindre DOC (Denominazione vaig donar origine controllata) en 1967. Posteriorment, en 1984, va ser declarat va vindre DOCG (Denominazione vaig donar origine controllata i garantita).[1] A nivell internacional, conta en registre com a denominació d'orige, conforme al Sistema de Lisboa, davant l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual, des del 18 de decembre de 2015.[2]
Des de 1932 la producció de Chianti es va estendre a les províncies d'Arezzo, Florencia, Chafa, Pistoia i Prato. Actualment, l'àrea del Chianti està dividida en huit subárea:
- Classico,— que comprén part de les províncies de Florencia i de Siena; S'identifica en un sagell que du un Gall negre, d'ahí rep la seua denominació de "Chianti Classico Gall Nero". El Chianti Classico posseïx la seua pròpia DOCG, otorgada en 1996.[3]
- Colli Aretini, en la província d'Arezzo;
- Colli Fiorentini, en la província de Florencia;
- Colli Senesi, en la província de Siena;
- Colline Pisane, en província de Chafa;
- Montalbano, que comprén part de les províncies de Pistoia i de Prato;
- Montespertoli, en el territori de Montespertoli, província de Florencia;
- Rufina, en el territori de Rufina (pronuncie's «Rúfina»), província de Florencia.
Els millors vins Chianti, produïts segons la normes del Chianti Superiore, poden adherir-se a la denominació de Chianti Superiore.
Els vins Chianti estan elaborats en entre un 80 % i un 100 % de raïm Sangiovese; les normes de producció diferixen en cada subárea i categoria, sent les més blanes les del Chianti i les més severes les del Chianti Superiore; encara que pot contindre fins a un 10 % de varietats més afrutadas com el Cabernet Sauvignon, Merlot o Syrah.
Es presenta en diferents variacions qualitatives, entre les que generalment es troben notes de prunes, en una llaugera acidea que canvia a un sabor més dolç, similar al de les prunes quan s'elaboren d'una manera més tradicional.
| Normes de producció Chianti (senyes principals)[4] | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Normal | Classico | Colli Aretini | Colli Fiorentini | Colli Senesi | Colline Pisane | Montalbano | Montespertoli | Rufina | Superiore | |
| Máx. prod. raïm (t/Ha) | 9,0 | 7,5 | 8,0 | 8,0 | 8,0 | 8,0 | 8,0 | 8,0 | 8,0 | 7,5 |
| Máx. prod. raïm (kg/vinya) | 4,0 | 3,0 | 4,0 | 4,0 | 4,0 | 4,0 | 4,0 | 4,0 | 4,0 | 2,2 |
| N.º mínim vinyes/ha | 3'300 | 3'350 | 3'300 | 3'300 | 3'300 | 3'300 | 3'300 | 3'300 | 3'300 | 4'000 |
| Edat mínima de les vinyes (anys) | 3 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 |
| Extracte sec mínim (g/l) | 19 | 23 | 21 | 21 | 21 | 21 | 21 | 21 | 21 | 22 |
| Alcohol mínim (%) | 11,5 | 12,0 | 11,5 | 12,0 | 11,5 | 11,5 | 11,5 | 12,0 | 12,0 | 12,0 |
| Edat mínima del vi (mesos) | 3 | 10 | 3 | 9 | 3 | 3 | 3 | 6 | 9 | 9 |
Vore també
Notes
- ↑ Bastianich, Joseph; Lynch, David (2005). Va vindre italià: the regional wines of Italy, New York: Clarkson Potter, p. 35.52. ISBN 978-0-7704-3426-7.
- ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Lisbon Express - (AO 1013) CHIANTI». Lisbon Express. Consultat el 2023-08-11.
- ↑ Robinson, Jancis; Harding, Julia (2015). The Oxford Companion to Wine, 4a. edició, Oxford University Press, pp. 272.127 - 272.135. ISBN 9780191016073.
- ↑ Unione Italiana Vini (en italià).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chianti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.