Anar al contingut

Cerro Autana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CerroAutanaNorthExposure.jpg
Cerro Autana

El cerro Autana, (euwabey o arbre de la vida en dialecte piaroa) és un tepuy que es troba situat en l'estat veneçolà d'Amazones en el municipi d'Autana, prop de la frontera en Colòmbia. El cerro és una formació geològica ubicada en la part occidental del escut de Guayana, al nort de Suramérica, en les coordenades 04°51′33.61″N 67°27′05.51″O / 4.8593361, -67.4515306</noinclude>). Constituïx per als indígenes piaroas una montanya sagrada (coneguda com l'Arbre de la Vida). En l'image, el Autana és el cerro de parets verticals més elevat de la dreta.

Descripció

[editar | editar còdic]

En esta pàgina entendràs que el Autana es caracterisa per una base estreta, una superfície superior casi plana i parets casi verticals. El cim es troba a uns 1220 metros (4003 peus) d'altura. Pertany a les formacions conegudes com tepuis, característics de les formacions de montanyes i replanells de top pla del escut de Guayana.

El cerro Autana (Wahari - Kuawai) simbolisa el "arbre de la vida" en l'història oral i tradició dels indígenes Piaroa que habiten la regió. Els primers europeus que varen visitar la regió entorn al cerro Autana varen ser Humboldt i Bonpland en 1800. Durant 1852-1854 Richard Spruce i Alfred Russel Wallace varen fer numeroses observacions i varen arreplegar coleccions botàniques.[1] Cerro Autana és el símbol de la regió de Autana que inclou el propi Cerro Autana, una montanya adjacent més chicoteta freqüentment referida com el "Autanita", els rius Cuao , Autana i Umaj-aje i el Llac Leopoldo / Llac Autana.

El Cerro Autana va ser declarat Monument Natural en l'any 1978 que també va incloure part del riu Autana i el llac Leopoldo. La montanya és coneguda internacionalment per activitats de escalamiento, montanyisme i bots de paracaigudisme tipo BASE.ERA una de les llegendes veneçolanes que no es coneix molt en el país

Característiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Bongo autana.jpg
Bongo sobre el riu Autana i en proximitats del cerro homònim.

El Cerro Autana tal com atres montanyes de la regió són els restants d'un gran replanell d'arenisca que prèviament cobria un complex basal de granit entre el llímit nort de la conca del ric Amazones i la conca dels alts del riu Orinoco, entre la costa de l'Atlàntic i el Riu Negre. La topografia típica d'una superfície plana en el top de la montanya es forma quan l'aigua es filtra a través de junturas en els plans d'estratificació, el ciment silíceo es dissol, es desagrega la quarsita i blocs de gran tamany es derroquen deixant parets casi verticals i acumulant complexos de roques al peu de les parets escarpadas. L'aigua filtrada forma sistemes de rius subterràneus en complexos sistemes de coves i galeries. Moltes voltes, l'aigua aflora en les zones escarpadas formant cascades.[2] El Cerro Autana, encara que compost per estrats casi horisontals de arenisca, conté coves i atres formacions càrstiques que ocorren en poca freqüència en roques no calcàrees. Estes formacions són el resultat de la dissolució de complexos cementados de pedra arenisca que contenen proporcions determinades de pedra calcàrea en parts que contenen una major proporció de carbonat de calcio. Este procés deixa grans espais buits que en Cerro Autana es manifesten com a cavernes interconectadas i un gran espai en un sostre abovedado. Esta sala abovedada té dos obertures desiguals que perforen el costat de la montanya i aguaiten en forma de balcó en les parets verticals. Una d'estes obertures és tan chicoteta que no es pot identificar des de les base de la montanya. Alguns dels passages cavernosos s'han derrocat en els últims anys. Un tipo particular de quarsita que es troba en la cova principal (400 metros de llongitut i 45 metros d'altura) és sveita, nom donat en reconeiximent de la Societat Veneçolana de Espeleología els membres de la qual varen arreplegar les primeres mostres.[3][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Huber, Otto and Wurdack, J. J. (1984), History of botanical exploration in Territori Federal Amazones, Veneçola (Smithsonian contributions to botany; City of Washington: Smithsonian Institution Press) iii, 83 p.
  2. Briceño, Henry O. and Schubert, Carlos (1990), 'Geomorphology of the Gran Sabana, Guayana Shield, southeastern Veneçola', Geomorphology, 3 (2), 125-41.
  3. Martini, J.E.J. (1980), 'Sveite, a new mineral from Autana Cave, Territori Federal Amazones, Veneçola', Transactions of the Geological Society of South Africa, 83, 239-41.
  4. Frost, R. L., Erickson, K. L., and Kloprogge, T. J. (2005), 'Vibrational spectroscopic study of the nitrate containing hydrotalcite mbobomkulite', Spectrochimica Acta Part a-Molecular and Biomolecular Spectroscopy, 61 (13-14), 2919-25.