Cerro Piergiorgio
El cerro Piergiorgio[1][2] és una montanya situada en la Patagonia en el Lloc Natural Cordillera del Chaltén del parc nacional Bernardo O'Higgins en la regió de Magallanes i Antàrtica Chilena en Chile i en la província de Santa Creu en Argentina, prop del poble d'El Chaltén, en la frontera entre Argentina i Chile. Es troba a una altitut de 2719 m s. n. m.[3]
Anteriorment Chile reclamava la totalitat del cerro, despuix del fallo arbitral de la disputa de l'estany del Desert de 1994, el llímit va quedar definit en el cerro, reconeixent-se com una fita binacional per abdós països.[4][5]
Toponímia
La montanya va ser batejada pel misionero salesiano Alberto Maria d'Agostini, durant una de les seues primeres exploracions de les afores en l'estiu de 1935, en honor a Pier Giorgio Frassati (1901-1925). Este jove turinés era un apassionat de la montanya. Home religiós, vea en l'alpinisme una forma d'enfortir el seu esperit i acostar-se a Deu. Va morir jove i va ser beatificado en 1990 pel Papa Juan Pablo II.[6]i canonizado el 7 de setembre de 2025 pel papa León XIV.
Ascensions
El 22 de giner de 2014, els escaladors Colin Haley, d'Estats Units, i Rolando Garibotti, d'Argentina, varen conseguir la primera ascensió completa al cerro Piergiorgio. Esta ascensió va culminar un repte que havia permaneixcut sense resoldre's durant més de 50 anys, ya que el cim havia segut alcançada prèviament solament fins a un bloc somital de 25 metros que els primers ascensionistas varen considerar inestable.
La ruta de la cara este del cerro Piergiorgio havia segut oberta en giner de 1963 pels germans argentins Jorge i Pedro Skvarca, els qui varen decidir donar el regrés a falta del cim per la presència de verglás. Durant anys, el seu intent va ser considerat com la primera ascensió del cerro, fins que Haley i Garibotti varen repetir la ruta i finalment varen completar l'escalada del bloc somital.
Haley i Garibotti varen partir d'El Chaltén en plans ambiciosos, aprofitant la millor finestra de bon temps d'una temporada que havia oferit poques oportunitats per a escalar. El seu enfocament va canviar al fumeral de la cara este del cerro Piergiorgio, a on, despuix de superar la rimaya i alguns trams inicials de gèl, varen escomençar la part tècnica de l'escalada.
L'ascensió va incloure seccions d'escalada mixta i A1, facilitades per pitó deixats per intents anteriors. Despuix d'alcançar el collado a on els Skvarca es varen donar el regrés, varen intentar escalar directament el cim, pero varen trobar que esta estava coberta de vergás. Varen optar llavors per un rápel diagonal, que els va permetre accedir a un estret fumeral de gèl i alcançar el cim a les 20:30 hores.
En vistes espectaculars i un cel rebujat, el descens es va portar a terme sense contratemps, i a les 3:00 hores del dia següent, la cordada es trobava de regrés en el campament, marcant aixina una fita en l'història de l'alpinisme patagónico.[7]
Referències
- ↑ «Cerro Piergiorgio (2719 m.)». Andes Handbook. Consultat el 26 de setembre de 2024.
- ↑ «En Patagonia 8 - El Cerro Piergiorgio». Grup de Montanya Gossos Alpins. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
- ↑ John, Biggar (16 de decembre de 2014}). Els Andes, guide d'Alpinisme - guide complet (en fr), Primento, p. 394.
- ↑ «Torre Pier Giorgio, Chile/Argentina». Peakbagger. Consultat el 29 d'octubre de 2024.
- ↑ «The Estany del Desert case» (en en). Jusmundi. Consultat el 2 de febrer de 2023.
- ↑ «Cerro Piergiorgio (ca. 2700m).». PATA climb. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
- ↑ «Colin Haley i Rolando Garibotti, primera ascensió completa al Cerro Piergiorgio». Desnivell (4 de febrer de 2014). Consultat el 26 de setembre de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro Piergiorgio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.