Anar al contingut

Ceràmica samia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crátera samia del VII en el Museu Arqueològic de Vaty de Samos.

Es varen produir gots en Samos des del periodo geomètric. Es varen trobar numeroses obres geomètriques en l'Hereo de Samos, incloent cráteres de base alta, cànters, escifos, cótiles i enócoes en boques redonejades. L'influència ática és evident en els meandres sombrejats i les estreles de quatre fulls. Són comuns les imàgens d'aus, aixina com de cavalls en les llargues crines típiques de Samos, que els apleguen fins a la mitat del llom. Es mostra una pròtesis. La ceràmica samia apareix per primera volta al voltant del 560/50 a. C., en formes preses de la ceràmica ática. Entre elles s'inclouen les copes dels chicotets mestres i els cànters en forma de rostre. La pintura és precisa i decorativa. Junt en Mileto i Rodas, Samos va ser un dels principals centres de producció de gots de l'estil de la cabra salvage.[1][2]


Referències

  1. ↑ Thomas Mannack (2002). Griechische Vasenmalerei. Eine Einführung (en de), Theiss, pp. 81 i sigs., 90–94, 134 i sigs.. ISBN 3-8062-1743-2.
  2. ↑ Matthias Steinhart(2001).Der Neue Pauly (DNP).Metzler.11: 276–281.(en de)