Chapadmalalense
El Chapadmalalense o SALMA Chapadmalalense (del anglés South American land mammal ages) és una edat mamífer d'Amèrica del Sur, divisió establida per a definir una escala geològica de temps per a la fauna de mamífers suramericans. El seu llímit inferior se situa en els 4 Ma, mentres que el seu llímit superior s'ubica en els 3 Ma.[1]
La localitat tipo d'esta edat se situa en la zona del Fanal de Mont Bell, en el suroest de la província de Buenos Aires, centre-este de l'Argentina.[2]
Subedades
Posseïx dos subedades:[3]
- Superior
- Inferior
Tàxons destacats
Entre els tàxons descrits per a esta edat es troba Josephoartigasia magna, un jagantesc rosegador histricomorfo de la família Dinomyidae, exhumat de sediment que componen les altes barrancas de Sant Gregorio (formació Sant Josep), que cauen sobre la ribera nort del Riu de la Plata, en la costa del departament de Sant Josep, en el sur del Uruguai.[4]
Referències
- ↑ Paleobiology Database (ed.): . Consultat el 21 de febrer de 2013.
- ↑ Deschamps, C. M. (2005). Bio-cronoestratigrafía de mamífers del Cenozoico tardà en el suroest de la província de Buenos Aires, Argentina. Ameghiniana, 42(4), 733-750.
- ↑ Cione, A. L., & Tonni, E. P. (1995). Els estratotipos dels pisos Montehermosense i Chapadmalalense (Plioceno) de l'esquema cronològic suramericà. Ameghiniana, 32(4), 369-374.
- ↑ Francis, J. C. & Mones, A. (1966). Artigasia magna n. g., n. sp. (Eumegamyinae), un rosegador jagantesc de l'época Pliocena Superior de les Barrancas de Sant Gregorio, Departament de Sant Josep, República Oriental de l'Uruguai. Kraglieviana 3, 89–100.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chapadmalalense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.