Ceratophrys ameghinorum
Ceratophrys ameghinorum és una espècie extinta d'amfibi anur ceratófrido del gènero Ceratophrys, els integrants vivents del qual són denominats comunament escuerzos. Els seus restants varen ser trobats en lo que hui és la vora costera que enfronta a la mar Argentina en el centre-este del Con Sur suramericà.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2001 pel paleontòlec Juan Carlos Fernícola.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Ceratophrys es construïx en paraules en idioma grec, en a on: ceratos (keratos) significa ‘banya’ i ophrys és ‘cella’. L'epítet específic ameghinorum és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el naturaliste, arqueòlec, antropòlec, paleontòlec i geólogo argentí Florentino Ameghino, qui junt al seu germà Carlos varen ser artífexs d'una monumental producció científica en l'àrea paleontológica argentina, incloent l'estudi de restants fòssils del gènero Ceratophrys.[1]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: MACN 19731 (sense data de colecta). Es troba depositat en la secció de herpetología de la colecció de Paleontologia de Vertebrats (PV) del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia-CONICET (MACN), ubicat en la ciutat de Buenos Aires, capital de l'Argentina.[1]
- Localitat tipo, procedència estratigráfica i edat atribuïda
L'espècie va ser reconeguda sobre la base de restants exhumats en #sediment de la Formació Monte Bell (Mioceno tardà-Plioceno enjorn[2] —SALMA Montehermosense-Chapadmalalense—) exposts en la localitat fosilífera Fanal de Mont Bell (localitat tipo), en el suroest de la província de Buenos Aires, centre-este de l'Argentina.[3]
- Atres materials assignats a l'espècie
Ademés de l'eixemplar tipo, atres restants assignats a este amfibi varen ser també exhumats dels penya-segats marítims de la província de Buenos Aires, si be, en la majoria dels casos, l'informació estratigráfica és alguna cosa equívoca:[4]
- MACN 14323–5;[1]
- MLP 88-VII-20-1–2; 2;[1]
- MMP 1063-M; 1064-M; 892-M;[1]
- MLP 52.IX.27.11. Esta mostra, originalment assignada a Ceratophrys ornata per Joaquín Frenguelli, va ser recuperada de #sediment pròxims a la ciutat de Miramar.[5]
- MACN 14317−14319. Esta mostra, originalment assignada a Ceratophrys prisca Ameghino, 1889, va ser recuperada d'estrats de Fanal de Mont Bell.[6]
Consideracions nomenclaturales
[editar | editar còdic]Ceratophrys prisca va ser descrit per Florentino Ameghino en l'any 1889, sobre la base de restants de el "Mioceno de Mont Bell",[7] els quals no els va descriure detalladament ni va ilustrar i, ademés, al material no ho va identificar en números de colecció i #assignació institucionals.[4]
En l'any 1914, l'italià Cayetano Rovereto va estudiar restants fòssils de Mont Bell corresponents al gènero Ceratophrys, els quals va assignar a C. prisca. Per a això els va comparar en 4 cràneus estajats en el Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia (MACN), sugerint que un d'ells podria ser l'holotip de C. prisca, per #lo que va designar un dels espècimen com el "plesiotipo" de dita espècie, un terme que hui no és reconegut en el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica (ICZN). En els atres restants va descriure 3 varietats de C. prisca (C. prisca var. sub-cornuta, C. prisca var. intermija i C. prisca var. gigantea), les tres varen ser correctament identificades i ilustrades, depositant-se en el citat museu.[6] Per a l'any 2019 estaven desapareguts tant la mostra MACN 14320 com l'espècimen tipo de C. prisca var. intermija, pero encara es trobaven l'eixemplar MACN 14317 (en el que va recaure la consideració de "plesiotipo" de C. prisca), el MACN 14319 (tipo de C. prisca var. sub-cornuta) i el MACN 14318 (tipo de C. prisca var. gigantea).[4] En la descripció de Ceratophrys ameghinorum Fernícola va indicar que l'holotip de C. prisca no va poder ser identificat ni ubicat, en conseqüència, va considerar a dit tàxon com una species inquirenda, utilisant el material estudiat per Rovereto per a integrar part de la serie tipo de C. ameghinorum.[1] No obstant, tant el nom C. prisca com el de les varietats creades per Rovereto estan disponibles segons el ICZN (artículs 45.6.4 i 45.1−2), per #lo que, per raons de prioritat, ameritarían la correcció de l'epítet específic d'este tàxon.[4]
Caracterisació i relacions filogenético
[editar | editar còdic]Ceratophrys ameghinorum casi no posseïx cap traça pròpia, en la seua majoria, les seues característiques es troben presents també en alguna atra espècie del gènero, no obstant la seua condició d'espècie distinta és respalada per posseir una combinació exclusiva de caràcters: la presència d'una placa ótica escamosa —de forma subtriangular en vista dorsal— que dorsalmente es proyecta de manera marcada sobre la superfície dorsal del cràneu (la seua orientació és l'únic caràcter propi) i que s'estén posteriorment més allà del nivell dels còndils occipitals; la vora externa de dita placa du una cresta llongitudinal que es proyecta ventralmente com una robusta paret lateral; presenta una cresta plana a lo llarc del marge lateral de la branca ótica que separa les seues porcions dorsal i lateral; la cresta continua anteriorment sobre la branca zigomàtica del escamoso i el maxilar; en vista lateral, la llongitut de la branca ótica representa més del 55 % de la llongitut de la branca ventral; la branca anterior del pterigoideo mostra un procés ventral delicat; el vómer és dentado; l'atles té un parell de cotilos separats, en superfícies articulares discontínues; un escut dorsal format per vàries plaques es troba sobre les vèrtebres presacrales I-IV.[4]
Dins de Ceratophrys, la posició filogenético que ocupa C. ameghinorum encara no ha segut establida, devent-se fer un estudi específic al respecte, ya que presenta un conjunt de caràcters que constituïxen una mescla entre els que posseïxen els dos clados del gènero.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Els restants d'esta espècie varen ser recuperats de barrancas acantiladas que cauen sobre les aigües de la mar Argentina en municipis del suroest i surest de la província de Buenos Aires, centre-este de l'Argentina, en la franja que s'estén entre les ciutats de Mont Bell i Mar de l'Argent. L'ambient és de planures loésicas molt pròximes al nivell de l'mar.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Fernícola, J. C. (2001). Una nova espècie de Ceratophrys (Anura, Leptodactylidae) en el Neogeno de la província de Buenos Aires, Argentina. Ameghiniana, 38, 385−391.
- ↑ Cione A. L., I. P. Tonni, M. S. Bargo, M. Bond, A. M. Candela, A. A. Carlini, , C. M. Deschamps, M. T. Dozo, G. Esteban, F. J. Goin, C. I. Montalvo, N. Nasif, J. I. Noriega, I. Ortiz Jaureguizar, R. Pascual, J. L. Prat, M. A. Reguero, G. J. Scillato−Yané, L. Soibelzon, D. H.Verzi, C. Vieytes, F. Vizcaíno, & M. G. Vucetich (2007). Mamífers continentals del Mioceno tardà a l'actualitat en l'Argentina: cinquanta anys d'estudis. Ameghiniana, Publicació Especial 11, 257–278.
- ↑ Deschamps, C. M. (2005). Bio-cronoestratigrafía de mamífers del Cenozoico tardà en el suroest de la província de Buenos Aires, Argentina. Ameghiniana, 42(4), 733-750.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Nicoli, L. (2019). The fossil record of Ceratophrys Wied-Neuwied (Anura: Ceratophryidae): a revision and update of fossil South American horned frogs. Zootaxa, 4658(1), 37-68.
- ↑ Frenguelli, J. (1921). Els terrenys de la costa atlàntica en les afores de Miramar (prov. de Buenos Aires) i les seues #correlació. Bolletí de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova, 24, 325−485.
- ↑ 6,0 6,1 Rovereto, C. (1914). Els estrats araucanos i els seus fòssils. Anals del Museu d'Història Natural de Buenos Aires, 25, 1−247.
- ↑ Ameghino, F. (1899). Sinopsis geològic-paleontológica de l'Argentina. Suplement (#adició i correccions). Imprenta La Llibertat (author edition), L'Argent, 13 pp.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ceratophrys ameghinorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.