Cerro del Teúl
El Teúl és una important zona arqueològica mesoamericana ubicada en el cerro del mateix nom, en el Municipi de Teúl al sur de l'estat de Zacatecas, Mèxic. Es localisa molt prop de l'estat de Jalisco.[1]
Este lloc contava en una de les primeres zones industrials del continent, fabriquen artesania de coure i ceràmica, també s'ha trobat molts materials arqueològics de diversos tipos, com: contes de closca i pedra verda procedents de tombes de tir, ademés de orejeras en motius teotihuacanos i ceràmica policroma estil còdex. La riquea d'objectes trobats és resultat de l'ocupació contínua que esta elevació va tindre per lo manco durant mil 800 anys, en contrast en grans urbs com Teotihuacán i Mont Albán.[1]
Història
En el XVI esta zona va ser anomenada “nort de la taula central de Mèxic” que mai va ser conquistada pels mexicas, "La Gran Chichimeca". Açò ara és compost pels estats de Jalisco, Aguascalientes, Nayarit, Guanajuato, Sant Luis Potosí Durango, Coahuila i Zacatecas. Per açò els azteca i espanyols li varen cridar Chichimecas als pobladors d'esta gran regió encara que anaren de distintes cultures, llenguages o tribus. Es va reportar que en lo que ara és l'estat zacatecano habitaven quatre tribus primàries: els Caxcáns, Guachichils, Tepehuanes i Zacatecos. És dels zacatecos que l'estat rep el seu nom modern, Zacatecas va ser l'apelatiu que els azteca varen donar als habitants de la regió del cerro de la Bufa. És un vocable náhuatl que significa "habitants de la terra a on abunda el zacate" i prové de la paraula zacatl, que significa junc, herba o grama, i del locatiu co.
La majoria dels pobladors eren nómades dedicats a la caça, pero també hi havia sedentaris en alguns llocs. Algunes parts de l'estat particularment el territori meridional va estar baix l'influència mesoamericana mentres que la major part de l'estat formava part de lo que es pot cridar Aridoamérica. Actualment en Zacatecas es troben zones arqueològiques com La Cremada localisada en el municipi de Villanueva i Altavista localisada en el municipi de Chalchihuites. En estes zones es troben edificacions ceremoniales i piràmides en traces arquitectòniques de les cultures mesoamericanes.[2]
Chichimecas
Chichimeca o chīchīmēca nom que donaven al conjunt de pobles indígenes que habitaven el nort de Mèxic. Els espanyols, despuix de la conquista de Mèxic-Tenochtitlán, mai es varen imaginar que tardarien més de dos sigles en conquistar tot el nort de Mèxic, una vasta regió actualment denominada Aridoamérica.
En esta habitaven varis grups caçadors-recolectors que varen ser coneguts baix la denominació de chīchīmēcah (que es va interpretar com "gos sense correja" o chichimēcah, alguna cosa equivalent a la denominació de "bàrbar" en Occident o popoluca en el sur de Mesoamérica). Encara que també és possible que la paraula chichimeca venja de Chichilmeca: gent roja. A el hora del contacte espanyol, segons Powell «les quatre nacions principals d'indis eren els pames, guamares, zacatecos i guachichiles», estos dos últims a diferència dels tecuexes, caxcanes i els atres dos grups, tenien un grau cultural inferior, perque els demés tenien adoratorios i coneixien l'agricultura, encara que cal resaltar que la majoria dels chichimecas eren caçadors-recolectors i que els que coneixien l'agricultura eren els que vivien prop de rius o en àrees a on hi havia fonts d'aigua, manantiales, rius, etc.
Caxcanes
Els caxcanes o cazcanes eren un grup nómada indígena del tronc utoazteca.
Els caxcanes constantment eren el blanc per part dels Zacatecos i els Guachichiles per la seua aliança en els conquistadors espanyols despuix de la Guerra del Mixtón. Durant la rebelió, eren descrits com «el cor i centre de la rebelió indígena».
Varen ser dirigits pel famós caudillo Tenamaxtle. Els seus principals centres de religió i població eren Nochistlán, Teúl (hui cridat Teúl de González Ortega), Tlaltenango, Juchipila, Jalpa, Teocaltiche i Aguascalientes.
Els caxcanes, liderats per Tenamaxtle, barallaven baix el lema ¡Ashcanquema tehual nehual! '¡Fins a la teua mort o la meua!'. I el lema es va complir, tant en el triumfo com en la derrota. Davant la desproporcionada resposta dels invasores, els guerrers varen preferir morir llançant-se al buit.
Eren els més numerosos i merodeaban pel Teúl, Tlaltenango, Juchipila, Teocaltiche, Nochistlán, Aguascalientes i Jalisco dins de la tribu hi havia un subgrup cridat “els tezoles” Es creu que descendixen de les 7 tribus que varen eixir de Aztlán cap a la terra promesa per Huitzilopochtli; açò es coneix per la Crònica miscelànea del pare Antonio Tello, qui diu que els caxcanes tenen certa similitut de llenguage a la dels mexicas; fa referència a que “els pobles de caxcanes són gent que casi parla el llenguage mexica i es precian de descendir dels mexiques pero no parlen el llenguage mexica tan cult i refinadamente com ells”.
També es pensa que a partir del colapse de la cultura dels Chalchihuites va haver un “desplaçament cap al sur d'alguns elements dels grups que més vesprada serien coneguts com caxcanes”; el significat de la paraula (caxcan) traduït a l'espanyol és “no hi ha”, i este nom se'ls va quedar perque “quan varen aplegar els espanyols a esta província els preguntaven per menjar o atres coses, a lo que responien en la seua llengua “d'on ho he de prendre...?” “...no hi ha...”.
Els caxcanes varen ser conquistadors, puix a lo llarc del seu recorregut varen conquistar i varen fundar pobles com Amecatl, Tuitlán, Juchipila, El Teul, Nochistlán i Teocaltiche, “un centre de belicosos tecuexes que estaven aliats en els seus veïns els zacatecos i guachichiles per a resistir l'invasió”. Una de les seues últimes guerres va ser l'ocasionada “per la comercialisació de la sal (condiment) que va involucrar a una extensa zona i que se li coneix com la guerra regional de 1513”, despuix els mateixos caxcanes intervindrien en la guerra contra els espanyols, coneguda com la guerra del Mixtón (decembre de 1541).
Els caxcanes contaven en “un sistema de vida polític social de nivell aldeà, en un llogaret major a manera de capçalera, la qual tenia varis barris més chicotets dependents d'ella”. A diferència d'atres grups chichimecas, els caxcanes varen aplegar a alcançar el sedentarisme, pel contacte en otomíes i tarascos.
Comerç regional
S'han trobat evidències de ceràmica de Nayarit, en la regió costera de Nayarit s'han trobat artefactes de coure.
L'absència fins al moment de minerals d'òxits de coure, aixina com ceràmica de la costa nayarita en este lloc, permet presupondre relacions de comerç, i la possibilitat ací es feren les fundició per als ornaments de Nayarit. Açò obri un interessant debat sobre les economies antigues i el comerç regional.[3]
Se sap que els habitants del Teúl varen tindre vínculs en el vall de Atemajac, en la vall de Tequila i en la conca de Sayula. També en La Cremada i Chalchihuites (Zacatecas), ademés de relacions en Bolaños i en la ret de Aztatlán -cultura ubicada en Nayarit i Sinaloa.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «El Teul, Troben en Zacatecas figura de jugador de pilota».Consultat el Sept. 2010.
- ↑ Flores Olague, Jesús. «Breu Història de Zacatecas» (en espanyol). Breu Història dels Estats. Fondo de Cultura Econòmica, ISBN 96-16-4670-3. Consultat el 17 de decembre de 2008.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «El rescat arqueològic de Teúl, Zacatecas».Consultat el Sept. 2010.
Ñaca
Bibliografia
- León-Portilla, Miguel (1995) Francisco Tenamaztle. Mèxic, 2005 ed.Diana, ISBN 968-13-4061-2
- Olague Flores, Jesús et al; (1996) Breu història de Zacatecas. Mèxic, ed.Fondo de Cultura Econòmica, ISBN 968-16-4670-3 (Capítul I, "La terra sense llímits. La resistència indígena" text en la web)
- Revista consciencia. Vicente A. Escampe Jiménez..
- Esbós Mesoamericà. Josué Naim Fernández Matamoros.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro de El Teúl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.