Charramenta radiactiva
La charramenta radiactiva designa la promoció de suposts beneficis terapèutics de la radiactivitat en productes de consum i remeis patentats. A diferència de la radioteràpia —us mèdic regulat de la radiació ionisant per a tractar, entre uns atres, tumors malignes—, la charramenta radiactiva va atribuir, sense aval científic, propietats salutíferes a l'ingestió, aplicació o inhalació de substàncies radiactives.[1] Este fenomen va alcançar el seu auge en les primeres décades del XX, a la calor de l'entusiasme popular pel radi i el radó.[2]
Eixemples notables
- Radithor (Estats Units, 1925–1931): solució d'aigua destilada en ràdio (Ra-226 i Ra-228) venuda com a tònic. El seu consum crònic va causar el célebre cas d'Eben Byers; despuix del seu testimoni, la Comissió Federal de Comerç va ordenar en 1931 cessar les afirmacions terapèutiques i de inocuïtat del producte.[3]
- Pasta de dents Doramad (Alemània, ca. 1940–1945): contenia traces de tori; la seua publicitat assegurava que la «radiació» aumentava les defenses de dents i genives i blanquejava l'esmalt.[4]
- Gerres Revigator (Estats Units, década de 1920): recipients ceràmics en mineral uranífer que «radiactivaven» l'aigua potable en enriquir-la en radó. Es varen vendre per centenars de mils d'unitats.[2]
- Cosmètics Tho-Radia (França, 1932–1937): cremes i pols ideades pel farmacèutic Alexis Moussalli, publicitats en la «fòrmula del Dr. Alfred Curie» (sense parentesc en Marie Curie). En 1937, despuix de restriccions franceses a productes en ràdio/tori, la marca va abandonar dits ingredients.[5]
Riscs per a la salut i decliu
L'exposició a radó incrementa el risc de càncer de pulmó, especialment en fumadors; l'ingestió de radi pot produir lesió òssea i necrosis mandibular, com es va documentar en casos de consumidors de tònics radiactius.[6][3] Al començament dels anys 1930, accions regulatòries i l'alvanç del coneiximent científic varen reduir de forma dràstica estes pràctiques en diversos països.[7]
Vore també
Referències
- ↑ Oak Ridge Associated Universities (ORAU) — Health Physics Museum (ed.): «Radioactive Quack Cures» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 ORAU — Health Physics Museum (ed.): «Revigator (ca. 1924–1926)» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 ORAU — Health Physics Museum (ed.): «Radithor (ca. 1928)» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
- ↑ ORAU — Health Physics Museum (ed.): «Doramad Radioactive Toothpaste (ca. 1940–1945)» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
- ↑ ORAU — Health Physics Museum (ed.): «Tho-Radia Items» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
- ↑ Organisació Mundial de la Salut (ed.): «Radon and health — Fact sheet» (en anglés) (25 de giner de 2023). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
- ↑ ORAU — Health Physics Museum (ed.): «Radithor (ca. 1928) — Orde de la FTC de 1931» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Charlatanería radiactiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.