La charramenta radiactiva designa la promoció de suposts beneficis terapèutics de la radiactivitat en productes de consum i remeis patentats. A diferència de la radioteràpia —us mèdic regulat de la radiació ionisant per a tractar, entre uns atres, tumors malignes—, la charramenta radiactiva va atribuir, sense aval científic, propietats salutíferes a l'ingestió, aplicació o inhalació de substàncies radiactives.[1] Este fenomen va alcançar el seu auge en les primeres décades del XX, a la calor de l'entusiasme popular pel radi i el radó.[2]

La pols «Tho-Radia», a pur de radi i tori, comercialisat segons la «fòrmula del doctor Alfred Curie».

Eixemples notables

  • Radithor (Estats Units, 1925–1931): solució d'aigua destilada en ràdio (Ra-226 i Ra-228) venuda com a tònic. El seu consum crònic va causar el célebre cas d'Eben Byers; despuix del seu testimoni, la Comissió Federal de Comerç va ordenar en 1931 cessar les afirmacions terapèutiques i de inocuïtat del producte.[3]
  • Pasta de dents Doramad (Alemània, ca. 1940–1945): contenia traces de tori; la seua publicitat assegurava que la «radiació» aumentava les defenses de dents i genives i blanquejava l'esmalt.[4]
  • Gerres Revigator (Estats Units, década de 1920): recipients ceràmics en mineral uranífer que «radiactivaven» l'aigua potable en enriquir-la en radó. Es varen vendre per centenars de mils d'unitats.[2]
  • Cosmètics Tho-Radia (França, 1932–1937): cremes i pols ideades pel farmacèutic Alexis Moussalli, publicitats en la «fòrmula del Dr. Alfred Curie» (sense parentesc en Marie Curie). En 1937, despuix de restriccions franceses a productes en ràdio/tori, la marca va abandonar dits ingredients.[5]

Riscs per a la salut i decliu

L'exposició a radó incrementa el risc de càncer de pulmó, especialment en fumadors; l'ingestió de radi pot produir lesió òssea i necrosis mandibular, com es va documentar en casos de consumidors de tònics radiactius.[6][3] Al començament dels anys 1930, accions regulatòries i l'alvanç del coneiximent científic varen reduir de forma dràstica estes pràctiques en diversos països.[7]

Vore també

Referències

  1. ↑ Oak Ridge Associated Universities (ORAU) — Health Physics Museum (ed.): «Radioactive Quack Cures» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
  2. ↑ 2,0 2,1 ORAU — Health Physics Museum (ed.): «Revigator (ca. 1924–1926)» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
  3. ↑ 3,0 3,1 ORAU — Health Physics Museum (ed.): «Radithor (ca. 1928)» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
  4. ↑ ORAU — Health Physics Museum (ed.): «Doramad Radioactive Toothpaste (ca. 1940–1945)» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
  5. ↑ ORAU — Health Physics Museum (ed.): «Tho-Radia Items» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
  6. ↑ Organisació Mundial de la Salut (ed.): «Radon and health — Fact sheet» (en anglés) (25 de giner de 2023). Consultat el 16 d'octubre de 2025.
  7. ↑ ORAU — Health Physics Museum (ed.): «Radithor (ca. 1928) — Orde de la FTC de 1931» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2025.