Chörten
Chörten (tibetà : མཆོད་རྟེན།, Wylie: mchod rten, THL: chörten, pronunciat Tcheutèn) és el nom tibetà de les estupes budistes, que es troben en el conjunt d'Àsia. Són cridats també dagoba en Sri Lanka. Els chörtens es varen construir en les regions del Himalaya.
Constituïxen l'expressió arquitectònica més difosa del budisme. Els hi ha de distints tamanys.[1]
Orígens
- Artícul principal → Estupa.
L'estupa índia va ser inicialment una construcció perenne que simbolisava un monument funerari sense espai interior accessible. La primera es va construir en Índia, en el II Era un dels símbols de la religió budista, en una época en la que les imàgens religioses no eren admeses.
Els primers chörtens del Tibet estaven destinats a rebre les relíquies del Buda Gautama. Es varen convertir en receptàculs per als cossos dels tibetà considerats sants. Els restants dels dignataris com el dalái llepe o el panchen llepe es inhumban en un chörten de grans dimensions o d'or. Atres chortens contenen els texts sagrats.[1] El Tibet contava en millers de chörtens erigits en memòria de grans mestres, o per a albergar relíquies i ofrenes, pero varen ser casi tots destruïts durant la revolució cultural en el Tibet, i també abans.[2]
De l'estupa al chörten
La forma de l'estupa va tindre una gran variació en la seua difusió en el continent asiàtic, puix cada regió va desenrollar el seu propi estil. Aixina, en el Tibet, de la mateixa manera que en Bhutan, en Ladakh i Sikkim, l'estupa es va convertir en chorten, en la seua forma característica de pera, mentres que en Birmània i el surest asiàtic, va adoptar la forma de típica campana.
Existixen huit formes de estupa. Una d'elles, cridada la «victoria sobre Māra», va ser triada per a la construcció d'una estupa dedicada al govern tibetà en exili, en Gangchen Kyishong, prop de Dharamsala, per Thubten Ngodup. Fermament ancorada a la terra, té reputació de tindre el poder d'opondre's a les forces negatives subterrànees.[3]
Arquitectura
Existixen chörtens de tots els tamanys, des de l'escultura en miniatura colocada sobre un altar, fins a l'edifici monumental, i de varis colors.[1]
Materials
A causa de la relativa escassea de fusta en el Tibet, en absència de construccions monumentals de pedra, el chörten es construïa en els mateixos materials que les granges i els monasteris: rajoles secades o pedres esquadrades en un revestiment d'algeps.[4]
Estil de chörtens
L'estil dels chörtens va de la còpia de les estupas índies (sobretot les de Cachemira o les de la dinastia Pala) als edificis complexos construïts en varis nivells en espais interiors accessibles i reservats al cult, com el chörten de Gyantse, també denominat kumbum, el més important del Tibet; hi ha uns atres que tenen forma de porta.[4]
Hi ha també chicotets chortens votivos de coure.
La planta dels chörtens tibetans varia, anant de la circular en Kham a la planta quadrada en Ladakh.
En els chörtens es pengen també les banderes de pregàries budistes.
Vore també
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Deweirdt, Christian; Masse, Monique; Moniez, Marc (2008). «Li chörten», Li Tibet, tercera edició (en francés), Pariu: Éditions de l'Adret, pp. 110-111.
- ↑ Hopkirk, Peter. Sur li toit du monde, pp. 29-30. ISBN 2809702373.
- ↑ Bottereau-Gardey, Françoise; Deshayes, Laurent (2009). Thubten Ngodup, Nechung, l'oracle du Dalaï-llepe (en francés), Pariu: Presses de la Renaissance, p. 315. ISBN 978-2-7509-0487-6.
- ↑ 4,0 4,1 Fisher, Robert E. (199). L'art du Tibet (en francés), Édition Thames & Hudson, pp. 83-89.
Bibliografia
- Fisher, Robert E. (1998). L'art du Tibet (en francés), Thames & Hudson. ISBN 2878111370.
- (1998) Gisèle Krauskopff (dir.) (ed.). Tibétains 1959-1999. 40 ans de colonisation, Obra colectiva dirigida per Katia Buffetrille i Charles Ramble (en francés), Éditions Autrement. ISBN 286260822X.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chörten» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.