Chehab

Bandera de l'Emirat de Chehab.

La família Chehab (àrap: شهاب) és una important família noble libanesa. Originalment eren els príncips tradicionals de Wadi-al Taym i el seu linaje origina en l'antiga tribu Quraysh de La Meca. Descendixen de la dinastia Maan per la llínea materna i assumixen el poder en el XVIII, en finalisar la dinastia dels Maan.

Història

Ciutadella Chehab en Hasbaya.

Els Chehab hereten la dinastia dels Maan en el 1697. Originalment provenien de la regió del Hauran en el suroest de Síria i més vesprada es varen establir en Wadi al Taim, al sur del Líban.

El Príncip Bashir Shihab II “el Gran” va ser l'emir de la montanya, el més famós de la dinastia, emulant al seu predecessor, Fakhr-a-Din II. La seua habilitat com a home d'estat va ser provada per primera volta en el 1799, quan Napoleón tracta de conquistar Acre, 40 quilómetros al sur de Tir, ciutat fortificada i costera. Tant Napoleón com Al Jazzar, governador d'Acre, li varen demanar assistència als príncips Chehab; pero Bachir II va permanéixer neutral, declinant ajudar ni a un ni a l'atre. La decisió va ser sapient puix Napoleón, al no poder conquistar a Acre sense l'ajuda de Bachir II, es va retirar a Egipte i Al Jazzar va morir en el 1804, eliminant al seu principal oponent en la regió.

Bachir II decidix trencar en l'Imperi Otomà i s'alia en Mehmet Alí, el fundador del Egipte modern i ajuda al fill d'est, Ibrahim bajá, a finalment conquistar Acre. Esta guerra dur sèt mesos fins que finalment Acre es va rendir, el 27 de maig de 1832. L'eixèrcit egipcíac, en l'ajuda de les forces de Bashir II, també va atacar i va conquistar Damasc el 14 de juny de 1832.

En el 1840, les principals potències europees: Anglaterra, Àustria, Prusia i Rússia s'oponen a l'influencia pro-Egipte de França i el 15 de juliol de 1840 firmen el Tractat de Londres en la Sublim Porta (el govern otomà). D'acort als térmens del tractat, a Muhammad Ali se li demana eixir de Síria. En rebujar esta solicitut, els Otomans i les tropes britàniques varen desembarcar en la costa libanesa el 10 de setembre de 1840. Front a esta força combinada, Muhammed Ali es va retirar i el 14 d'octubre de 1840, Bachir II es va rendir davant els britànics i es va anar a l'exili. Bashir Chehab III, el seu nebot, és nomenat successor.

Palau de Beit ed-Dine.

Hui en dia, la família Chehab permaneix com una de les famílies més prominents del Líban, i un membre de la família va ser elegit el tercer president libanés, despuix de l'independència. El President Fuad Chehab (1958-1964) era membre d'esta noble família, de la mateixa manera que l'ex primer ministre Khaled Chehab. Els Chehab duen el títul d'emirs o príncips. Un grup d'ells és musulmà sunita i un atre grup és cristià maronita, pero tots descendixen de la mateixa raïl familiar. La “Citadel” o Ciutadella de el XI (onze) localisada en Hasbaya en el sur del Líban, seguix sent propietat privada dels Chehab, molts d'ells encara viuen en ella.

Nom	Duració del regnat
Bachir I	1697-1707
Haydar	1707-1732
Melhem	1732-1754
Mansour	1754-1770
Youssef	1770-1788
Bachir II	1788-1840
Bachir III	1840-1842

Vore també

• Història del Líban