Anar al contingut

Cerastium glomeratum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cerastium glomeratum (Cerastium glomeratum)


Cerastium glomeratum Thuill., és una espècie pertanyent a la família de les cariofilàcees.

Ilustració

Descripció

És una planta de flors blanques en inflorescències compactes, que permaneixen compactes en el frut. Prima més o menys erecta, prou groguenca, pelosoglandular, anual de fins a 3 dm . Fulles basals oblanceoladas, pelosas, fulls caulinars més amples. Flors de 4-5 mm de diàmetro, en pétals estrets, pelosos, en cabillos més curts que els sàpia-hos. Bràctees foliares, pelosas. Càpsula curva, el doble de llarga que els sàpia-hos. Florix des de la primavera fins a l'autumne.

Hàbitat

Habita en camps, terres baldías, dunes, murs, prats encharcados en primavera.

Distribució

Distribuïda per tota Europa.Eurasia i introduïda en atres continents.

Taxonomia

Cerastium glomeratum va ser descrita per Jean-Louis Thuillier i publicat en Flore dones Environs de Paris 226. 1799.[1]

Citologia

Número de cromosomes de Cerastium glomeratum (Fam. Caryophyllaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=72[2]

Etimologia

Cerastium: nom genèric que prové del grec: keras (= banya), provablement referint-se a la forma dels fruts del gènero. Va ser latinissat més tart pel botànic alemà Johann Jacob Dillenius (1684-1747) i després, eventualment assumida per Carlos Linneo en 1753.

glomeratum: epítet latino que significa "agrupat".[3]

Sinonímia
  • Stellaria vulgata Link 1795
  • Myosotis vulgaris Moench 1794
  • Cerastium vulgatum var. subviscosum Rchb. 1832
  • Cerastium vulgatum L. 1755
  • Cerastium viscosum var. tenellum Gren. 1841
  • Cerastium viscosum var. corollinum Fenzl in Ledeb.]]
  • Cerastium viscosum var. apetalum (Dumort.) Fenzl in Ledeb. 1842
  • Cerastium viscosum L. 1754
  • Cerastium viscosioides P.Candargy 1897
  • Cerastium hirsutum Mühl. 1813
  • Cerastium glomeratum var. eglandulosum Mert. & W.D.J.Koch in Röhl
  • Cerastium glomeratum var. corollinum (Fenzl) Rouy & Foucaud 1896
  • Cerastium glomeratum var. apetalum (Dumort.) Mert. & W.D.J.Koch in Röhl. 1831
  • Cerastium fulvum Raf. 1814
  • Cerastium brachycarpum Stapf 1896
  • Cerastium apetalum Dumort. 1822
  • Stellaria glomerata (Thuill.) Jess. 1879
  • Cerastium ovale Pers. 1805
  • Cerastium obtusifolium Lam.[4]

[5]

Nom comú

Castellà: moruquilla, orella de rata, pamplinillas.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Cerastium glomeratum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de juny de 2012.
  2. ↑ Cytotaxomy of spanish plants. III.-Dicotyledons Löve, A. & I. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(1): 3-32
  3. ↑ En Epítets Botànics
  4. ↑ Sinònims en Tela Botanica [1]
  5. ↑ Cerastium glomeratum en PlantList
  6. ↑ Noms en Real Jardí Botànic

Bibliografia

  1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Flora of China Editorial Committee. 2001. Fl. China 6: 1–512. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1–656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  1. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  2. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçuela. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
  3. Macbride, J. F. 1937. Caryophyllaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 578–638.
  4. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  5. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  6. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguai). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

Commons